El 9 esportiu - 29/04/2011 - Ferran Correas
Encara té un munt de seguidors a Madrid, aficionats que el veuen com l'única persona capacitada per aturar aquest Barça i que dimecres sortien del Santiago Bernabéu empipats amb l'àrbitre i seguint el seu discurs. Deien que havia estat un robatori, que el Barça sempre juga contra deu. «No ens hem ni de presentar a Barcelona», comentaven poc després que José Mourinho digués que l'eliminatòria estava perduda per al Real Madrid. Tot mentre escoltaven com el portuguès feia una roda de premsa impresentable i els instava a repetir les seves paraules. A ells i també als seus jugadors, que ja saben que si no estan d'acord amb el seu tècnic, tindran una creu posada i un futur complicat. Sergio Ramos havia atacat Guardiola dilluns com ho va fer Mourinho dimarts, amb les mateixes paraules. Després del partit, l'andalús va dir que l'arbitratge de Wolfgang Stark havia estat «lamentable». L'àrbitre i els seus assistents van estar a punt de ser agredits quan anaven a sopar després del partit. Adebayor, que intenta guanyar-se la seva continuïtat, criticava els futbolistes blaugrana: «És un joc d'homes, però quan jugues contra ells, al mínim contacte, es llancen a terra i es posen a plorar com nens petits. No tenen fair play.» Cristiano Ronaldo, fart de perdre els seus enfrontaments amb Messi, seguia també el seu guru. «Quan érem onze contra onze teníem el joc controlat, però com sempre ens hem quedat amb deu i llavors han arribat els gols. Sempre és el mateix», deia el portuguès, que va obrir, però, una escletxa en tota la trama muntada per Mourinho. «No m'agrada jugar d'aquesta manera, però m'he d'adaptar al que em demana l'equip», assenyalava el portuguès, que ja havia protestat al camp que els seus companys esperessin el Barça en terreny propi.
La de Cristiano Ronaldo és una primera crítica cap a Mourinho, de qui també ha començat a dubtar una part de la premsa de Madrid i a qui poca gent es creu ja a l'exterior. The Times deia ahir: «Mourinho és un enemic del futbol.» Més allà anava Le Parisien a França. «Deixar créixer l'herba més del normal per impedir la circulació de la pilota del rival és una pràctica que no honora el seu inventor. El futbol no pot tolerar mètodes extrems com els de Mourinho.» També es mostrava molt crític Le Figaro. «Messi va posar fi a l'estratègia minimalista de Mourinho, que només va buscar destruir el joc català i va empènyer el seu equip a l'autodestrucció amb un excés d'agressivitat», deia el diari francès. «Guardiola va donar una lliçó tàctica perfecta a Mourinho», es podia llegir en La Gazzetta dello Sport italià i més crítiques al portuguès a Alemanya. «Va fallar la tàctica de Mourinho d'aplicar la defensa absoluta i la provocació permanent per fer front a l'equip més fort del món», deia Der Tagesspiegel.
Pep Guardiola va desemmascar Mourinho dimarts al vespre a la sala de premsa de l'estadi Santiago Bernabéu, al Mourinho xerraire, provocador i mentider. El va reptar a jugar a futbol un dia després i al terreny de joc el va tornar a desemmascarar davant de tot el món, com demostren les lectures que s'han fet arreu d'Europa, i amb absoluta justícia, com va dir Xavi després del partit. «És de justícia el que ha passat, l'expulsió, el futbol i el resultat. Ha guanyat el futbol. No m'entra al cap jugar com ho fa el Real Madrid. Al Barça no es pot jugar d'aquesta manera», deia el de Terrassa. El Barça practica un futbol excel·lent amb Guardiola a la banqueta, un Guardiola que no ha perdut al Bernabéu des que és tècnic del primer equip blaugrana. 2-6 el primer any, 0-2 la temporada passada, 1-1 fa tretze dies en la lliga i 0-2 dimecres en la Champions. Mourinho va ser fitxat per Florentino Pérez per posar fi al regnat del Barça de Guardiola, però el de Santpedor continua triomfant per molt que el portuguès ho intenti amb joc dur, protestes, provocacions i mentides. «Juguen a especular, juguen brut perquè és el que els inculca el seu entrenador», deia Xavi. Piqué seguia el discurs d'un dels seus capitans: «Sempre estem igual amb el tema de les expulsions. Abans de quedar-se amb deu tampoc no havien jugat a futbol. Quan jugues amb foc, al límit de la violència, et cremes.»
L'obsessió de Mourinho contra el Barça i els àrbitres és una malaltia, és un cas clínic. Ho demostren les dades, que desacrediten la seva memòria selectiva. S'hi ha enfrontat en quinze partits i ha rebut set expulsions. Quatre amb el Real Madrid aquest curs, una en cada partit. Sergio Ramos en el primer clàssic ja amb 5-0 en el marcador després d'agredir Messi, Puyol i Xavi. Albiol, en el segon, després de fer un penal a Villa i ser l'últim home. Di María en l'última jugada de la final de copa. Pepe, dimecres, després d'una entrada molt lletja sobre Alves. El curs passat, al Camp Nou amb l'Inter, va llançar Motta als lleons des de la prèvia del partit i el jugador va ser expulsat per agredir Busquets. Quan entrenava el Chelsea, va patir l'expulsió de Del Horno en els vuitens del curs 2005/06 després d'una brutal entrada a Messi. Un any abans, havia estat expulsat Drogba al Camp Nou per dues entrades molt dures. Expulsions totes justes. El portuguès no recorda ni la falta de Carvalho amb què va eliminar amb el Chelsea el Barça l'any 2005, ni que va ser beneficiat en les semifinals les dues vegades que ha guanyat la Champions. El curs passat quan el seu amic Benquerença va beneficiar l'Inter en l'anada donant com a legal un gol en fora de joc de Diego Milito. També ho va ser l'any 2004, quan dirigia el Porto i es va enfrontar al Deportivo de la Corunya en les semifinals. Els gallecs van acabar els dos partits amb deu jugadors. Naybet va ser expulsat en el de tornada. L'expulsió d'Andrade en el d'anada va fer riure. El portuguès va reclamar mig en broma al seu amic Deco que no es llancés, Merk no ho va entendre com una broma i el va expulsar, deixant-lo també sense el partit de tornada.
La seva memòria selectiva no recorda que Benquerença el va ajudar a guanyar el títol l'any passat.
Ha rebut set expulsions contra el Barça, totes justes; amb el Porto també el van ajudar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada