L'estaca

Diari Avui - 28/06/2011 - Isabel Clara-Simó

La Constitució espanyola s'ha fet vella. Vellíssima. I el Tribunal Constitucional és la branca poli-mili d'Espanya contra les autonomies. Va néixer per dirimir si una llei –de l'Estat o de les autonomies– era inconstitucional o no. Qui pot presentar-hi recurs?: “el president del govern (espanyol), cinquanta diputats, cinquanta senadors, els òrgans col·legiats executius de les Comunitats Autònomes i, en el seu cas, les seves assemblees”, diu l'article 162. Hi ha qui s'ho creu. De fet, ha estat una arma per anorrear l'autonomia i per imposar els criteris del govern central. Ara mateix, el TC estudia la inconstitucionalitat (i, per tant, paralitza) cinc lleis emanades pel poble català. A l'article 161.2 es diu que les impugnacions hauran de ser resoltes “en un termini no superior als cinc mesos” (!). Els seus membres són 12 (de debò: ho diu l'article 159), que nomena el rei (per això es diu monarquia constitucional, no? No perquè el rei obeeixi la Constitució sinó perquè la controla), quatre a petició del Congrés, quatre a petició del Senat, dos a petició del govern (espanyol) i dos a petició del Consell General del Poder Judicial. És a dir: tots nomenats a dit i tots per òrgans espanyols.

 

I a mi qui em defensa? Qui defensa els catalans?

 

El Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional un partit polític, amb arguments que els escolàstics envejarien, i ara, ja ho veuran vostès, van al darrera de Bildu, perquè el candidat a president, el senyor Pérez Rubalcaba, ja ha dit que els prepara una moció de censura avant la léttre. Per què? Perquè són abertzales, i per tant, oh admirable sil·logisme!, terroristes. I perquè les llibertats basques i catalanes fan perdre vots.

 

Mentrestant, la Generalitat mira d'acomodar-se a les sentències, especialment la tan agressiva de l'Estatut, vota el que li diuen i somriu.

 

I no em vingueu amb romanços, que la pèrdua absoluta del prestigi espanyol a Europa sigui a causa del tripartit, o a causa de Zapatero: és a causa de la total desconfiança en les llibertats, a un centralisme salvatge i a una mentalitat d'ocupant que escanya l'economia catalana. Us queda la roja, la rojita i el senyor Mouriño. Vosaltres mateixos.