E-notícies - 16/05/2011 - Víctor Alexandre
El galdós paroxisme a què ha arribat el Real Madrid, empès per l'enveja dels èxits del FC Barcelona, està contribuint força a millorar la salut i el benestar del gruix de la societat catalana. Més que res, perquè riem força quan sentim o llegim els esperpèntics estirabots de la direcció i d'alguns dels jugadors del Madrid, així com de l'anomenada central lechera i de tot el seu entorn. Riem molt, riem per les butxaques, i el riure franc i espontani és molt sa perquè reforça el sistema immunològic. La filosofia del Madrid, ja ho sabem, és als antípodes d'això i consisteix a mentir, atacar, difamar i calumniar l'equip que el supera en tots els àmbits de la vida. Empès pels deliris de grandesa del seu president i pel complex d'inferioritat del seu entrenador, el Madrid viu literalment obsedit en el Barça, i cada cosa que fa, en un sentit o en un altre, ho fa pensant en el perjudici del club català. Per això la seva font principal d'alimentació és la seva pròpia frustració, una frustració que, com un peix que es mossega la cua, l'aboca inexorablement a la insídia i a la maquinació. És a dir, que en lloc d'emprar l'energia en benefici de si mateix la concentra tota en perjudici del Barça, fins al punt que allò que realment l'atreu no és pas la millora del seu nivell sinó la desacreditació de l'adversari. Aquesta és la raó per la qual, no satisfet amb les repugnants falsedats i incriminacions que ha llançat sobre un suposat dopatge blaugrana i fent costat a les injúries de Mourinho en la seva famosa roda de premsa del 27 d'abril, el Madrid, des dels despatxos, ordeix una trama destinada a perjudicar el Barça i a impedir que sis dels seus jugadors puguin jugar la final de la Champions a Wembley.
Tanmateix, riem. Riem, perquè la ràbia d'algú que no assumeix el seu paper sempre és hilarant. I el Madrid respon a aquest perfil. És el segon de la fila. Un segon de la fila que intenta compensar les seves limitacions per mitjà de l'embrutiment de les qualitats del primer. El terme segon de la fila me'l va suggerir una frase referida al Madrid -"les insídies, les mentides, les acusacions, les manipulacions, la ràbia, l'insult del segon de la fila i del seu entorn"- que vaig llegir en el magnífic article que Pep Riera, director d'El 9, va publicar el passat 12 de maig en què remarcava les diferències entre el Barça i el Madrid. Tant de valors com de futbol. Té raó en Riera quan diu que el Barça "ha exhibit el millor futbol que mai ningú no havia vist en tota la història del futbol". I això és precisament el que està corcant el Madrid. És, per tant, la profunda i corrosiva enveja que el Madrid té del Barça el que fa que deixi de ser simplement el segon classificat per convertir-se en el segon de la fila. I no pas perquè ser segon sigui cap greuge, sinó perquè així és com ho viu qui no sap ser primer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada