Diari Avui- 18/03/2011 - Carles Ribera
Els països amb tradició democràtica consolidada poden presumir de partits de llarga trajectòria que transmeten fonaments ideològics sòlids de generació en generació. Catalunya, malgrat els contratemps històrics, n'és un exemple. Enguany es compleix el vuitantè aniversari de la fundació de dues formacions cabdals d'aquest país. Esquerra i Unió. Cronològicament, el primer aniversari que arriba, demà mateix, és el d'ERC. Per molts anys. La commemoració agafa els republicans en hores baixes. Esquerra és una ombra d'allò que prometia ser l'any 2003, quan el seu discurs netament independentista es va plantar al Parlament amb prou empenta per abordar la conquesta de l'hegemonia nacionalista. La il·lusió es va començar a desfer quan es va constatar, via Perpinyà, que el partit estava liderat per un personatge de discurs brillant però dominat per una total manca de sentit de la responsabilitat. Les perspectives electorals no només van tocar sostre sinó que, més tard, bona part dels votants fidels es van sentir traïts per una cúpula que, renovant el tripartit, va semblar ignorar el perfil ideològic de la seva parròquia. A partir d'aquí, els coneguts enfrontaments interns i la crisi d'una formació que, per postres, ha exercit el govern amb la prepotència ridícula d'aquell que no és conscient que algun dia el deixarà de tenir. Esquerra arriba a la vuitantena xacrosa. Però amb un gran motiu d'orgull. Gràcies al protagonisme que ha tingut ERC els últims anys, avui el sobiranisme és una ideologia central a la política catalana. Tant, que la independència ja no depèn de l'estat de salut d'un sol partit. Un avenç històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada