Catalans, a les urnes!

En els darrers anys Catalunya, tot i la profunda crisi global, ha estat en ple moviment, en plena expansió en tots els sentits i sectors de la seva societat. El Barça arrasa aclaparadorament amb un entrenador català i una plantilla de casa que se situa en l’elit mundial. Pa negre triomfa als Goya amb una de les millors pel·lícules del cinema en català. Manel es projecta a primera línia de la música més venuda a Catalunya i a l’Estat espanyol. Neix el diari Ara, la Vanguardia crea una edició en català, neix el canal televisiu Esport3. Creix el nombre de catalanoparlants en 200.000. Arenys de Munt s’inventa les consultes populars. Un milió i mig de persones es manifesten històricament en contra de la sentència del tribunal. S’aboleixen les curses de toros. 60.000 persones corren en contra del càncer situant la cursa del Corte Inglés en la més multitudinària a nivell europeu, i la tercera a nivell mundial. Tot Catalunya se suma a les consultes populars fins arribar a Barcelona.

I què rebem de l’estat que ens ocupa per les armes sota un pacte polític franquista dit ‘transició’?

Insults com els d’Eduardo Garcia Serrano diu a Intereconomía que la consellera de Sanitat és una “puerca, guarra y zorra”, la Falange diu que els catalans són “unos hijos de puta” en un vídeo en contra de les consultes populars, el PP crea un videojoc per internet on llancen bombes a independentistes catalans. Isabel San Sebastian diu a Telemadrid que a Catalunya es viu sota el nazisme. Fernando García Cortázar li falta al respecte a Francesc Colomer, el nen de Pa negre, dient que el fet de no poder expressar-se amb correcció en espanyol és una agressió a l’idioma comú.

Antidemocràcia com la que exerceix el tribunal constitucional retallant un estatut legalment i democràticament votat per la majoria absoluta dels catalans, prohibició de les consultes populars a nivell legal. Veto a Baltasar Garzón per voler investigar sobre el franquisme. Amb la seva llei de partits no il·legalitzen ni Falange ni España 2000, partits que no han condemnat el terrorisme de Franco.
Censura com el tancament il·legal de TV3 a València, el tancament de SomRadio, amenaces a TeleMonegal...

Economia i infraestructures: espoli fiscal de 60 milions al dia, reducció de sou al funcionariat, l’Ave arriba 20 anys tard a Barcelona, aeroport centralitzat a Madrid.
Educació i cultura: suspensió de quinze articles del reglament de l’ús del català de la Diputació de Girona, el tribunal suprem sentencia i ordena reintroduir el castellà a l’escola com a llengua vehicular a costa del català.

Memòria històrica: no s’ha condemnat el franquisme. No s’han processat els 40 guàrdia civils responsables del cop d’estat el 1981, que van entrar armats a l’hemicicle del congrés, van disparar a l’aire i van amenaçar els diputats, ni el mateix Tejero, que encara es passeja per les platges de València.

La llista és llarga i trista, però Espanya no admet ni la plurinacionalitat, ni el plurilingüisme, ni tan sols el lliure desenvolupament i progrés econòmic de les seves comunitats autònomes. No reconeix Catalunya com a nació, només la reconeix si s'espanyolitza renegant dels seus orígens.

Quants arguments falten més? Quants pals més volem rebre? Quants cops més acotarem el cap? Quants anys més ens resignarem a formar part d’un país que no és el nostre? Quantes crisis més aguantarem sota un estat que ens arruïna? Quants insults més estem disposats a rebre? Quants cops més hem de buscar un encaix impossible? Quants cops més ens hauran d’espoliar? Quants cops més?
Això, amics meus, només ho sabem els catalans, la gent que tenim dret a vot aquest diumenge, la gent que estimem aquesta terra i la seva cultura, la gent que ha perdut avis sota el franquisme, la gent que vol respecte, la gent que vol autodeterminació, la gent que vol ser lliure!!

I per això han nascut tots aquests moviments, des d’Arenys de Munt, projectant les consultes populars per tot el país, fins a les associacions com Òmnium Cultural, organitzant la manifestació del 10 de juliol “Som una nació”, fins a les personalitats que han començat a parlar clar i català com Josep Guardiola, dient que Catalunya és un país; Jordi Pujol, que ha votat anticipadament que sí, i Raül Agné, que va plantar una roda de premsa per no poder parlar català.

I encara en son més els que ja han votat que sí, com Artur Mas, Toni Soler, Heribert Barrera, Lluís Llach, Toni Albà, Beth, Lloll Bertran, Oriol Bohigas, Bibiana Ballbé, Carles Capdevila, Salvador Cardús, Montserrat Carulla, Oscar Dalmau, Núria Feliu, Lluís Gavaldà, Ariadna Gil, Salvador Giner, Xavier Grasset, Joel Joan, Sergi López, Quim Masferrer, Ferran Mascarell, Justo Molinero, Quim Monzó, Arcadi Oliveres, Albert Om, Pare Manel, Ventura Pons, Gerard Quintana, Joan Rigol, Màrius Serra, Sebastià Serrano, Isabel-Clara Simó, Jaume Sobrequés, Josep Maria Terricabras, Miquel Strubell, Matthew Tree, Feliu Ventura.

Diumenge només ens toca a nosaltres, prenem de nou els carrers, com el 10 de juliol del 2009 en contra de la sentència de l’Estatut, com el 13 de setembre de 1977 a favor de l’Estatut d’autonomia, i com cada any en el nostre 11 de setembre a favor de la independència! Manifestar-nos i votar forma part de la nostra lluita pacífica, cap a la recuperació dels nostres drets. Diumenge serà una data que tornarà a passar a la Història d’aquest país i que serà decisiva per a la seva supervivència i respecte!

Catalans, a les urnes! Correm cap a la independència! Prenem la llibertat! És nostra!

10mil