Diari Avui - 7/06/2011 - Manuel Cuyàs
La principal estultícia dels historiadors fatxes que deixen prou bé la figura de Franco en una obra que vol ser magna és no haver tingut prou paciència perquè el temps i alguns historiadors imparcials del futur facin semblants o altres matisacions.
El temps endolceix el mal. Els faraons queden redimits per les piràmides que van fer aixecar i pel tresor de Tutankamon que es conserva al museu del Caire. Neró va ser el gran urbanista de Roma després de l'incendi que ell mateix hi va provocar. Calígula ens va llegar una encertada metàfora nomenant senador el seu cavall: tots coneixem burros molt burros que ocupen llocs de responsabilitat. Ponç Pilat surt al Credo, dogma de fe, com a l'agent necessari perquè la resurrecció pogués tenir lloc. Els Borja són personatges d'una novel·la d'amors i intrigues; el cabdill almogàver que Atenes avorreix dóna nom a Barcelona a un carrer important; Primo de Rivera era un vellet que ballava flamenc al Farolillo Rojo del Poble Espanyol, Lerroux va ser l'emperador del Paral·lel i la dona d'un tirà americà és la protagonista d'un musical de Broadway. La famosa perspectiva històrica ofereix fugues d'insomni.
“La història m'absoldrà”, han dit els dictadors i cràpules de totes les èpoques. El primer no en devia estar gaire segur però el segon va poder parlar amb coneixement de causa. “Si no té el càstig aquí, el tindrà a l'altra vida”, van desitjar els esclaus d'Egipte, els romans cremats, els deixebles de Jesucrist aquell divendres al matí al pretori i els que van veure morir Franco governant. Aquests últims, que ja pertanyen a èpoques més descregudes, volien dir castigat en les pàgines de la història. La utilitat de la mort: sort que, en general, i si no hi ha historiadors fatxes precipitats pel mig, ens morim abans de veure que la profecia dels dictadors tendeix a complir-se i que l'esperança dels que no són res ni ningú, no. Queda l'altra vida. Confiem que Déu no sigui tan relativista i tiri més pel dret. Si no, al cel no s'hi podrà viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada