El Singular Digital - 12/04/2011 - Víctor Alexandre
S’equivoquen de mig a mig –alguns tendenciosament– els qui diuen que les consultes sobre la independència que s’han celebrat no són vinculants. I tant que ho són! D’entrada, han desemmascarat el PSOE de Catalunya, que, ves per on, per pròpia voluntat, s’ha acabat vinculant en contra d’elles amb el Partit Popular, amb Ciudadanos i amb la Falange Española. Un quartet, aquest, que algun despistat podria qualificar de curiós, però que, en realitat, té força sentit, ja que si hi ha quelcom que uneix aquestes formacions és que totes quatre professen una mateixa religió anomenada España que les porta a l’èxtasi cada cop que diuen el seu nom. L’expresident José Montilla, concretament, jubilat en actiu amb una pensió de 115.000 euros anuals amb només quatre anys de cotització en el càrrec, ha criticat el vot favorable d’Artur Mas en la consulta dient que “representa una institució” amb la qual s’identifiquen tots els catalans i que amb aquest gest “no contribueix a la unitat, sinó a la divisió”.
Curiós argument, el de la representació institucional i la divisió. Segons Montilla, per evitar que ell i la resta de sectors espanyolistes al•lèrgics a les urnes no s’ofenguessin i poguessin sentir-se representats pel govern de Catalunya –un govern que volen subordinat a Espanya fins a la fi dels segles–, el president del país no hauria d’haver votat. Però què passa amb tots els catalans demòcrates que s’haurien sentit ofesos i mancats de representació institucional si el seu president no hagués votat? No compta aquesta massa social? No compten els demòcrates, en una democràcia? Doncs no, pel que sembla no compten. Això sol ja demostra quins interessos representava Montilla quan era president. La trampa, per tant, consisteix a fer-nos creure que no votar –que és la consigna que van donar PSOE i PP a les seves seccions locals– és una actitud apolítica i neutral, mentre que dipositar una papereta en una urna per impedir que d’altres decideixin per tu, és polític i parcial. Realment curiós. I el mateix podríem dir de Jordi Hereu, que no sols s’ha negat a cedir espais municipals i ha posat multes a parades, sinó que ha menyspreat la consulta de Barcelona (un 21,37% de participació i un 89,68% favorable al sí) dient que no representa “la majoria de barcelonins”. I ho diu ell, que va ser alcalde amb només un 14,8% dels vots.
El més divertit, tanmateix, continua essent l’acudit de José Montilla sobre la “divisió”. Com si ara, aquesta divisió, no existís. Com hauríem d’explicar-nos, aleshores, la celebració de les consultes? Les col•lectivitats, justament, celebren referèndums quan tenen diferents punts de vista sobre un tema, i només els règims totalitaris els prohibeixen. Són els règims que, amb el mateix argument del PSOE de Catalunya, del PP, de Ciudadanos i de la Falange Española, tampoc no celebren eleccions. Per què, si només serveixen per dividir la societat votant opcions polítiques oposades a la confortable cohesió del pensament únic?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada