Diari Avui - 11/09/2010 - Editorial
Commemorem una Diada singular, fent camí cap al tres-cents aniversari del fatídic 11 de setembre del 1714, quan les tropes borbòniques del rei espanyol van entrar a Barcelona després de catorze mesos de setge, preludi de la derrota catalana en la guerra de Successió i dels Decrets de Nova Planta que van anorrear l'ideal d'una Catalunya lliure i plena. És una Diada singular perquè després de més de trenta anys des de la recuperació de les llibertats, de la construcció d'una Catalunya amb un cert grau d'autogovern i amb una clara voluntat d'encaix a l'Estat mostrada per la majoria dels partits polítics majoritaris a casa nostra, és el primer Onze de Setembre després del cop de porta que l'Estat, mitjançant la sentència del TC sobre l'Estatut, va fer a les aspiracions dels que pretenien que Catalunya fos alguna cosa més que una autonomia espanyola.
La sentència de l'Estatut tancava una ferotge campanya anticatalana iniciada durant la negociació del text al Parlament i fomentada pels qui van presentar el principal recurs d'inconstitucionalitat després que fos aprovat per les Corts espanyoles i en el referèndum. La sentència també obria la porta a la més massiva manifestació de la ciutadania catalana, que, el 10 de juliol, va sortir al carrer a Barcelona per dir que Catalunya és una Nació i que els catalans tenim el dret a decidir sobre el nostre futur. Però el malestar evident de la ciutadania catalana per la cotilla constitucional i pel seu dret a decidir era molt anterior i en celebrem també l'aniversari. El referèndum d'Arenys de Munt del 13 de setembre de l'any passat va obrir la porta a les consultes sobre la independència que en diverses fornades s'han fet al país. Unes consultes impulsades per la societat civil catalana i fetes al marge dels partits.
L'efervescència reivindicativa que alguns voldrien per cada Diada Nacional es va viure a Barcelona aquell 10 de juliol. I els seus efectes perduraran. Hi haurà un abans i un després de la gran manifestació pel dret a decidir i els partits catalans n'haurien de prendre nota: res no tornarà a ser igual encara que avui no hi hagi grans manifestacions al carrer i a l'espera dels resultats de les eleccions nacionals. El creixement sociològic de l'independentisme és una conseqüència de tot plegat, i ja són majoritaris entre la societat catalana els qui aposten que, per una via o altra, els catalans tenen dret a decidir. Commemorem la Diada, rememoren aquella derrota de fa 296 anys, però també l'aniversari de la consulta d'Arenys de Munt i, tot i la difícil conjuntura econòmica o precisament per això, iniciem el camí que ha de portar la nació catalana a la sobirania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada