Rebuig a les sentències del TS contra el català

Diari Avui - 15/04/2011 - Lluís Bou

El ple del Parlament va aprovar ahir una moció en què expressa la seva “discrepància davant les interpretacions restrictives que limiten l'ús del català a l'ensenyament i les administracions del país” i que estan inspirades en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. El text feia clara al·lusió a les sentències del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística a l'escola.

La moció proposada per Esquerra va quedar aprovada, després de diferents transaccions amb CiU i el PSC, amb els vots a favor de tots els partits excepte Ciutadans, que hi va votar en contra. El PP va mostrar-hi una actitud encara més crítica, fins al punt que es va negar a participar en la votació, en un gest del tot inusual. Va argumentar que amb la moció aprovada la cambra es converteix en “còmplice” d'un desacatament a la llei.

El portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, va apel·lar a la llibertat d'expressió per avalar que el legislatiu es pronunciï en aquests termes, recordant que es pot opinar sobre les sentències. En termes similars, el diputat del PSC Miquel Iceta va remarcar que discrepar d'una sentència no és desacatar-la, mentre el republicà Pere Bosch va expressar perplexitat perquè el PP critiqués la votació, ja que no va dir res quan el TC es va manifestar “en contra del poble català” amb la sentència contra l'Estatut.

Després de converses durant tot el matí, CiU, el PSC, ICV-EUiA, ERC i SI van acordar aprovar, abans del 31 de desembre, el reglament que ha de desplegar la llei catalana del cinema, en consens amb el sector. El govern tripartit va aprovar la llei, amb el suport de CiU, però no va arribar a desenvolupar-la. I ara la conselleria de Cultura està negociant amb el sector del cinema, amb l'objectiu de garantir la presència del català a les pantalles. Fins ara tots els intents han fracassat per l'oposició de les majors, i les dificultats econòmiques que té el sector.

En matèria de llengua, el Parlament també va instar el govern a garantir i consolidar els recursos destinats al Consorci per a la Normalització Lingüística, i adequar-los perquè sigui una entitat d'acollida per a les persones immigrades juntament amb altres agents formatius.

La veu que els irrita

Diari Avui - 11/04/2011 - Lluís Bou

Amb relació a les consultes, l'esquerra i la dreta espanyoles es confonen; donen la raó a Josep Pla. La consulta d'Arenys de Munt va agafar per sorpresa el govern del PSOE, i el delegat de l'executiu espanyol a Catalunya, Joan Rangel, hi va cometre errors greus. Va ser tan hostil, que va acabar donant relleu nacional a aquella senzilla però festiva jornada participativa del 13 de setembre de 2009. La falta de visió de l'executiu socialista, amb l'atac frontal contra la convocatòria ciutadana, va acabar convertint Arenys de Munt en símbol sobiranista.

 

Des de la petita localitat del Maresme, fa dos anys, les consultes han acabat sent avalades aquest mes d'abril per la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, l'antiga cap dels advocats de l'Estat a Catalunya, i per Jordi Pujol. I cal mirar cap a on apunta Pujol perquè és qui, als ulls de més gent del país, des de fa quatre dècades interpreta cap a on gira la centralitat de Catalunya.

El govern del PSOE es va espantar molt amb la consulta d'Arenys, i no va dubtar a llançar-la als peus dels cavalls de l'aparell d'Estat. Ho va fer amb mal càlcul. Arenys de Munt es va convertir en el petit poble gal resistent, amenaçat per la prepotència de Roma. “La consulta està fora de la Constitució i de la llei”, declarava aquells dies contra tres modestes urnes instal·lades al Centre Moral ni més ni menys que la que aleshores era vicepresidenta primera del govern socialista, María Teresa Fernández de la Vega. “No té cap conseqüència legal”.

 

L'executiu espanyol no trobava el desllorigador entre sobrevalorar la convocatòria ciutadana prohibint-la, o deixar-la passar negant-li tota importància. I inicialment va vèncer la idea d'intentar ofegar la consulta i impedir-la. Però això va desencadenar l'efecte bumerang que menys s'imaginava. “És xocant, i el més rellevant és que CiU li doni suport”, va afegir el ministre de Foment, José Blanco. Dos membres més del govern van sortir en tromba també contra les tres fràgils urnes d'Arenys. “Està al marge de la legalitat”, va declarar Francisco Caamaño, ministre de Justícia. La titular de Defensa, Carme Chacón, també va ser molt hostil. “Catalunya està oferint una imatge protagonitzada pels extrems”, va etzibar.

L'advocat exmembre de Falange

Rangel va encarregar el recurs contra el referèndum d'Arenys a l'advocat de l'Estat Jorge Buxadé, que curiosament havia estat excandidat de Falange Española a la meitat dels anys noranta. Sempre quedarà com a dubte si la tria no va ser un intent per desplaçar el focus d'atenció mediàtica cap a l'advocat exfalangista perquè es preservés amb un vel mediàtic que els socialistes estaven ordenant el boicot polític a Arenys.

 

El PP i Ciutadans van ocupar l'altre front de l'ofensiva, i no cal dir que el van utilitzar per atacar l'executiu del PSOE. Les tres urnes d'Arenys van donar molt de si també en l'estratègia d'oposició del carrer Génova de Madrid. “Sembla mentida que el president José Luis Rodríguez Zapatero calli i miri cap a un altre costat”, va deixar anar el president del PP, Mariano Rajoy. La presidenta de Madrid, la també popular Esperanza Aguirre, era més castissa: “Aquests del referèndum, que apedreguen els qui hi estan en contra, em regiren l'estómac i em recorden els països totalitaris”. El vicesecretari de comunicació del PP, Esteban González Pons, va preferir carregar contra Zapatero. “Estan deixant indefensos els catalans no nacionalistes, que són la majoria, i estan renunciant a defensar la Constitució”.

 

Amb l'Espanya política bramant contra la consulta d'Arenys, i com que finalment es va poder celebrar i es va evitar el paraigua prohibit de l'Ajuntament, el triomf polític dels sobiranistes estava cantat. La derrota del govern socialista i dels partits espanyols va ser tan sonora al poble del Maresme, accentuada per una desigual correlació de forces, que van optar per canviar d'estratègia. Volien evitar a partir d'aleshores qualsevol efecte bumerang. Madrid va passar a menystenir les consultes amb un nou argumentari: folklore, urnes de cartró, silenci, i pressió política sobre TV3 perquè n'informés més aviat poc.

 

Discret Zapatero

La desaparició de l'ofensiva de l'Estat va contribuir al fet que la següent ronda de consultes no tingués el mateix èxit. La nova onada es va celebrar el 13 de desembre del mateix 2009 amb resultats discrets, excepte el 41% registrat a la comarca d'Osona. Tot plegat semblava deixar en part tocada la via de les consultes amb vista al futur, encara que els seus promotors no defallien. Només consta d'aquella època una declaració de Zapatero, feta de manera tangencial en una roda de premsa a Brussel·les. “Les consultes independentistes no van enlloc”. La Moncloa volia evitar tota reacció, i tant el PSOE com el PP es van desinteressar respecte del moviment que havia nascut a Arenys.

 

Però Catalunya havia de ser objecte d'un revés històric que canviaria el seu mapa polític, com cada dia es veu més clar. El 9 de juliol del 2010 el Tribunal Constitucional feia pública la sentència contra l'Estatut, mentre Zapatero mostrava passivitat. El PP va presentar el recurs, i els magistrats progressistes en van redactar la sentència. Quedava d'aquesta manera tocat de mort l'estat autonòmic. I les consultes van esdevenir un camí per reaccionar.

El canvi respecte a les consultes s'ha consolidat amb l'anunci de Jordi Pujol, que ja va votar a la de diumenge, igual que el president Artur Mas i diversos consellers. “Les consultes són il·legals i faig una crida a la lleialtat i a la confiança de Catalunya”, ha dit alarmat l'expresident José Maria Aznar. La consulta de Barcelona els irrita.

El gran canvi

Les coses canvien de manera molt ràpida a Catalunya. Pilar Fernández Bozal va treballar contra les consultes per ordres del delegat Joan Rangel, i ara ha acabat votant a la de Barcelona ciutat.

Jordi Pujol tanca 55 anys de creença en l'Espanya plural

Diari Avui - 30/03/2011 - Lluís Bou

L'expresident Jordi Pujol va tancar ahir 55 anys de creença en l'Espanya plural, que vol dir plurinacional. En un dels discursos més importants de la seva trajectòria política, ara ja enretirat de la primera línia, Pujol va donar d'aquesta manera per tancada l'aposta plurinacional que va obrir formalment amb la seva cèlebre conferència d'Esade l'any 1975. Allà hi va exposar idees que rumiava des dels anys 50, després de viatjar per Andalusia, Extremadura i Castella.

L'expresident va congregar ahir unes 600 persones a la Universitat Pompeu Fabra, al carrer Balmes de Barcelona, per solemnitzar el discurs que ja havia començat a desgranar en les darreres setmanes en algun article i en un acte amb estudiants. Pujol creu que l'any 2000 va començar a fracassar la visió plurinacional que havien defensat des de Salvador Espriu a Vicenç Vives, passant per ell mateix. I que la fi definitiva ha estat amb la sentència de l'Estatut. Hi va involucrar tant l'expresident José Maria Aznar com el president José Luis Rodríguez Zapatero, de qui va recordar que quan el Tribunal Constitucional va tombar l'Estatut va arribar a declarar: “Missió acomplerta”.

Pujol era conscient que la seva conferència d'ahir tenia un punt d'històric, i la va argumentar extensament fent un repàs de les seves repetides mostres de lleialtat cap a l'Estat espanyol, mai correspostes. “Per a mi, els ho he de reconèixer, la conferència que els faig avui és incòmoda”, va sincerar-se. L'acte portava el títol de Residuals o independents? O alguna altra solució?. Preguntes amb respostes cada cop més clares.

L'expresident ja no té arguments per rebatre l'independentisme, amb l'única excepció del fet que la reivindicació té una viabilitat difícil i no és d'un dia per un altre. “Però no tinc una proposta alternativa”, va argumentar. “Si la idea d'Espanya que ara preval es consolida, l'alternativa està entre la independència i el gradual esborrament de la catalanitat i de Catalunya”, va afegir. Al seu entendre, modificar la realitat espanyola en sentit positiu a hores d'ara té poca possibilitat.

 

La delegació de Merkel

Pujol va repassar tot el suport que CiU va donar als governs de la UCD, el PP i el PSOE, en moments molt delicats com l'intent de cop d'Estat del 23-F, els acords de Maastricht, o l'entrada a l'euro. I es va queixar que la resposta espanyola no ha sigut lleial. Dos mesos després que CiU salvés pels pèls Zapatero davant el risc que Espanya fos intervinguda ara fa un any per la UE i el Fons Monetari Internacional, l'Estatut va quedar arranat pel TC mentre el president espanyol se'n rentava les mans, va recordar. Va revelar que fins i tot una delegació de la cancellera Angela Merkel s'havia reunit amb els dirigents de CiU a Barcelona, per demanar-los que no possessin en perill l'euro i donessin un cop de mà al govern del PSOE.

Iceta, frase “penosa”

Jordi Pujol va apostar per centrar a partir d'aquest moment els esforços en un reforçament intern de Catalunya, i en el dret a decidir aplicat al pacte fiscal per poder recaptar tots els impostos. L'expresident es va mostrar duríssim contra el portaveu del PSC, Miquel Iceta, després que va qualificar de “pastanaga” aquesta reivindicació. “Es tracta d'unes declaracions penoses!”, va deixar anar.

Tres sales de públic plenes i desembarc del govern

La conferència de Jordi Pujol a l'auditori de la Universitat Pompeu Fabra va provocar una enorme expectació. Des de feia dies ja circulava en mitjans polítics que aquest podia ser un acte important. I el fet és que a més de l'auditori es van haver d'acomodar dues sales més amb senyal de televisió intern, i van quedar oients dempeus.

Pesos pesants del govern van desembarcar a l'acte, entre els quals el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell; el d'Interior, Felip Puig, i el secretari general de Presidència, Francesc Homs, a més del secretari d'Exteriors, Senén Florensa. També hi va assistirel president d'honor d'ERC, Heribert Barrera, així com el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, fill de l'expresident.

Entre el públic també s'hi va poder veure l'exdiputat del PSC i ara membre del consell d'assessor CAREC, Germà Bel, i també els exconsellers de Pujol Joan Guitart i Agustí Bassols. Aquest darrer és a hores d'ara declarat independentista i dirigeix l'entitat Sobirania i Justícia.

Va ser la primera vegada que tots ells veien en un acte tan massiu parlar l'expresident Pujol d'independència i de la fi del projecte de l'Espanya plurinacional.