Diari Avui - 21/07/2011 - Editorial
La dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, no ha deixat de provocar una sorpresa majúscula per més que hagi estat la conseqüència lògica d'un procés que ha embordeït la política valenciana fins a nivells insostenibles. Ja era hora, no hi ha dubte. Però ha estat justament perquè ha estat lògica, però, que l'anunci fet ahir (amb la prepotència i l'altivesa habitual del personatge) ha causat sorpresa i perplexitat. Perquè tot aquest cas fa temps que és un joc de despropòsits polítics, ètics i judicials que supera tots els límits de la tolerabilitat i la comprensió.
Si Camps ha dimitit, en primer lloc, és perquè es va poder tornar a presentar a unes eleccions que va guanyar per majoria absoluta tot i arrossegar ja l'ombra llarga de la sospita raonable. Probablement tenen raó tots aquells, de fora del seu partit però també alguns de dins, que consideren que va ser un error que el president aspirés a la reelecció en vista de la possibilitat clara que acabés resultant imputat. Va ser un acte de prepotència que no només l'afecta a ell i al PP, sinó que taca greument l'honorabilitat d'una institució com és la Generalitat. El País Valencià, per a Camps ha quedat clar que només ha estat l'escenari on desplegar el seu personalisme i la seva egolatria cada cop més desbocada per un suport popular en aparença inapel·lable.
Però el País Valencià ha estat doblement menystingut pel seu president perquè, en realitat, la dimissió ha estat presentada, voluntàriament o, com tot fa pensar, per força, com un “sacrifici” per salvar Espanya i el seu líder estatal, Mariano Rajoy. En un discurs lamentable, Francisco Camps es va posar a la boca tantes vegades la paraula innocència com el concepte nació, un exemple més que ens porta a veure com els suposats antinacionalistes no dubten a embolicar-se amb la bandera a l'hora d'enrocar-se. Això sí, la bandera de Camps ha quedat clar que és l'espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada