Diari Avui - 27/01/2011 - Saül Gordillo
M'agrada aquest Jordi Pujol que es deixa anar, que les diu tal com ragen i que no ha de fer excessius equilibris més enllà de la seva pròpia consciència i d'una fina capacitat analítica de l'actualitat política. M'agrada el Pasqual Maragall de després de la reforma estatutària. També he llegit elogis de José Montilla a partir d'haver perdut les eleccions, lloat per un traspàs de poders i una dignitat institucional impecables. Elogis de persones que fins pocs dies abans havien deixat José Montilla com un drap brut. El nostre país té aquestes coses. El Pujol autonomista i pactista avui és festejat per l'independentisme. El Maragall del feu socialista barceloní és admirat ara pels sobiranistes. I el Montilla vilipendiat durant el seu mandat és respectat pels que li havien negat tota legitimitat.
Quan pleguen determinats dirigents polítics catalans guanyen estima, comprensió i complicitat. En el cas de Pujol, amb les declaracions d'abans-d'ahir s'ha convingut que ha fet un pas més, que ha arribat a un punt d'inflexió. O desapareixem com a nació d'aquí a 50 anys, és a dir, l'eliminació o la rendició definitives, o aconseguim la independència. O caixa o faixa. Una dicotomia que Pujol sempre havia negat durant la seva llarga presidència. Potser és que Jordi Pujol és un murri, i sap que les retallades i la crisi que pateix el país i que ha d'administrar el nou govern no han de silenciar ni rebaixar l'ambició nacional. Potser és que a base de fer trobades, entrevistes i relacions amb un munt de gent, molta d'ella jove, Jordi Pujol s'ha acabat empeltant d'aquest desacomplexament nacional que domina determinats cercles i generacions del país.
O potser és que li està donant una lliçó a Oriol Pujol Ferrusola ara que el seu fill s'ha de dedicar a mantenir en tensió un partit que ha recuperat la Generalitat i que pot acabar assolint quotes de poder fins ara inimaginables. Fill, mira com s'ha de cuidar la musculatura nacional. Aquí faig un escrit i allà deixo anar una frase que, vistes en perspectiva històrica, diuen molt de l'evolució política de Catalunya i del personatge. President Pujol, ara m'agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada