Una imatge que fa por

El Triangle - 29/03/2011 - Carme Forcadell

El proper 10 d’abril, a Barcelona, es celebrarà la consulta sobre la independència de Catalunya. Els barcelonins i barcelonines diran si estan o no d’acord que Catalunya esdevingui un estat lliure i sobirà en el marc de la Unió Europea.

Aquest procés ha posat i continua posant nerviosos alguns partits polítics, especialment el Partit Socialista que no hi ha participat, però no pot oposar-s’hi perquè el dret d’autodeterminació és un dret jurídic reconegut internacionalment, reconegut pel Congrés espanyol i pel Parlament de Catalunya que el passat 10 de març va donar suport explícit a la consulta de Barcelona.

Els mateixos socialistes han endegat processos de consulta per decidir el projecte de la Diagonal, que tots recordem, o més recentment per decidir qui havia de ser l’alcaldable de Barcelona o de Sant Cugat. Si consideren un dret democràtic de la ciutadania poder decidir quin projecte de Ciutat volen o quin alcalde els convé, és evident que no poden negar el dret de decidir en quin país volen viure i com es volen organitzar políticament. Com que no s’hi poden oposar per no ser titllats d’antidemocràtics es dediquen a posar tants entrebancs com poden.

En la major part de pobles i ciutats on s’ha celebrat la consulta, el Partit Socialista s’ha abstingut o ha votat en contra de les mocions de suport quan s’han presentant als plens municipals, no ha participat en l’organització, ha denegat locals municipals als organitzadors i no ha deixat que els seus militants es manifestessin sobre aquesta qüestió. Però, com que no és bo generalitzar i tampoc en aquest cas, cal dir que en alguns pobles els socialistes han votat mocions a favor, han opinat sobre el procés i han anat a votar. Però no és la línia del Partit ni la de la majoria dels càrrecs electes, tal com es va demostrar a les darreres consultes de Tarragona i Terrassa.

Els organitzadors de Barcelona Decideix han denunciat l’equip de Govern de l’ajuntament, format pel PSC i ICV-EUiA, perquè els han denegat el permís per col·locar banderoles que recordin a la ciutadania la votació del 10 d'abril i no els cedeixen equipaments per celebrar la votació. Ho consideren un acte discriminatori cap a una entitat de la ciutat i un abús del poder municipal que vulnera el dret a la llibertat d’expressió.

Cal tenir en compte que Barcelona és la porta i la veu de Catalunya al món i que la consulta de Barcelona ens situarà en el mapa mundial encara més del que ho va fer la primera onada de consultes del 13 de desembre del 2009. Projectarem una visió de Catalunya diferent de la que fins ara s’ha mostrat, una imatge europea i allunyada d’Espanya que no interessa al Partit Socialista i això fa por.

Arribat aquest punt, l’Ajuntament faria bé de reconsiderar aquesta decisió perquè no es pot permetre que per segon cop, en un termini relativament curt, se l’hagi acusat de no respectar la llibertat d’expressió. En un cas per presentar una denúncia contra vilaweb que, molt encertadament, va retirar la setmana passada i en l’altre per denegar permisos a una entitat ciutadana. L’ajuntament hauria de ser el primer interessat perquè la votació del dia 10 es pogués celebrar amb la mateixa llibertat que es va poder fer la consulta de la Diagonal, si no és així haurem de concloure que l’Ajuntament no només flaqueja a l’hora de defensar la llibertat d’expressió, sinó també a l’hora de defensar els principis democràtics.

Genocidi lingüístic

El Singular Digital - 24/03/2011 - Carme Forcadell

Primer va ser el nom, com s’havia de dir la llengua que es parlava al sud d’Alcanar, valencià o català? Es podria convenir que el nom no fa la cosa, però no és el cas si es tracta del País Valencià i del Partit Popular que hi governa des de fa anys.

Aquesta guerra pel nom, obviant les 35 sentències de diferents tribunals que han dictaminat que es tracta de la mateixa llengua, va iniciar la fragmentació del català i va consolidar l’aberració científica de convertir dues variants dialectals en llengües diferents. Hi va contribuir la permissivitat de l’Estat espanyol que va comportar que a la Biblioteca Nacional d’Espanya es posessin rètols diferents a llibres i materials escrits en la mateixa llengua. Caldria veure com es van catalogar els llibres de Jesús Moncada, per parlar d’una figura cabdal de les lletres catalanes, perquè era de Mequinensa, un poble de parla catalana situat en terres aragoneses.

Després d’aquesta fragmentació, plasmada també amb pàgines webs diferents per al valencià i català en organismes oficials de l’Estat i amb traduccions insostenibles del català al valencià i al l’inrevés, el Govern valencià es proposa fer desaparèixer l’ensenyament en valencià. Per aquest motiu, cada any ofereix tan poques places com pot, no compleix el que marca l’Estatut i posa traves a totes les propostes que arriben de la Federació d’Escoles en valencià. Però la realitat és tossuda i aquesta realitat demostra que hi ha una part del País que vol ensenyament en valencià i que als de l’Escola Valenciana no hi ha qui els desencoratgi.

Fa poc hem assistit al tancament de TV3 i aviat li tocarà el torn a Gandia TV, una emissora pública municipal que funciona des de fa més de vint anys. Segons Alfred Boix, president del consell d'administració d'aquest mitjà, el Govern valencià té l’obsessió de controlar l'espai radioelèctric amb l’objectiu de controlar la informació.

Per acabar-ho d’adobar, el ple de les Corts valencianes ha rebutjat, amb el vot majoritari del PP, malgrat que els tres grups de l'oposició hi van votar a favor, una moció de Compromís que proposava augmentar les línies d'ensenyament en valencià i impulsar-ne l'ús oral per part dels diputats. La iniciativa pretenia que tots els representants polítics utilitzessin el valencià a les rodes de premsa i en actes públics, també pretenia augmentar del 25% actual fins al 90% les emissions en valencià a la televisió pública.

 

I per últim, l'alcaldessa de Torrent, M. José Catalá, ha demanat perdó per tenir com a llengua materna el valencià i utilitzar-lo sense adonar-se’n. En un acte polític, l’alcaldessa del PP va dir que si parlava en valencià, l’avisessin que ràpidament ho esmenaria perquè era un defecte que tenia. Suposo que encara deu considerar un defecte pitjor dir-se Català de cognom.

 

Si aquestes paraules s'haguessin referit a qualsevol altra llengua haurien tingut un tractament mediàtic diferent, però com que es refereixen al català no passa res, encara que menyspreïn una part dels ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol i manifestin racisme lingüístic en considerar que parlar valencià és un defecte. El PP continua, inexorablement, la seva política de destrucció del valencià, però ha arribat l’hora que entre tots aturem aquest genocidi.

Recuperar la dictadura

El Triangle - 26/01/2011 - Carme Forcadell

Javier Arenas, president del Partit Popular d'Andalusia, ha dit que el seu partit serà bel·ligerant si s'obliga un nen andalús a estudiar en una llengua diferent de la seva.

Aquesta bel·ligerància del PP és la que ha mostrat per aconseguir que els nens catalans puguin veure cinema en català? O perquè puguin llegir les instruccions de les joguines en català? O perquè puguin fer, en català, qualsevol altra activitat de la vida quotidiana que a Catalunya només es pot fer en castellà?.

El Partit Popular només és bel·ligerant quan els nens no són catalans i quan la llengua no és el català. Cada cop és més preocupant l'actitud atàvica d'aquest Partit que aprofita l'època de crisi i el ressorgiment de l'espanyolisme més ranci per mostrar la seva veritable cara, allò que pensa sobre la pluralitat lingüística i la diversitat cultural. I ho fa a través de discursos i propostes que ratllen la xenofòbia cultural cap a col·lectius d'altres països i la xenofòbia lingüística cap a les llengües diferents del castellà.

Digueu-me sinó com interpreteu que hagi criticat que un andalús perdi una feina per haver estat format exclusivament en castellà. Un andalús i un gallec i un madrileny i un català poden perdre la feina per haver estat formats exclusivament en una llengua sigui el català, el castellà, el gallec o el francès. Des de quan el monolingüisme lingüístic és un mèrit per accedir al món laboral? O és que, ara, el senyor Arenas pretén que els empresaris contractin persones que només sàpiguen parlar castellà? O és que pretén que en aquest país deixem de parlar i d'estudiar en altres llengües que no siguin el castellà?

Com és possible que en el segle XXI, el segle de la diversitat, de la diferència, de la globalització, el senyor Arenas ens proposi un monolingüisme lingüístic i cultural propi del segle XIX? Com és possible que es vanti d'utilitzar arguments i prejudicis sobre la diversitat lingüística que s'han demostrat falsos i que estan considerats com a ridículs i antiquats per la sociolingüística? Ens cal retrocedir molt en el temps i en el pensament contemporani per trobar arguments com aquests.

El Partit Popular hauria de replantejar-se quin missatges transmet a la societat, perquè encara que aconsegueixen guanyar vots a l'Estat espanyol, amb el seu comportament dificulten la convivència i l'enteniment entre els diversos pobles de l'Estat. Cada cop les declaracions i els discursos que fan s'assemblen més als que feien els polítics de la dictadura, un règim que molts volem superar, però que alguns, com el PP, volen recuperar.