Diari Avui - 3/04/2011 - Sergi Picazo
Arcadi Oliveres ja va votar a Sant Cugat del Vallès, on resideix, el 13 de desembre del 2009. “Vaig votar sí a la independència”, diu.
I per què?
Entenc que no és dolent que cada nació tingui el seu propi estat. Com a nació, Catalunya en té el dret, igual que el té Lituània, Dinamarca o Eslovàquia. No ens han deixat exercir aquest dret fins ara, però estic convençut que l'aconseguirem.
S'ha definit sempre com a independentista?
La sensació de pertànyer a una nació sense estat ja em ve de lluny. Des que era un nen. Per a mi, és important. Però també és cert que no és la meva primera prioritat. Jo he centrat la meva lluita en altres causes urgents com ara la pau i la justícia, la defensa dels que pateixen la crisi i dels que reben les bombes. Això no vol dir que oblidi la lluita per la independència. Però en aquesta lluita voldria una Catalunya que fos pacífica, sense exèrcit, independent de Wall Street, republicana, ecològica i basada en un sistema econòmic just, solidari i cooperatiu. Si no, no m'interessa una Catalunya independent.
Vostè és un veterà activista de la democràcia de base: des de la Caputxinada fins a les consultes per a l'abolició del deute extern. Com afecta les consultes el fet de no ser vinculants?
Al món, els grans canvis no han estat sempre legals. Per tant, que l'actual legalitat no permeti la consulta no és una pega per a mi. Sobretot tenint en compte l'altra faceta de les consultes: la creació d'opinió pública –que es comença a moure, com quan jo era jove, i ens movíem a l'Assemblea de Catalunya– i la construcció del moviment des de la base.
L'última gran consulta popular a Barcelona organitzada per la societat civil va ser la del deute extern.
Va ser complicat, sobretot per les prohibicions legals del govern. Perquè als governs tot allò que els sona a democràcia i a participació els fa por. Però, al final, la vam fer i va ser un èxit.
Tot i això, no es va aconseguir condonar cap deute.
Bé, això depèn de com t'ho miris. Amb les consultes del deute, vam posar el debat als mitjans de comunicació i vam aconseguir informar molta gent sobre el deute que els països del tercer món paguen cada any.
Tem pel grau de participació a la consulta del 10-A?
Sens dubte, el més important de la consulta és la participació. Més que no pas el resultat. És evident que les consultes en grans ciutats depenen dels mitjans que es posen a disposició dels organitzadors. I els mitjans que té ara Barcelona Decideix són limitats. Però si comparem la participació del 10-A amb la d'altres consultes oficials amb més diners i publicitat al darrere, la xifra no canviaria gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada