La Masia del cine català

Diari Avui - 16/01/2011 - Manuel Cuyàs

La pel·lícula Pa negre, d'Agustí Villaronga, basada en la novel·la i altres relats d'Emili Teixidor, ha estat nominada a alguns dels premis Goya instituïts per l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. Nominada: una paraula que no volia dir res, ni en català ni en castellà, fins que el català i el castellà se la van copiar de les cerimònies dels Oscar. Igual que Acadèmia. Si a Hollywood l'entitat que reparteix els Oscar i nomina les pel·lícules que se'l mereixen es diu The Academy of Motion Pictures Arts and Sciences, les institucions cinematogràfiques espanyoles i catalanes no podien pas quedar enrere i ser menys acadèmies a l'hora de distribuir premis. A Catalunya també tenim acadèmia, l'Acadèmia del Cine Català. Una acadèmia era fins fa poc un lloc on se feien classes. Si l'acadèmia era de ciències s'hi havia d'anar amb un microscopi i amb la taula dels elements apresa de memòria, i si era d'arts s'hi havia d'anar amb una carpeta de dibuix, llapis i goma d'esborrar. Ara les acadèmies són d'arts i ciències del cine i no s'hi va a aprendre a fer pel·lícules sinó que s'hi ha d'anar amb les pel·lícules fetes i nominades. L'estora vermella de l'entrada també és una còpia de Hollywood. I els vestits dels actors. I els posats que fan. I els petons. I l'agraïment a la mare, al pare, a la promesa i al productor quan els donen el premi.

Però bé, no fem escarafalls, que avui estem de festa. Pa negre, una pel·lícula catalana de molt alta qualitat, pot rebre aquest any el reconeixement d'una acadèmia, l'espanyola, que normalment no fa cas del cine català per molta qualitat que tingui. Només la nominació ha fet que molts cines que ja l'havien exhibida mesos enrere l'hagin tornada a reclamar. Això vol dir diners per a la productora d'Isona Passola i la possibilitat de fer més pel·lícules catalanes d'alta qualitat. Els mèrits sempre ens els reconeixen els altres, i cal aprofitar-ho. Hi insisteixo: res d'escarafalls. I si els premis Goya a què Pa negre aspira es materialitzen, més demanadissa, més negoci i més pel·lícules catalanes.

No s'acaba de ponderar prou que si el cine català té cada cop més prestigi i més qualitat artística i tècnica és gràcies a l'Escac, l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. Si el Barça té a la Masia d'allà dalt a la Diagonal l'escola de formació de futbolistes que amb els anys, amb l'esforç i la disciplina ha creat jugadors de primer nivell que no ens cal anar a fitxar a fora perquè són nostres, a Terrassa hi ha una altra masia, la masia del cine català, que amb els anys ha format, com si d'una verdadera acadèmia de les arts i de les ciències cinematogràfiques es tractés, un planter de tècnics i artistes de primera divisió. Els resultats de l'Escac s'estan obtenint ara. Agustí Villaronga no en va ser alumne, però alguns tècnics de la pel·lícula Pa negre, la pel·lícula nominada als Goya, sí que ho van ser.

L'Escac va néixer de la dèria personal de Josep Maixenchs, un antic escolapi que quan exercia el sacerdoci i la docència ja projectava als seus alumnes de batxillerat les pel·lícules més selectes de la història del cine i els donava unes informacions fonamentals sobre el director, el productor, els actors i l'època en què van ser fetes. La confluència cinèfila i pedagògica va convertir Maixenchs primer en fundador i ara en director de l'Escac, escola patrocinada per l'Escola Pia de Catalunya i adscrita a la Universitat de Barcelona.

Maixenchs, em permetran la confidència, va ser professor meu quan ell era escolapi i jo alumne de Santa Anna de Mataró. No diré que em va introduir en l'afició al cine, perquè ja la portava incorporada des que vaig néixer, però va desplegar davant els meus ulls i els dels companys una filmoteca sencera.

Fa poc vaig anar a retrobar Josep Maixechs a l'Escac de Terrassa. Té una afectació als ulls que li impedeix veure com cal les pel·lícules, però està molt satisfet de l'obra feta i dels alumnes que surten del seu establiment. Un moment de la conversa em va confessar la seva preocupació perquè els alumnes tenen poca sensibilitat per fer cine en català. “Han crescut veient cine en castellà i es pensen que els personatges de les seves pel·lícules han de parlar en castellà. També han crescut amb el cine de Hollywood i aspiren a fer cinema com l'americà”. ¿Com volen que no tinguin aquesta aspiració si les nostres institucions cinematogràfiques, com si fossin a Hollywood, són Acadèmies d'Arts i Ciències que reparteixen ninots semblants als Oscar?

Sort en tindrem de Pa negre. No sabem encara calibrar el favor que ens farà a tots Pa negre. Una pel·lícula catalana parlada en català i basada en un relat català guanya premis o almenys té nominacions de l'Academia que imita la de Hollywood i que fins ara només valorava el castellà.