A Europa queden pocs casos com el català

Diari Avui - 7/04/2011 - Sergi Picazo

La consulta de Barcelona ha ampliat el cens als menors de 16 anys. Per dalt, però, no hi ha límit. Entre els votants més veterans hi haurà el doctor Moisès Broggi, que ja ha votat pel “sí” anticipadament.


Per què ha votat “sí”?

Perquè Catalunya no pot anar amb Espanya. Per mi, la condemna del Tribunal Constitucional és una de les coses que ha contribuït més al sentiment independentista. La separació ara mateix és prioritària. Tant per Espanya com per nosaltres. Som dos pobles que no ens entenem, no ens hem entès mai ni ens entendrem. Jo defenso una separació amigable, però hem d'anar cadascú pel nostre compte.


En els últims anys, el fenomen independentista ha augmentat. Mirant al llarg de la seva vida, creu que ara és quan la independència és més a prop que mai?

I tant! El moviment per la independència dura de fa segles: de moment, hem aguantat tot i les adversitats. Amb Castella la cosa ja va anar malament des del començament, al segle XV. Ells tenien una monarquia absoluta i, en canvi, a Catalunya regia una monarquia que governava amb un parlament. Per això, ja els fèiem nosa. Però, sí, ara és un moment important.


I ara, per què la separació està més a prop?

La gent ha comprès que el fet que una nació en domini i en subjugui una altra ha d'acabar. Fins ara ells tenien la força de l'exèrcit, però ara és un moment en què els conflictes a Europa no se solucionen per la força.


Com poden les consultes ciutadanes servir a favor d'aquest objectiu?

Les consultes ajudaran a augmentar el coneixement sobre el conflicte tant a Catalunya com a la resta del món. La situació de Catalunya i Espanya a Europa no és ara gaire corrent; abans de la Guerra del 14, sí que era normal. Els grans imperis –l'otomà, l'austrohongarès– tenien moltes nacions empresonades però tot allò es va disgregar. A Europa queden pocs casos com el català.


Però, si la resta ho han aconseguit, per què creu que Catalunya es manté dins l'Estat?

Perquè Espanya tenia la força. L'exèrcit és espanyol, i no català. El que va passar a Iugoslàvia els anys noranta és un exemple.



En cas d'una consulta vinculant, és optimista pel resultat?

No ho sé. Segurament seria a favor del “sí”. La consulta s'ha de fer, s'ha d'aconseguir que sigui vinculant i així ho sabrem. Però l'Estat dirà que no a tot.