El Punt - 2/06/2011 - Moisès Broggi
Fa més de cent anys, en el pregó de Manresa de l'any 1892, Domènech i Muntaner ens deia: “Cal treure'ns de sobre la pèssima administració centralista que se'ns menja vius: deixeu-nos lliures amb els nostres propis recursos que ens esteu malmetent, deixeu-nos restaurar les antigues activitats i el comerç que donava glòria i crèdit als colors de la nostra bandera que tant s'ha deixat decaure, i deixeu-nos avançar pel camí que ens va portar i ens ha de portar novament al davant, junt amb els pobles civilitzats. Tingueu fe i força. Hi arribarem”.
Fins ara, les coses han continuat igual o pitjor. Recordem: l'augment desmesurat dels impostos sobre Catalunya i el tancament de caixes. Reacció d'Espanya: estat de guerra, i l'esquadra i els canons de Montjuïc amenaçant Barcelona. Ressorgiment del moviment catalanista i el fenomen de la Solidaritat, que comprèn tots els partits catalanistes des de l'extrema dreta fins a l'extrema esquerra amb majoria de diputats al Congrés. A Madrid concedeixen un mínim d'autogovern amb la unió de les diputacions amb el nom de Mancomunitat, amb la qual aquí es fan uns progressos que semblen miracles i que situen Catalunya a un nivell semblant al dels millors països d'Europa, fins que l'any 23 el general Primo de Rivera amb un cop de sabre ho va engegar tot a passeig. L'any 1931 en què s'instaurà la República, aconseguírem una autonomia que va restaurar l'antiga Generalitat i que va fer la reforma universitària, però això va durar molt poc, ja que quan es va entrar en el tema del finançament hi va haver una altra revolta militar. Aquesta vegada amb les conseqüències d'una terrible guerra civil i d'un règim dictatorial que va durar 40 anys, i que ha continuat amb el seu anticatalanisme després de la mort del dictador.
És evident que aquests dos pobles tan diferents no poden viure plegats sense violència i que és necessària la separació. Una separació amigable, tal com s'ha fet i s'està fent en molts llocs d'Europa. Naturalment que Espanya és altament unionista perquè aquesta unió li representa un benefici econòmic del qual hauria de prescindir. Però, en canvi, a nosaltres, continuar com fins ara ens representa una rèmora impossible de superar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada