Diari Avui - 22/03/2011 - Vicent Sanchis
Raimon mesura profundament la pròpia creativitat. És un dels artistes més exigents –autoexigents– que ha donat el país en totes les seves fornades. I encara sort i encara gràcies. Enmig de tant de gat guisat per llebre, cal celebrar el festí, ni que sigui tant de tant en tant. Un disc seu es fa esperar. Però quan arriba fa primavera. Ha estat el cas, una vegada més, del seu darrer Rellotge d'emocions, que de fa poques setmanes poden comprar –han de comprar– els que encara compren discos. A Rellotge hi ha treballs juganers, Si miraves l'aigua; amorosament tendres, A l'estiu quan són les nou; nostàlgics, Punxa de temps; sentidament i magistralment crepusculars, Mentre s'acosta la nit; encara reivindicatius, reivindicatius encara, Bagdad '91 i Barcelona '71; evocadors i emotius, He passejat per València sol, i homenatges fets cançó, Terra negra... Raimon acaba de presentar-lo en tres recitals, tan sentits i rodons com el disc, al teatre Tívoli de Barcelona. Gràcies, mestre. Qui encara no n'és devot és perquè no en sap prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada