Diari Avui - 6/09/2011 - Xevi Xirgo
El govern d'Artur Mas diu que plantarà cara defensant la immersió lingüística a les escoles. Que es mantindrà dempeus i fidel en la defensa de la nostra identitat i la nostra llengua. M'està bé. M'està bé perquè la immersió lingüística és el moll de l'ós de la nostra identitat, i és el que la sentència de l'Estatut, i ara la resolució del TSJC, han deixat tocat i jo diria que enfonsat. Però a mi el que em passa, ja els ho diré clar, és que aquesta cançoneta em cansa. No pot ser que un país hagi d'estar defensant contínuament els seus drets i la seva política lingüística. Que cada cop que s'acosten eleccions i al PP o a Ciutadans o a algun jutge els interessi posar pals a les rodes el país trontolli de la manera que trontolla. I que cada cop que això passi hàgim de sortir nosaltres, Òmnium, els sindicats, el conseller de torn, els partits polítics catalans, l'expresident Pujol i vostè i jo plantant cara. Potser el que ens hauríem de fer mirar és què volem dir exactament tots plegats quan parlem de plantar cara. Plantar cara és un manifest i a veure quantes firmes recollim, perquè així els partidaris del bilingüisme en facin un altre i a veure qui la fa més llarga? Vol dir que hem de sortir tots al carrer a manifestar-nos com vam fer per la sentència de l'Estatut? Avui per l'Estatut, demà per la reforma de la Constitució, i demà passat per la immersió, i així anar fent? Què vol dir Mas quan diu que plantarà cara? Vol dir el que diu Oriol Pujol, confiar altra vegada en l'aritmètica parlamentària i fer que Rajoy parli català en la intimitat? A mi em sembla que fa massa temps que plantem cara. I que ara hauríem de fer alguna altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada