Unitat per la independència

El Punt - 23/03/2011 - Carles Castellanos

A principi del mes d'abril vinent tindrà lloc la darrera tongada de consultes sobre la independència, una experiència que no sols haurà servit per sensibilitzar centenars de milers de persones sobre la possibilitat democràtica de l'opció independentista, sinó que també haurà mostrat la possibilitat de trobar un terreny de treball unitari on han participat milers de persones, independentment de la seva adscripció política. Més enllà dels diferents partits, plataformes, organitzacions i col·lectius, tot l'independentisme ha estat capaç de desenvolupar una activitat orientada a un objectiu definit i concret de sensibilització.

Fora d'aquesta experiència, la recerca de la unitat ha estat llarga i complicada, i no exempta de debats enrevessats i d'un cert nombre de decepcions. Després de la manifestació multitudinària del 10 de juliol passat, els resultats de les darreres eleccions autonòmiques al Principat de Catalunya del mes de novembre han fet pensar a algunes persones que no s'havia recollit tot l'abast de l'independentisme mobilitzat de manera creixent al llarg dels mesos i anys darrers.

Si alguna cosa van mostrar les eleccions autonòmiques passades fou, a la meva manera de veure, la polarització del vot nacional; és important, però, analitzar adequadament la raó per la qual aquest fet no es va reflectir directament en el creixement d'una opció electoral de caire independentista. El que va succeir, en la línia del conegut vot útil, fou la polarització del vot nacional esmentada, en forma d'una concentració dels vots al voltant de dos pols contraposats: l'espanyolisme que va optar principalment pel PP; i el catalanisme que ho va fer sobretot per CiU.

 

L'anàlisi d'aquests fenòmens ens mostra que el camí de la unitat independentista no es troba, a curt termini, en el camp de la intervenció electoral, que seguirà uns camins més lents de clarificació, com ho estan mostrant també les dificultats que troben les propostes d'unitat al voltant de les pròximes eleccions municipals. La unitat independentista avançarà sobretot per mitjà de la construcció d'estructures on tothom hi participi de manera personal i que, tal com va passar en el moment de la construcció de l'Assemblea de Catalunya, facin possible aplegar persones per damunt de les diferents opcions partidistes i electorals. En aquest sentit, ja hem assenyalat que l'experiència de les consultes ha preparat aquest terreny d'unitat des de la base, i a partir d'una mobilització arrelada arreu del territori.

Per la majoria social

El moviment independentista es troba actualment enfrontat a diferents propostes adreçades a aconseguir la realització d'una consulta d'autodeterminació, però les limitacions del marc parlamentari de l'Estat espanyol i els condicionaments en què es troben entrampats els partits que es mouen en aquest marc, no permeten d'avançar de manera convenient. És per això que, independentment de les propostes i les possibilitats dels diferents partits, l'opinió que es va obrint camí actualment és que caldrà avançar cap a la creació d'una assemblea unitària que treballi de manera permanent per mobilitzar i sensibilitzar la nació catalana (no sols del Principat de Catalunya sinó d'arreu del Països Catalans) fins assolir la majoria social i política de l'opció independentista. Aquest primer objectiu és veritablement una porta oberta a la conquesta democràtica de la independència.

La conquesta de la independència és un objectiu democràtic unitari que ens permetrà de superar les greus limitacions del sistema polític actual. Tot l'independentisme entén l'objectiu de la independència com a la fi del sistema monàrquic al nostre país i la construcció d'un sistema polític republicà realment democràtic, basat en la participació popular. La nova Assemblea de Catalunya que s'anirà construint probablement al llarg d'aquest any 2011 permetrà la defensa d'un sistema polític que fomenti la participació democràtica en tots els àmbits, partint dels municipis i de les comarques.

 

La república catalana independent serà, a més, estructurada internament de manera federal de manera que totes les àrees de la nació catalana s'hi puguin anar incorporant a mesura que vagin assolint la seva llibertat nacional.

 

Si ens hi fixem bé, els objectius protagonistes del moment present, al nord i al sud del mar Mediterrani, són els mateixos: es poden resumir en la conquesta de sistemes democràtics que recullin amb profunditat les aspiracions de llibertat i de justícia del poble, sense manipulacions ni interferències de poders dictatorials o d'estructures no democràtiques com ho són les monarquies. Independència és democràcia.