Diari Avui - 11/03/2011 - Editorial
El ple del Parlament va aprovar ahir, en una jornada històrica, una moció de suport a les consultes sobiranistes, en la qual es presenta com a ‘irrenunciable' el dret de Catalunya a l'autodeterminació com a país. Una declaració que té sobre el paper un valor merament simbòlic, però que políticament té un pes innegable en una conjuntura en què les llibertats catalanes estan més amenaçades que mai en les últimes tres dècades. Un valor polític que li atorga no només el text aprovat sinó també el procés parlamentari que ha seguit, començant per la presentació de la moció de Solidaritat, passant per la negociació amb CiU perquè el principal partit del nacionalisme català pogués aportar-hi l'imprescindible suport, i culminant amb la suma d'ERC i, parcialment, del grup d'ICV. Un conjunt que suma una majoria amplíssima a favor de la defensa de la personalitat pròpia de Catalunya, ja que s'acosta als dos terços del Parlament.
La votació d'ahir, tanmateix, va evidenciar la separació diàfana de l'hemicicle en dues parts, la d'un bloc marcadament catalanista i la d'un bloc minoritari amb dos sectors alhora. El primer, i més allunyat de la realitat nacional majoritària a Catalunya, el que formen el PP i Ciutadans. El segon és el del PSC, que amb el seu alineament d'ahir probablement ha adoptat una posició que pot resultar discordant amb el sentiment d'una part gens menyspreable del seu electorat.
En les circumstàncies actuals calen gestos com aquests, que deixin clares explícitament les prioritats nacionals de la gran majoria del país, i que no siguin una posició estàtica, sinó que marquin un camí. I donar suport parlamentari a les consultes és reconèixer el mèrit de l'actuació de la societat civil. Però també és remarcar la voluntat del poble català de decidir cap on vol anar, sigui on sigui. La votació d'ahir, en aquest sentit, va ser un pas més, un pas endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada