Moció de censura a Sandro Rosell

E-Notícies - 19/12/2010 - Victor Alexandre

Comencen a ser cada cop més els socis del Barça que, havent votat Sandro Rosell, s'adonen que van ser víctimes d'una operació molt ben dirigida des dels poders fàctics catalans -aquells amb qui li agrada fer-se fotos de grup- per acabar amb la imatge de catalanitat que el club havia recuperat aquests darrers anys. Són els mateixos poders fàctics que estan visceralment en contra de l'oficialitat d'una selecció nacional catalana de futbol, perquè dispararia l'independentisme a uns nivells estratosfèrics, i que, conscients que el Barça canalitza aquesta mancança, intenten rebaixar-ne els efectes. El Barça, prou que ho saben a Madrid, és un fenomen tan espectacular -una mena de contrapoder, durant l'època Laporta- que, atès que és inevitable que existeixi per raons òbvies, convé mantenir controlat. I això passa per frenar-ne la projecció internacional en tot allò que no siguin resultats estrictament esportius. Rosell i els poders fàctics que representa poden admetre l'evidència que, com diu la frase, "el Barça és més que un club", però sempre, és clar, que aquesta singularitat quedi reduïda a l'àmbit merament folklòric. I l'esplèndida operació d'incorporar Unicef a la samarreta del club, per exemple, és l'antítesi d'això. Recordem que mentre la resta de clubs porten publicitat i cobren per ella, el Barça no sols no en porta sinó que cedeix una part dels seus ingressos a l'esmentat organisme de les Nacions Unides destinat a promoure l'ajuda a la infància en els països del Tercer Món.

El problema d'aquesta brillant operació, admirada internacionalment, és que és un èxit de la junta de Joan Laporta, un èxit que evoca subliminarment el seu mandat, i la junta de Rosell l'havia d'eliminar. Però, conscients que això seria injustificable, Rosell i els seus tenien dissenyada una múrria estratègia consistent a desplaçar del davant a l'esquena el nom d'Unicef. D'aquesta manera, com que la normativa diu que la part superior del darrere de la samarreta correspon al nom i al número del jugador, el logo d'Unicef queda desplaçat a la part baixa, la qual cosa consuma un magnífic treball de prestidigitaciò. Posats a fer, encara podrien baixar una mica més i posar el nom d'Unicef als pantalons, just a l'alçada del cul. Així és com, en encertades paraules de Johan Cruyff, el Barça deixarà de ser "més que un club" per convertir-se en "un club més".

Ignoro si els estatuts del club permeten una impugnació per part dels socis que obligui la junta a rectificar i a sotmetre a votació un tema d'imatge tan important com aquest. Altrament, s'imposa posar fil a l'agulla per dur a terme una moció de censura contra Sandro Rosell per haver mentit, per ocultació d'intencions transcendents per al Barça i per abús de poder.

Rosell va mentir quan va dir que no vendria patrimoni. Ja l'ha venut. La samarreta sense publicitat és un valor simbòlic que fa del Barça un club únic al món, i aquesta singularitat constitueix un patrimoni immaterial que Rosell ha destruït.

Rosell va ocultar la intenció d'una operació tan important com aquesta durant la campanya electoral perquè sabia que si la revelava perdria milers de vots.

Rosell ha comès abús de poder, perquè ha actuat amb nocturnitat i traïdoria en no consultar el parer dels socis abans de signar el contracte amb la dictadura emmascarada de Qatar. Ves per on, l'home que va retirar el títol de president d'honor a Johan Cruyff perquè, segons va dir, els socis no havien estat consultats, és el mateix que no els ha consultat a l'hora de dilapidar un prestigiós patrimoni del club tot vulgaritzant-lo com si en fos l'amo.

L'accés dels arribistes sense principis ètics, només econòmics, a determinats llocs de poder degrada la societat. Quan una societat, encara que sigui anònima, ho supedita tot als diners, i aquests diners esdevenen el Déu que justifica els mitjans, l'ètica deixa de ser un valor per convertir-se en un enuig. Tanmateix, és fàcil reconèixer l'arribista. L'arribista és aquell que de l'ètica en diu romanticisme.