El 10-A i la 'santa aliança'

Diari Ara - 27/03/2011 -  Ignasi Aragay

La crisi ens posa a prova i tensa els nostres desitjos i voluntats. Ara mateix, damunt el tauler nacional hi ha dues vies de recerca d'una sortida airosa: la de la il·lusió popular i la de l'ordre establert. Cap garanteix un final feliç, esclar. La primera fa temps que mou milers de persones i tindrà la seva culminació en la consulta pel dret a decidir del 10 d'abril a Barcelona. La segona, com diu Toni Soler, mou un centenar curt de dirigents econòmics i polítics de Barcelona i Madrid, i s'expressa portes endins. Simplificant, podríem parlar de llibertat contra ordre, de carrer contra despatxos, de risc contra mal conegut.

Enmig del debat, apareix de cop a la meva vida un vell amic jueu nord-americà casat amb una hongaresa que els últims nou anys els ha passat a Budapest. L'Adam Bowman havia viscut a casa dels pares quan tenia setze anys, a mitjans dels 80. Feia dues dècades que li havíem perdut la pista. Ens ha localitzat via internet. El rebem amb un sopar familiar. A l'hora dels regals, ens veu a venir: "Això té pinta de llibre, de llibre sobre Catalunya, potser?" I després la frase definitiva: "Seguiu una miqueta independentistes, oi?"

Sí, seguim més o menys igual. Sóm el país de les miquetes. Una miqueta de 10-A i una miqueta de santa aliança , una pessic de consens anticrisi i un polsim de picabaralla de baix to, tot sense trencar cap plat. L'Adam deixa Budapest per "l'ambient enrarit i depressiu" que viu Hongria. Torna als EUA. Si visqués a Catalunya, també marxaria?