El Singular Digital, - 6/04/2011 - Jaume Clotet
Diu el màxim líder d'ICV, Joan Herrera, que no pensa votar a la consulta sobiranista del 10 d'abril a Barcelona. Em sembla perfecte; en té tot el dret. El que ja no trobo bé és l'argument que ha donat. Com que ell és federalista i la pregunta no inclou aquesta opció, diu que la pregunta queda "coixa". Tinc el dirigent ecosocialista per un dels polítics més honestos, demòcrates i transparents del Parlament de Catalunya, raó per la qual la seva argumentació m'ha semblat trista, pobra i indigna de la seva trajectòria. Anem a pams.
Per començar, la pregunta del 10A sí que inclou aquesta opció. La qüestió és senzilla: vols la independència sí o no. Si no la vols, no cal especificar si vols un Estat unitari, federal o confederal. En conseqüència, i a partir de la resposta donada per ell mateix, Joan Herrera hauria de votar que no. Cap problema. És un fet objectiu i admès per ell públicament que no vol la independència. Vol un Estat federal. Doncs que voti que no, però fent-ho avalarà amb la seva participació una iniciativa democràtica i civil de la societat. El seu partit, precisament, és un gran defensor d'aquestes activitats: recordo les campanyes del 0,7 o sobre el comerç d'armes.
Per contra, és lloable l'actitud inequívocament democràtica d'altres caps pensants d'ICV, com són Raül Romeva o Dolors Camats, membres de la nova fornada de dirigents que van agafar el relleu a la vella guàrdia comunista. La lleialtat nacional al país i la lleialtat democràtica a la seva gent haurien d'estar per davant de sofismes i dialèctiques de saló. L'ambigüitat i el tacticisme són malalties polítiques que fins ara no havien afectat lasalut d'ICV.
No vull fer sang d'ICV ni que ningú s'emporti aquesta falsa impressió. Considero que ICV és un partit nacional català i que, el dia que toqui, compartirà trinxera democràtica amb els altres partits nacionals, talment com fan els seus homòlegs bascos. Allà, Ezker Batua (EB) té molt clar que en una banda hi ha el PP i el PSOE i en una altra hi ha el PNB, EA i Aralar. Hi ha altres maneres de pensar i a Catalunya encara ens falta madurar. Un altre tipus de tripartit és possible i Joan Herrera no ho hauria de perdre de vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada