Muammar al-Gaddafi, ara ja ho té tothom molt clar, és un dictador, un dèspota, un sàdic, i no sé quantes coses més. Agafin vostès qualsevol diari o escoltin qualsevol emissora i l'adjectiu sanguinari és el més amable que se li dedica. No fa ni tres mesos, aquest dictador sanguinari, dèspota, sàdic i boig se'n va anar a Itàlia a veure el seu amic Berlusconi, es va instal·lar a Roma i va contractar 200 noies joves i guapes –d'entre 20 i 35 anys, d'1,65 m d'alçada i que portessin minifaldilles– per organitzar un seminari sobre l'islam. A canvi, van rebre 50 euros i un Alcorà de l'encara president libi. Molts diaris ho van considerar una anècdota i Berlusconi el va sortir a rebre. I de retret, cap ni un. Feia poc que Robert Mugabe es passejava també per Europa amb una delegació de seixanta persones mentre a Zimbabwe la gent es mor de gana. I els ministres de Sarkozy se n'anaven tot just fa quatre dies també de vacances a Egipte. Ahir casualment em vaig fixar en un llibre sobre les meravelles d'Egipte que una multinacional catalana va editar aquest Nadal passat. Em vaig entretenir en el pròleg, on es cantaven les excel·lències del patrimoni cultural egipci. I el conseller delegat d'aquesta multinacional afegia: “Volem expressar el nostre suport al govern egipci en el seu camí de desenvolupament”. Primer em va sobtar que no cités en cap moment el nom del president egipci. Però no. Suposo que no era cap casualitat. El president canviarà, i mentre a Egipte hi continuï havent gas, o petroli a Líbia, aquesta o qualsevol altra empresa sempre podrà expressar “el suport al govern en el seu camí de desenvolupament”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada