Diari Avui - 14/04/2011 - Editorial
El Parlament de Catalunya va rebutjar ahir continuar la tramitació de la proposició de llei de declaració d'independència presentada per Solidaritat Catalana, tal com era previsible després de l'anunci de l'abstenció del grup de CiU, majoritari a la cambra, que no es va sumar als 14 vots de les formacions independentistes. El resultat de la votació podria deixar un cert i comprensible regust de frustració en el món sobiranista. I més quan tot just diumenge passat va haver-hi una demostració de força amb la consulta de Barcelona. Això no obstant, la realitat és que la jornada que es va viure ahir al Parlament és un pas endavant. Un avenç insuficient, sense cap dubte, i que pot quedar en no res si no va acompanyat de noves iniciatives en el futur. Però en tot cas, per primer cop a la història la màxima representació de la sobirania catalana va discutir sobre la independència del país. Aquest aspecte no es pot menystenir.
En els últims temps, les ànsies d'una major sobirania han anat abandonant la marginalitat per ocupar un lloc central, el lloc més central, en l'agenda política catalana. La declaració d'independència de Catalunya no figura en cap agenda realitzable a curt termini, certament, però el debat públic i polític és present des de fa anys en l'actualitat. Cada cop de manera més general. Cada cop de manera més argumentada. Cada cop amb més raons incontestables derivades de la voluntat assimiladora d'una Espanya que ha tancat la porta a qualsevol possibilitat d'encaix de Catalunya. Avui, a Catalunya, la independència no és un somni, sinó un objectiu que guanya cada cop més adeptes, lligat a la conjuntura, esperant l'oportunitat. És en aquest marc de normalització que ahir a la cambra catalana es va poder realitzar un debat serè sobre el futur nacional del país. La independència va perdre la votació, però això no vol pas dir que hagi perdut la legitimitat, ni les perspectives de futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada