Diari Avui - 30/04/2011 - Xevi Xirgo
M'és difícil, molt difícil, no estar d'acord amb el manifest sobiranista que s'ha fet públic aquests dies per donar suport a la Conferència Nacional per l'Estat Propi que se celebra avui a Barcelona. És difícil, molt difícil, no estar d'acord amb la necessitat de crear una xarxa col·lectiva que aglutini les diferents i diverses tendències sobiranistes que hi ha al país, per pintoresques que siguin algunes. I és difícil, per tant, molt difícil, no estar d'acord amb el text que a hores d'ara ja han signat Lluís Llach, Alfred Bosch, Armand de Fluvià, Lluís Gavaldà i Heribert Barrera, entre altres personalitats, i que quan es va presentar va tenir també el suport de moltes altres, com ara Joan Manuel Tresserras, Joel Joan i Ernest Benach. És difícil, molt difícil, no estar d'acord que aquest és un bon moment per fer-ho, just quan venim d'unes quantes consultes sobiranistes nascudes de la societat civil i el país es troba en aquest carreró sense sortida en les seves relacions amb Espanya. Els impulsors fan un paral·lelisme entre la Conferència Nacional per l'Estat Propi que promouen amb l'Assemblea Nacional de Catalunya del 71, la plataforma antifranquista que va treballar pel reconeixement de la nostra identitat com a país. D'acord. Però és difícil, molt difícil, no acabar reconeixent que, de fet, impulsar un manifest així quaranta anys després és reconèixer algun fracàs. El primer, el del nostre encaix. El segon, que cap partit (que és a qui els tocaria fer-ho) no hagi sabut canalitzar aquest sentiment i hagin deixat orfes milers de catalans. I el tercer, és clar, que a hores d'ara sobiranisme i unitat encara siguin termes antagònics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada