Crònica.cat - 23/12/2010 - Editorial
Ahir, des d'aquestes línies, planava un avís: la corda del català pot trencar-se degut a les imminents decisions del Tribunal Suprem pel que fa a la immersió lingüística. Doncs bé, ja és oficial: la corda s'ha trencat. Quan semblava que el sostre de l'autogovern havia quedat definitivament tancat, per bé i per mal, pel Tribunal Constitucional, resulta que continuen els atacs contra la personalitat nacional de Catalunya; ara, apuntant al seu eix vertebrador: la llengua catalana.
Cal entendre que no es tracta únicament d'un atac més, sinó d'un trencament sense pal·liatius de les regles del joc. La immersió lingüística va ser, en el seu moment, un dels elements del pacte del catalanisme amb l'Estat espanyol, mercès el qual el catalanisme va acceptar operar dins la Constitució Espanyola. Trencat aquest pacte, el catalanisme té les mans lliures per fer el que ha de fer: no acatar aquesta sentència, ni cap altra que lamini l'autogovern i la personalitat de Catalunya.
Hi haurà qui dirà que és de sentit comú que no es pot viure dins un Estat sense acceptar les seves lleis i les seves normes. I és cert: malgrat que davant aquesta mesura la Generalitat practiqui una política d'insubmissió, a la llarga aquesta és insostenible. Però això no significa que calgui rendir-se. Ben al contrari: cal anar més enllà. Si Espanya no accepta la Catalunya que els catalans volen, caldrà que els catalans la basteixin pel seu compte, sense Espanya. El Tribunal Suprem no ha fet res més que convidar els catalans a la independència. Només cal que a Catalunya se li doni la oportunitat de decidir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada