Diari Ara - 21/03/2011 - Carles Capdevila
La guerra contra Gaddafi té més consens i legalitat internacional que d'altres, però personalment ens incomoda com totes. Ja és bo, perquè guerra és una paraula que no admetrà mai l'adjectiu justa, encara que n'hi hagi de molt més injustes. Aquests atacs ens molesten perquè arriben massa tard (hem deixat morir molts rebels) i alhora ens molesten perquè arriben (una guerra sempre és un fracàs). Ens dol perquè delata la hipocresia d'haver de lluitar contra un criminal que fins ara protegíem. Ens fa ràbia constatar que en altres casos igualment justificables no hi intervenim. I que en el fons en diem consens mundial però no és mai cap consens, és una suma d'interessos privats -aquí m'abstinc, allà m'aixeco- que donen un resultat presumptament col·lectiu i que s'aguanta amb pinces. Ens fa mal perquè no hi havia més remei que intervenir-hi, però la intervenció no té garanties de posar-hi remei. No sabem com ni quan acaben, les guerres, només que cap acaba bé, encara que sempre n'hi hagi que acaben pitjor. Aquests dies vivim una guerra interior, una processó de contradiccions que va per dins, i que ens obliga a acceptar la lògica dels mals necessaris, dels danys inevitables. I tenim molta sort que la guerra de molts de nosaltres només sigui interior, ideològica, moral. Ja ho signarien els que hi han deixat la vida i els que l'hi aniran deixant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada