Cultura i caverna

Diari Ara - 25/03/2011 - Jaume Cabré

Ei, tu, què et passa? Fa molt de temps que no escrius! Això, els escriptors ens ho sentim dir molt sovint. I et vénen ganes de no entrar en detalls i dir sí, m'ha costat molt però a força de voluntat he aconseguit deixar l'escriptura i sóc un home nou. És evident que el qui t'interpel·la, està volent dir que fa molt de temps que no publiques. Però en el fons hi ha aquella idea que les coses es fan soles; que les pel·lícules s'improvisen sobre la marxa en el moment de començar el rodatge; que el concert es prepara amb un pim pam: partitura al faristol i a tocar. Que una novel·la es pot fer en dos o tres mesos, sobretot si ja tens la idea: l'escrius i et deixes d'històries.

 

Doncs no: els fruits culturals i artístics, que conformen l'imaginari d'un país, suposen un esforç majúscul. Per exemple: tots els premis que ha rebut Pa negre no vénen d'un pim pam. Els anys de gestació del món escrit d'Emili Teixidor li suposen (només) tota la vida. La valentia de la producció de Passola, el guió i la realització de Villaronga, la direcció d'actors... I els dubtes i les vacil·lacions. Tot plegat no és un pim pam.

 

La vida cultural té com a intenció oculta, l'enriquiment moral i personal de l'individu i de la societat mitjançant la creació d'obres d'art del tipus que siguin que, un cop creades, siguin consumides, viscudes per qui s'hi interessi. I res no és fruit de la improvisació. El món de la cultura creix a base de feina i talent. Llavors, quan sents que Pa negre ha recollit tants premis gràcies a l'inconfessable lobby catalanista i gai que manipula Espanya, sé que som on érem: el que sigui, si és català i a sobre, en català, és diabòlic. Fa massa temps que sabem que viure a Espanya cansa, fatiga i avorreix. No tots els espanyols pensen així: però callen massa. Per això entenc i aplaudeixo, com ha fet tanta gent, el gest lúcid i valent de Raül Agné que ha fet història. Raül Agné representa la dignitat. Malauradament, el Girona Futbol Club, que em consti, va practicar el silenci covard (estil Rosell?) i no va dir ni piu per defensar el seu entrenador. És clar que a Passola i Villaronga els importa un rave el que digui la caverna. Ells van amb l'excel·lència a les mans, que és la manera d'aconseguir unanimitats de la gent intel·ligent aquí, a Espanya i arreu, com els està passant. Per cert: l'Academia corresponent seria capaç de presentar una pel·lícula parlada en català com a candidata als Oscars?

Res no s'improvisa: vaig passar un dia llegint textos meus i escoltant com un amic escriptor llegia textos seus mentre uns estudiants de la Universitat de Vic, sota la direcció de Llorenç Soldevila, ho gravaven per oferir material addicional, en suport electrònic, a la magna obra que és la Geografia literària , una enciclopèdia que fixa i informa dels indrets (pobles, carrers, cases, fonts, arbres) que estan integrats en l'obra d'escriptors, que en formen part o que són a l'origen de la seva gestació. És mostrar l'imaginari literari que és patrimoni col·lectiu. Sovint, quan passeges pel món, t'adones de com, segons on, mimen els llocs que estan lligats a creadors o a obres concretes. Visitar la casa de Wordsworth a Grasmere o la d'Ibsen a Oslo ens mostra models a imitar. La Geografia literària d'en Soldevila fixa indrets cabdals en les obres d'escriptors de tota la nostra geografia. El Pratdip de Perucho, el Valls de Narcís Oller o la Sinera d'Espriu o la Santa Coloma de Farners de Vinyoli. El convent de Sant Francesc de Montblanc, relacionat amb Anselm Turmeda, o la Vallfogona del rector. L'obra de Llorenç Soldevila és tan ambiciosa que no s'acabarà mai i sempre estarà creixent. Seran deu volums en paper, dels quals ja n'han aparegut dos, plens de textos, fotografies, indicacions de GPS, mapes... Però ja es treballa omplint, ampliant i concretant material que no cap en els volums, creant una xarxa d'enllaços virtuals (endrets.cat) amb ampliació de continguts: més fotografies, gravacions d'imatges dels indrets i dels escriptors vius llegint els seus textos. Per tant, un cop editats els deu volums, a més sempre hi haurà a disposició de l'interessat el material quasi il·limitat que es va recollint amb suport electrònic. I que es pot anar recollint durant generacions... L'excel·lència n o s'improvisa. Es treballa dia a dia. Amb constància i, si cal, es defensa amb un cop de puny a la taula. Ho dic pensant en la caverna que parla de lobbies ; pensant en el govern valencià que impedeix la visió de TV3 al País Valencià i multa de manera paranoica ACPV; pensant en l'Ajuntament de Barcelona i el seu Hereu que vol fer callar Vilaweb perquè li toca el crostó interposant denúncies estil Camps amb la complicitat del grup municipal del PSC. La cultura ( Pa negre , TV3, Geografia literària , Vilaweb) sempre és paisatges de la llibertat. I enfront sempre hi trobarà la caverna, el cantó fosc. Se m'acut el pensament d'Ovidi Montllor que durant molts anys lluïa en un mur a Capellades: "Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense."