Diari Ara - 15/03/2011 - Carles Capdevila
No penso parlar de la penúltima conspiració, del madridisme mediàtic per impedir que guanyin els bons. Al capdavall, només és futbol, i el Barça té dos grans avantatges: fa el millor joc del món i els partits es veuen a tot el planeta. És indigne i injust que els jugadors es guanyin tot el respecte global excepte el de Madrid, però és tan grotesc que gairebé faria riure, si no fos deplorable.
Ja he avisat que això no és un article sobre el Barça: vull fabular sobre les opcions de sobreviure a campanyes semblants que tindria algú que no fos el millor equip del món, algú que no tingués un avantatge tan gran al camp, algú que no disposés de càmeres als partits, algú que no es pogués permetre que L'Équipe regalés el DVD del 5-0.
Us imagineu que es fessin maniobres mediàtiques semblants en contra, jo què sé... d'un país, per exemple? O contra una llengua? O contra uns drets determinats? Només de pensar-hi esgarrifa, sort que som al terreny de la ficció. Quines possibilitats tindria un país petit de fer saber la seva veritat, de donar la seva versió, sense la fama mundial de Messi, sense el ressò d'un esport de masses, sense aliats internacionals ni repeticions de les jugades?
Confio que el Barça guanyi els duels al camp, malgrat tot, perquè té el talent i l'esforç de Guardiola i té un equipàs ultramotivat. Però nosaltres, què tenim?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada