Crònica.cat - 27-07-2010 - Bernat Joan
Certament, el Tribunal Internacional de Justícia és un òrgan consultiu, però la seva autoritat moral és del tot indiscutible. Molts estats esperaven la decisió d’aquest alt tribunal sobre la legitimitat (i legalitat, segons la llei internacional) de la independència de Kosovo. El dictamen del Tribunal Internacional de Justícia és ben clar: Kosovo té dret a la independència.
I no hi té dret, segons el mateix tribunal, perquè les lleis sèrbies ho permetin o ho deixin de permetre, o perquè ho declari o no un parlament que sigui competent per fer-ho, sinó perquè els electes kosovars, reunits en assemblea, així ho han decidit. D’alguna manera, i d’acord amb la legislació internacional, el TIJ ens dóna les pautes de com s’hauria de fer en un procés independentista a la nostra part del món. Per començar, no seria el bon camí fer que el Parlament de Catalunya o el Parlament de les Illes Balears declarassin segons què, perquè no estan capacitats per fer-ho, segons els propis reglaments. Però sí que ho podria fer una gran assemblea de parlamentaris (com proposava Carod-Rovira), en què hi hagués els del Parlament “autonòmic”, els representants a les dues cambres de l’Estat i els representants al Parlament europeu. Tots plegats, en assemblea interparlamentària, assumint la voluntat majoritària de la societat a què representen, podrien declarar allò que considerassin més oportú.
M’ha agradat veure com l’opinió pública espanyola s’aferra com a un clau ardent al que s’ha dit a Amèrica. Per si algú té dubtes, personalment aconsellaria anar a les fonts de les declaracions, i no als intermediaris hispànics. Per veure si realment troben comparable o no (i en què sí i en què no) els casos de Kosovo i de Catalunya.
I no hi té dret, segons el mateix tribunal, perquè les lleis sèrbies ho permetin o ho deixin de permetre, o perquè ho declari o no un parlament que sigui competent per fer-ho, sinó perquè els electes kosovars, reunits en assemblea, així ho han decidit. D’alguna manera, i d’acord amb la legislació internacional, el TIJ ens dóna les pautes de com s’hauria de fer en un procés independentista a la nostra part del món. Per començar, no seria el bon camí fer que el Parlament de Catalunya o el Parlament de les Illes Balears declarassin segons què, perquè no estan capacitats per fer-ho, segons els propis reglaments. Però sí que ho podria fer una gran assemblea de parlamentaris (com proposava Carod-Rovira), en què hi hagués els del Parlament “autonòmic”, els representants a les dues cambres de l’Estat i els representants al Parlament europeu. Tots plegats, en assemblea interparlamentària, assumint la voluntat majoritària de la societat a què representen, podrien declarar allò que considerassin més oportú.
M’ha agradat veure com l’opinió pública espanyola s’aferra com a un clau ardent al que s’ha dit a Amèrica. Per si algú té dubtes, personalment aconsellaria anar a les fonts de les declaracions, i no als intermediaris hispànics. Per veure si realment troben comparable o no (i en què sí i en què no) els casos de Kosovo i de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada