Diari Avui - 19/02/2011 - Editorial
L'apagada de TV3 al País Valencià ha provocat un important moviment de protesta i solidaritat en resposta a aquest atac a la llibertat d'informació i a la cultura catalana perpetrat pel govern que presideix Francisco Camps. Una reacció que ha arribat de tots els països de l'àmbit lingüístic català i que s'ha manifestat tant a través dels mitjans convencionals com, molt especialment, per mitjà de les noves tecnologies relacionades amb les anomenades xarxes socials. Un cop més, l'agressió contra la llengua i la cultura catalanes ha fet reaccionar els ressorts de la societat civil de manera exemplar. Una capacitat de resistència forjada per l'experiència de molts, i tots lamentables, episodis en què la catalanitat ha estat assetjada per la voluntat persistent i incansable de fer callar la veu d'un poble. Aquesta reacció memorable i necessària de la ciutadania més compromesa i responsable d'arreu dels Països Catalans és imprescindible, però alhora és també insuficient. Perquè es tracta d'una lluita desigual entre una part de la societat valenciana i un govern autonòmic que utilitza el pes d'una legalitat feta a mida, emparada per un Estat que no només és insensible sinó que generalment és proactiu contra tot allò que vingui de la cultura catalana, encara que en aquest cas tingui el nom de cultura valenciana. Tampoc es pot oblidar l'oportunitat conjuntural d'aquesta maniobra del president valencià. En una situació judicial incerta i amb les eleccions a les envistes, a Francisco Camps estratègicament no li va gens malament atiar les fòbies del seu electorat més fidel, que és alhora el votant més anticatalà. Excitant les baixes passions anticatalanes, antivalencianes al cap i a la fi, el controvertit líder popular no fa altra cosa que aplicar la clàssica estratègia de desviar l'atenció sobre allò que realment és la trista realitat d'un país amb una classe dirigent situada en la corda fluixa de la legalitat i en la frontera de la discriminació. Sigui com sigui, la reacció a l'apagada de TV3 reforça amb el suport popular el rebuig a una actuació que és un atac objectiu i inqüestionable a la llibertat d'expressió i d'informació. De moment, la compareixença, ahir, dels representants d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va demostrar que no només no han abaixat els braços (malgrat el risc de desaparició que els amenaça per l'ofec econòmic a què els sotmeten a cops de sanció) sinó que hi ha una escletxa oberta a l'esperança de tornar a recuperar les emissions de TV3, tot esperant que el Tribunal Suprem doni la raó a ACPV en el seu litigi amb el govern de Camps. Mentrestant, tant la societat civil com les administracions que tenen capacitat d'incidència, han de treballar per recuperar allò que mai no hauria d'haver-se perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada