Diari Ara - 1/09/2011 - Albert Pla Nualart
És una veu que porta vel. Una eloqüència sòbria i didàctica que no es mou de l'andante ma non troppo per poder-ho passar tot pel seu rigorós nihil obstat.
Parla amb la modèstia d'una mitjancera, viu en la tensió de no immutar-se i el seu esforç perquè no aflori cap passió té un punt d'enervant si ets una mica bel·licós.
Ho té tot per dir tòpics conservadors, però amb calma beata diu veritats tan incòmodes i perilloses per a certs negocis milionaris que els periodistes independents han hagut de fer hores extres per desacreditar-la.
Moderns i feministes com són, li han arribat a dir que, seguint la regla benedictina, no hauria de parlar tant. Ignoraven que sant Benet només demana callar quan no tens res important a dir: un consell que ells farien santament de seguir.
Els sorprèn que seguir l'Evangeli obligui a dir sense embuts el que per a l'establishment és teoria conspirativa i per a la majoria una obvietat: que l'interès d'una multinacional no coincideix amb el bé comú.
Han esperat, en va, que la vanitat la convertís en un Pare Apel·les femení. Però manté un perfil baix amb el crèdit intacte. I no és probable que torni a ser mediàtica fins que la consciència la impulsi a parlar.
Als EUA va descobrir que la prioritat dels hospitals és fer diners. Que es trobi bé en un monestir no és aliè al seu rebuig visceral a la lògica del mercat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada