Diari Ara - 6/09/2011 - Empar Moliner
Estic molt i molt contenta per aquest pare que va denunciar Ensenyament per "desestimar la seva sol·licitud per incorporar el castellà com llengua vehicular a les escoles on estudiaven els seus fills". Un pare Coratge que va aconseguir el suport sempre estimable de Convivencia Cívica Catalana, la plataforma liderada per Alejo Vidal-Quadras. No conec aquest home, però sospito que me'l dec haver trobat algun cop fent cua. És aquell que arriba l'últim, troba que la cua no avança segons els seus criteris, li sembla que els que la fem tenim ganes de fotre'l, i, per tant, es veu obligat a anar a parlar amb el de la finestreta, que li diu que, efectivament, ha de fer cua. Aleshores protesta en veu alta fins que l'atenen primer.
Estic contenta, els deia, perquè aquest home està fent possible que jo -que sóc l'ésser més individualista de la Terra- m'estigui tornant més independentista que Jordi Pujol. No pateixo pel bilingüisme que ens espera. Pateixo per la idea de bilingüisme que tenen els del PP i Ciutadans, que són els que donen suport a la mesura. No ens han dit, encara, quines són les ordres que hem de complir (només ens han dit que hem de complir les ordres). Però si les ordres són que a les aules, a partir d'ara, s'hi produeixin les performances bilingües que són els mítings de la Sánchez-Camacho, en García-Albiol o en Rivera, ja ho demano ara: Manel, baixa.
Si jo anés una mica més bé de peles m'oferiria per pagar-li el professor privat a la família aquesta, a canvi que ens deixin estar com fins ara, que ens ha anat molt bé. (Cap nen català desconeix el castellà, uns quants nens catalans desconeixen el català.) Però m'imagino que no serviria de res, perquè tinc la sensació que ells el que volen no és tant que els seus fills estudiïn en espanyol, com, sobretot, que els nostres no estudiïn en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada