La consulta sobre la independència ens vincula

Diari Avui - 8/06/2011 - Anna Arqué

La consulta sobre la independència que el poble català celebra arreu del territori ha esdevingut una força social transformadora que ha posat en evidència molts prejudicis establerts i molta teòrica estancada.

 

Propera la quarta onada, aquest 20-J, la consulta sobre la independència llança xifres que ja no serveixen per defensar la imatge marginal que la societat catalana tenia del seu independentisme. Amb més de 55.000 voluntaris, 463 municipis, 510.000 vots i milers d’actes, trobades, col·loquis i debats viscuts, la consulta ha desacomplexat el concepte de la independència i l’ha introduït al bell mig del debat quotidià de sobretaula, en l’àmbit familiar i també en el quasi infranquejable per molt temps àmbit professional i empresarial.

 

El procés de la consulta sobre la independència ha resultat ser una eclosió democràtica, directa, sincera, pràctica, sobirana, aglutinadora, transversal, positiva i vinculant, excepcionalment vinculant. Cal dir que s’ha subrallat molt el fet jurídic, no vinculant, de la consulta, però l’excepcionalitat recau precisament en el fet que la vinculació més gran –i que és la que no es pot decidir sinó que succeeix espontàniament, i per això és la més greu i important– és aquesta que ens vincula amb la història de la nostra nació, la seva política i amb la seva societat contemporània. Aquests vincles són els que ha generat la consulta. Establerta aquesta vinculació històrico-político-social essencial, el fet jurídic és petit i queda reduït a una execució formal que respondria a una voluntat política de canviar una llei que ens limita i ens posa sota tutelatge, per una altra que ens dóna la potestat jurídica, com a poble sobirà que som, per convocar des del Parlament català un referèndum oficial que pregunti obertament si volem o no la independència d’Espanya.

 

Deia que les xifres que genera la consulta sobre la independència són indiscutiblement positives per al moviment independentista, però cal destacar la dimensió social i la cohesió de país com els dos grans èxits de la consulta. Dos fets que són el reflex de la tan famosa i buscada transversalitat social, que sí que és, i de manera definitòria, protagonista d’aquest procés d’autodeterminació.

 

Aquesta ampla i generosa transversalitat l’aporten els milers de persones que fem la consulta: nosaltres, els voluntaris, i és per això que podem afirmar que sense aquesta transversalitat no s’entén ni seria possible aquest procés d’autodeterminació. Els voluntaris no aportem solament hores de feina executiva, sinó que aportem la profunditat social: som la consulta.

 

Sense aquest punt de trobada multiideològic i multigeneracional que significa la consulta als diferents municipis, gràcies sempre a l’autoorganització dels voluntaris, l’autoorganització de la societat civil, no s’hauria adquirit el divers teixit social necessari per tirar endavant un projecte tan ambiciós i complex com és la consulta. I és aquest aplegament que estem sent capaços de tirar endavant i durant tot el procés el que, sense cap mena de dubte, ens ha dut al tercer gran èxit de la consulta sobre la independència i és la també vinculació que hem establert amb la comunitat internacional.

 

Un model de contagi internacional. Com bé ens va comentar el ministre d’Indústria, Energia i Turisme d’Escòcia, Jim Mather, durant una reunió al Parlament escocès, “la consulta sobre la independència de Catalunya no només ha resultat ser contagiosa dins la vostra pròpia nació, sinó que ho està sent i de manera important internacionalment”. La consulta exporta el conflicte que vivim a Catalunya i ho fa mostrant que el poble català no solament té voluntat de ser sinó que la practica. Estem ensenyant al món, gràcies també a la gran quantitat d’observadors internacionals, que sí, que és possible una revolució social i pacífica en ple segle XXI, que al cor d’Europa hi ha un poble que lluita i treballa per poder exercir el dret universal d’autodeterminació, per atorgació internacional i per justícia natural.

 

Continuem tots plegats treballant per exercir el dret internacional d’autodeterminació, no ens aturem, que ara ens sabem molts i, com un bon amic em va dir el 13-D, l’organització de la consulta sobre la independència és la versió contemporània de la metàfora de la mata de jonc de Ramon Muntaner: “Separats és fàcil arrencar-nos; junts és del tot impossible!”.

Endavant, poble català! Endavant la consulta sobre la independència! I Visca sempre Catalunya!