Diari Avui - 11/09/2011 - Editorial
La barreja de reivindicació i jornada festiva que impregna la diada de l'Onze de Setembre des de la seva instauració té aquest any més sentit que mai. Reivindicació, perquè aquests últims dies Catalunya ha estat atacada prenent d'objectiu la llengua, essència del país. La vigència i continuïtat de la immersió lingüística a les escoles, que presenta des de fa 30 anys un balanç d'èxit, ha de ser defensat pels mestres, pels pares, pel govern i en definitiva per tothom que cregui en els valors de la cultura, la integració i la convivència, més enllà de qualsevol ideologia i procedència. Hi ha encara el record de la retallada de l'Estatut, atac a la sobirania d'un poble que l'havia votat. Sumada la retallada a la marginació del nacionalisme català en la reforma de la Constitució, és prou evident que ens trobem davant un nou centralisme espanyol que pot conduir Catalunya a la marginalitat. Però malgrat això, la crisi econòmica i l'atur, Catalunya té prou actius per sortir-se'n sempre que, com va dir Josep Guardiola en rebre la medalla d'or del Parlament, ens posem a treballar per superar les dificultats. Guardiola és només l'exemple ara amb més projecció d'una Catalunya que no només té bons futbolistes sinó també bons metges, bons informàtics, bons mestres, bons empresaris, bons treballadors, molts emprenedors i creadors en tots els àmbits. El capital humà i fins i tot econòmic hi és. El sacrifici d'ara ens ha de portar a una nova esplendor. Abans-d'ahir va morir Josep Termes, un referent entre els historiadors del país. Ell havia dit que Catalunya és un miracle a Europa. Miracle de supervivència, també de la llengua, després d'haver-ho perdut gairebé tot el 1714. Els miracles tenen alguna cosa de sobrenatural. Benvinguts siguin, però Catalunya no vol un futur de miracles sinó de país normal amb plenitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada