Desmunten l'acampada per la independència

 

Diari Avui - 12/04/2011 - Marc Bataller

La Guàrdia Urbana va desmuntar ahir a la nit l'acampada que havien preparat simpatitzants de Solidaritat davant del Parlament en el marc de la campanya a favor de la llei d'independència, que s'ha de votar demà. Els policies van fer fora, sense incidents, els més de cent simpatitzants de Solidaritat que es van concentrar al llarg de la tarda al parc de la Ciutadella. Els tres diputats també es van sumar a la iniciativa i la policia els va permetre passar la nit al ras. “Ha estat indignant”, assegurava ahir el secretari general de SI, Uriel Bertran, al costat d'Alfons López Tena i Toni Strubell.

La concentració s'havia convocat a les cinc de la tarda i la Guàrdia Urbana va controlar tots els accessos al parc per impedir que hi entressin tendes, ja que l'ordenança municipal prohibeix que es facin acampades. A més, el parc s'ha de tancar a les nits i no s'hi pot quedar ningú. Segons Solidaritat, els agents van comissar una vintena de tendes, tot i que alguns simpatitzants van aconseguir entrar-ne cinc o sis. Al final, pels volts de les vuit de la tarda van plantar aquestes tendes, mentre anaven arribant desenes d'efectius.

Un parell d'hores després, la Guàrdia Urbana va advertir als manifestants que havien de marxar, però aquests van decidir oposar “resistència pacífica”. Tots plegats es van asseure, amb els braços entrellaçats, i amb els tres diputats al capdavant. La policia va anar traient les persones d'una en una, fins que només van quedar els tres parlamentaris. Després d'una estona, els comandaments policials van donar l'oportunitat als diputats de passar la nit al ras si volien. Bertran, López Tena i Strubell van decidir continuar amb la protesta, tot i que han convocat per avui els seus simpatitzants per tornar a provar de fer l'acampada.

Mentrestant, Bertran va exigir, un cop més, que CiU rectifiqui la seva posició i permeti que la llei per la independència superi els tràmits del ple.

Per dimecres a la tarda, una dotzena d'entitats han preparat una concentració davant el legislatiu. A més, des de fa setmanes membres de Solidaritat estan enviant missatges de correu electrònic als 135 diputats perquè donin suport a la proposició.

Fins ara, se n'han tramès prop de 30.000.

Estat propi sense retallades

El Punt - 28/03/2011 - Marc Bataller

En un moment en què les retallades públiques són el nostre pa de cada dia, tots aquests maldecaps es podrien evitar si Catalunya tingués un estat propi. La solució passaria per recuperar aquells 21.000 milions d'euros que anualment Catalunya paga a l'Estat i no tornen. El denominat dèficit o espoli fiscal. Una tesi que alguns poden considerar agosarada, però que l'entitat Sobirania i Justícia defensa aferrissadament en un llibre en què pretén demostrar la viabilitat econòmica de la independència.

Aquest és només un dels molts arguments que l'associació exposa per intentar desmuntar les objeccions a la conveniència d'una Catalunya independent. “Hi ha gent que diu: què faria un país tan petit com el nostre a Europa? Doncs n'hi ha d'altres, com Dinamarca o Eslovàquia, que tenen menys habitants i menys PIB”, remarcava un dels redactors del projecte, Lluís Bonet, durant la presentació de la publicació que es va fer a Barcelona la setmana passada. Altres tòpics que volen derruir és que Catalunya podria perdre el mercat espanyol –“No pretenem ser enemics d'Espanya”, remarca l'estudi– o que la independència és contrària a la tendència mundial dels estats –“Al segle XX hi ha hagut 28 països independents”, afegeixen–.

Els freds i irrefutables números també demostren altres potencials i motors econòmics: la plataforma industrial de Catalunya produeix el 24% de l'Estat espanyol, les exportacions suposen el 26'7% del total espanyol, amb una seguretat social pròpia es podrien millorar les pensions en un 25% de mitjana, un de cada quatre turistes que visiten Espanya trien Catalunya com a destinació o el valor incalculable que suposen els 25 milions d'habitants de la regió de la Mediterrània.


Amb aquest context, els impulsors de l'informe destaquen: “Tots els factors econòmics són favorables a la independència. Ara el que hem de fer és vèncer la nostra por a fer un pas endavant.” El president de Sobirania i Justícia, Agustí Bassols, al pròleg del llibre, també relata que el tracte econòmic que l'Estat ha dispensat a Catalunya ha estat i continua sent “injust”. “La discrimina premeditament d'aquelles inversions que la farien més competitiva”, diu.


Lectura amena


La publicació Informe sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya està estructurada a partir de diverses preguntes i respostes per fer molt més entenedores unes dades que per als no iniciats en la matèria sovint són bastant feixugues. “És com una mena de Power Point gegant”, comenta el president de la junta directiva de Sobirania i Justícia, Quim Torra.


L'últim capítol, però, pot provocar coïssor a més d'un. Els autors asseguren que una vegada superada l'actual conjuntura econòmica, i si Catalunya s'independitzés, Espanya podria canviar de model econòmic i aprofitar tots els seus potencials per no haver de pivotar sobre “una dependència tan enutjosa com la de Catalunya”.

Més de cent personalitats s'adhereixen a la consulta sobiranista del 10 d'abril a Barcelona

Diari Avui - 10/02/2011 - Marc Bataller

“Aquestes consultes tenen més valor que les que són legals en què vas a votar per rutina o pels partits. Aquí es va a votar perquè es vol, pel neguit d'un poble que està tip de ser trepitjat”. El lingüista, Joan Solà, mort el mes d'octubre, va enregistrar un vídeo on arengava a favor del referèndum que s'havia de celebrar al seu poble natal, Bell-lloc d'Urgell. Ahir les paraules de Solà van tornar a ressonar amb força en un acte solemne de Barcelona Decideix en què es van fer públics els noms de més d'un centenar de personalitats que donen suport a la consulta del 10 d'abril.

Una llista, que s'ha d'anar ampliant les properes setmanes i en què hi apareixen el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, l'exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, i la líder d'Alternativa de Govern, Montserrat Nebrera –tots tres, però, no hi figuren com a polítics–; actors com Sergi López, Joel Joan i Jordi Rebellón; escriptors com Josep Maria Espinàs i Jaume Cabré o grups de música com Gossos, Elèctrica Dharma i Lluís Gavaldà d'Els Pets, entre molts d'altres. Tots volen transmetre un missatge clar i català: “Tenim dret a decidir”.

Prop d'una quarantena d'aquestes persones van participar en la presentació d'ahir que es va organitzar a la seu d'Òmnium Cultural, una de les més de 220 entitats que s'han adherit a la iniciativa. La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, va recordar que quan el poble català es mobilitza es pot “canviar el curs” dels esdeveniments i va comparar la superlativa manifestació del passat 10 de juliol amb la consulta de Barcelona. Casals va afegir que els referèndums que s'han fet a tot el país serveixen per aprofundir en el tarannà democràtic.

Per la seva part, el comunicador Justo Molinero, que ja va exercir el seu dret de vot a Cornellà, va animar els barcelonins a participar en el 10-A. Molinero va assenyalar que ja n'hi ha prou de fer el “ploramiques” o d'anar a Madrid a “implorar” deute, com ha fet Artur Mas, i va destacar que és l'hora de fer un pas endavant per decidir quin “futur volem per als nostres fills”.

El portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, va voler agrair la tasca dels 10.000 voluntaris que “plogui o nevi” surten a recollir sufragis anticipadament i va fer una crida als indecisos, perquè es decideixin a anar a votar ja sigui pel sí o pel no. Entre aquests va incloure el president Artur Mas.

Mentrestant, els organitzadors continuen donant a conèixer internacionalment l'onada de les consultes que es va iniciar a Arenys i avui faran una xerrada al Fòrum Social Mundial que se celebra aquests dies a Dakar.

La falla del president Rosell

El 9 Esportiu - 19/10/2010 - Marc Bataller

El Barça s'ha instal·lat al cim d'una falla que pot provocar un terratrèmol de dimensions imprevisibles després que la directiva encapçalada per Sandro Rosell hagi obert la caixa dels trons. És inacceptable el que ha passat aquests dies. Començant pel Barça Societat Limitada fins a arribar al Barça fustigador que se'n va als jutjats.

No entenc com es pot caure en aquests errors que l'única cosa que fan és dividir. La primera de les decisions sorprenents ha estat limitar l'entrada de socis. És un pas en fals, un pas classista que l'única cosa que aconsegueix és que ser soci del Barça sigui tan exclusiu com ser membre del Circulo Ecuestre. Quin mal hi ha de tenir mig milió o un milió d'associats? Jo, personalment, no hi veig cap problema. Algun soci m'ha argumentat que ja li sembla bé acotar l'entrada, perquè d'aquesta manera conservaran els seus privilegis, no perdran mai la cadira i quan hi hagi algun sorteig per a una final tindran més possibilitats que els toqui l'entrada. La junta assenyala que la seva intenció és «buscar un equilibri entre el número de seients i el d'associats». A més, consideren que ara la condició de soci serà «un bé més preuat». Però, senyors de la directiva, si la gran majoria dels nous socis ja saben que mai no tindran una cadira fixa. L'única cosa que volen és contribuir a la causa barcelonista. Què es pensen, que una persona que és soci sent més els colors del Barça que una que no ho és? S'equivoquen... Només han de veure l'actitud que tenen molts abonats quan van al Camp Nou, que en lloc d'animar prefereixen callar com si estiguessin al Liceu.

És clar que també hi ha aquells socis que creuen que el club és seu i no volen deixar entrar ningú més. Aquest és un pensament antiquat i més en una època de globalització. Algú es pensarà que escric aquestes ratlles des del ressentiment, perquè no sóc soci i ara ja no podré entrar en aquest selecte club. Doncs s'equivoquen. La meva intenció era d'aquí a unes setmanes, quan neixi la meva primera filla, fer-la sòcia per patriotisme blaugrana. Tot i que els menors de 14 anys sí que poden formar part del Barça SL, ara m'ho he repensat i no penso fer-li cap carnet. No es mereixen que els doni ni un duro.

L'altra gran errada de Rosell i companyia ha estat criminalitzar la junta de Laporta. És cert que els compromissaris van escollir l'opció d'anar als jutjats, però ha estat la directiva de Rosell la que ha començat aquesta guerra. La roba bruta s'ha de rentar a casa, encara que faci molt de tuf. A més, Laporta, que ha presidit una de les etapes més brillants del club, no es mereix aquest tracte. Per cert, darrere d'aquesta pressió de Rosell cap a Laporta hi ha alguna intenció política, ara que l'expresident es presenta a les eleccions catalanes? Només ho pregunto. I per acabar, em fa gràcia aquella gent que diu que Rosell ha actuat correctament votant en blanc en l'assemblea de compromissaris. Això és tirar la pedra i fer veure que amaga la mà.