Diari Avui - 13/09/2011 - Editorial
La comunitat educativa d'aquest país, és a dir, el professorat i les famílies, han sortit al carrer l'endemà de la Diada en defensa del nostre model lingüístic escolar. Un fet important, perquè implica que la societat civil està compromesa amb el català i perquè la mobilització és iniciativa d'ella mateixa. La comunitat educativa ha fet una primera acció en defensa d'un model d'immersió en el qual fa tres dècades que treballen i l'objectiu del qual no és només assegurar la pervivència de l'única llengua pròpia de Catalunya sinó la defensa d'una societat cohesionada, que a diferència del que afirmen els que parlen del nostre país sense conèixer-lo, no és el mateix que una societat uniforme.
El català és el signe principal del nostre país. Els que ataquen el model amb la cínica invocació del bilingüisme saben molt bé el que fan. Una escola bilingüe portaria indefectiblement cap a la fractura social o cap al monolingüisme en espanyol. El poc ús social del català demostra, a més, que la nostra llengua està encara en una situació de debilitat i que no és cert, com diuen els defensors del bilingüisme des de Madrid estant, que l'espanyol estigui en perill d'extinció. Per això insisteixen tant en la necessitat que es compleixin les sentències.
Aquest és el nucli de la qüestió. Una resolució judicial dóna munició als adversaris del català. Doncs bé: si resulta que hi ha una majoria de la població que la percep com a contrària als seus interessos, hora és que es canviï la llei. El Parlament ha de blindar el català. Si quan convé es pot alterar la sacrosanta Constitució en un tres i no res, ¿per què no es pot fer el mateix amb una llei que els catalans rebutgen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada