Diari Avui - 23/04/2011 - Editorial
El 23 d'abril de 1976, avui fa 35 anys, sortia al carrer el primer diari escrit en llengua catalana després de la Guerra Civil. Una fita històrica que va posar fi a gairebé quatre dècades de marginació de la llengua pròpia d'aquest país i que va reobrir una via de normalització que, amb el temps, s'ha demostrat que és el camí per on passa la comunicació a Catalunya. Els homes i dones que van impulsar aquest diari ho van tenir clar de bon començament, i els subscriptors, lectors i anunciants que han permès continuar amb aquesta trajectòria no han estat menys importants. Un col·lectiu humà que ha cregut, i ho ha cregut sempre per convicció i no pas per estratègia, que la llengua catalana és l'idioma vehicular de la comunicació d'aquest país.
Tres dècades i mitja després, aquest diari acumula una experiència valuosíssima on conflueixen èxits, fracassos, alegries i frustracions, però, sobretot, unes ganes incombustibles de tirar endavant. No ha estat pas un trajecte gens senzill, ans al contrari, i no es preveu que l'avenir ens posi les coses fàcils. Però l'Avui afronta el futur amb optimisme. Amb l'optimisme de qui té uns fonaments periodístics sòlids i un compromís amb el país insubornable. I amb la complicitat d'un grup editorial que, amb l'Avui i El Punt com a capçaleres principals, cohesiona un col·lectiu professional i fa possibles les sinergies necessàries per competir en un món tan complex com el de la premsa.
L'Avui arriba als seus primers trenta-cinc anys amb la satisfacció de ser el degà de la premsa escrita en català, amb la il·lusió d'arribar tan lluny com vulguin els subscriptors, lectors i anunciants que li facin confiança, i amb la convicció que la llengua no és només una eina sinó l'instrument que fa possible que la realitat, la propera i la llunyana, no només l'expliquem en català sinó en clau exclusivament catalana. Trenta-cinc anys d'Avui ens impulsen cap al demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada