Fa quatre dies, un jutge de Lleida, José María Aristóteles Magán (hi ha vegades en què el nom fa la cosa), es va fer famós per una sentència en què qualificava de “falta de respecte i de mínima educació” parlar en català en un jutjat. Tots ens vam escandalitzar i la consellera Bozal va arribar a instar el TSJC a actuar contra aquest jutge per la greu falta de respecte cap a la nostra llengua. Sortosament, ni jo ni vostès havíem sentit a parlar mai d'aquest tal José María Aristóteles Magán. I el vàrem fer famós. Si els he de dir la veritat, fins ara tampoc havia sentit a parlar mai d'Antoni Roig. És un jutge de Palma que acaba de donar la raó a un jove que, l'any 2009, va ser vexat i agredit per uns agents de la Guàrdia Civil de l'aeroport de Palma tot plegat perquè insistia a parlar-los en català. Ha condemnat un agent a pagar 1.200 euros al jove Iván Cortés per la vexació lingüística comesa. Ivan Cortés, diuen ara, és un heroi perquè es va mantenir fidel i va insistir, una vegada i una altra, a parlar en català als agents. D'acord. Però a mi aquest jutge m'ha provocat un aplaudiment espontani, cosa ben trista si tenim en compte que tot plegat ens ha reconegut uns drets lingüístics que ens pertoquen. Però és que Antoni Roig no només ha resolt el que ha resolt, sinó que va celebrar el judici en català (i va arribar a posar un intèrpret perquè els guàrdies civils l'entenguessin) i ha redactat també la sentència en català. Si posem el crit al cel amb els José Marías Aristóteles, felicitem-nos també dels Antonis Roig. Ara recorreran la sentència. Però a mi la sensació de justícia ja no me la treu ningú. Visquin els Antonis Roig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada