Diari Ara - 02/04/2011 - Carles Capdevila,
Si acceptem el neologisme indepengència com la via convergent per afrontar el procés del dret a decidir, aquesta ha estat una setmana fèrtil per a qui vulgui començar a definir el concepte. Són Mas i Pujol els que ja s'han definit, han votat i ho han anunciat, tot i que no han volgut fer-ho davant les càmeres, que és una manera de gestionar la notorietat del vot i alhora d'exercir al cent per cent el dret a decidir, decidint fins i tot on i quan votes. Duran, mentrestant, té tan clar que no votarà que ni hauria de ser notícia cada cop que ho repeteix. Però continua sent un titular, perquè la federació majoritària sempre ha buscat el màxim de carrils per avançar de manera aglutinadora, i en la via indepengent potser hi comencen a conviure carrils que no porten al mateix lloc. Fins i tot podrien portar a llocs oposats, perquè Duran parla de l'independentisme com a corrent i presumeix d'anar a contracorrent. La via indepengent té ambigüitats calculades, actituds pragmàtiques, alguns sí-però i alguns potser-sí, i busca l'equidistància entre l'independentisme declarat i les vies per anar-hi arribant a poc a poc. Però hi cap el que no hi vol arribar mai? A mesura que Mas i Pujol es desacomplexen, la distància amb Duran ja és tanta com la de Barcelona a Madrid, i s'obre la incògnita sobre quins malabarismes caldrà fer per mantenir la federació entre la nova Indepengència i Unió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada