SNP: independentistes de veritat

El Punt - 9/05/2011 - Josep Maria Pascual

El Partit Nacional Escocès (SNP) ha obtingut la majoria absoluta a les eleccions escoceses. I ho ha fet amb un projecte que inclou la celebració d'una consulta per la independència, però sense que aquest sigui el punt principal del programa.

L'SNP, després d'una legislatura governant a Escòcia en minoria, aquesta setmana passada va aconseguir una majoria absoluta per l'obra de govern feta (inclosa la gestió de la crisi econòmica mundial) i perquè va presentar un programa no només basat en el què farem sinó també en el com ho farem, és a dir, amb confiança pel passat immediat i credibilitat per al futur pròxim.

Ara, a Catalunya, de ben segur que apareixeran els independentistes freakies i voldran aprofitar la victòria de l'SNP per rendibilitzar-la a favor de la causa catalana. Serà un altre exemple que l'independentisme català és immadur i no ha entès que, des del final de la Segona Guerra Mundial, democràcia és sinònim de política, no de tertúlies.

Un cop coneguts els resultats electorals, el primer ministre britànic, David Cameron, va telefonar personalment al primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, per dir-li que està legitimat per convocar la consulta per la independència en la data i en els termes que decideixi. Salmond en va ha prendre nota, però, immediatament, l'SNP s'ha posat a treballar en una etapa nova del seu conegut full de ruta: l'autonomia fiscal.

Sabedor que no tots els votants que li han donat la majoria absoluta són independentistes, l'SNP convocarà la consulta (no pas referèndum), entre el 2013 i el 2016, incloent-hi com a objectiu preferent un nou pas endavant, l'autonomia fiscal: la capacitat per establir la normativa fiscal, i per recaptar, gestionar, liquidar i inspeccionar gairebé tots els impostos (els mateixos que un Estat sobirà).

Aquesta nova situació, afegida a la negociació sobre la capacitat d'endeutament, farà que Escòcia deixi de ser un negoci per als britànics (inclòs l'espoli del petroli del mar del Nord) i la independència política madurarà de manera natural. Qui sap si la independència d'Escòcia arribarà per una declaració unilateral, però no de Holyrood, sinó de Westminster.

El Big Bang independentista

El Punt - 09/08/10 - Josep M. Pascual

Si es consolida una marca electoral que unifiqui tot l'univers independentista que s'està gestant els últims mesos a l'entorn de Carretero, Laporta i altres, ens podem trobar davant d'un autèntic canvi estructural del mapa polític català. L'esquema dual i reduccionista (CiU-PSC) que servia per analitzar la política catalana contemporània, ja no servirà. O, almenys, ja no servirà amb la mateixa simplicitat. De fet, l'esquema, que va servir entre el 1980 i el 2003, es va començar a trencar quan es va demostrar que el PSC, per governar, no en tenia prou amb els seus escons, sinó que necessitava, almenys, els de l'independentisme (ERC). Si CiU havia pogut governar durant 23 anys sense necessitat (tret de l'excepció puntual, i gairebé de cortesia, de la primera legislatura) de fer coalició de govern amb ningú, el PSC ha demostrat, en els7 anys que ha ostentat la presidència, que necessitava governar amb l'independentisme per fer majoria. És a dir, la dualitat ja no era CiU-PSC, sinó que era CiU-PSC + independentisme. Ara, que segons les enquestes CiU podria recuperar la presidència de la Generalitat, possiblement ja no ho podrà fer amb majoria absoluta i necessitarà un valor afegit en escons: els que li pot proporcionar Solidaritat Catalana (o com es digui finalment l'independentisme parlamentari al marge d'ERC). Primer falta que Solidaritat Catalana obtingui representació, això és obvi, però si n'obté, no tinc cap dubte que podria entrar immediatament al govern, com a complement tan necessari per a Mas com en el futur com ERC ha estat per a Maragall i Montilla abans. Així, una nova prospectiva de l'escenari polític català es dibuixa, per a les pròximes legislatures, amb l'independentisme de govern assegurat. Ja sigui a través d'ERC en futurs governs de centreesquerra, ja sigui a través de Solidaritat Catalana amb futurs governs de centredreta.

Per governar Catalunya caldrà la complicitat necessària de la nova dualitat independentista (ERC-Solidaritat Catalana), que conviurà amb la vella dualitat CiU-PSC. Segurament aquest és un pas endavant de l'independentisme. I el pas endavant següent dependrà de quina de les dues dualitat assoleixi l'hegemonia definitivament.