dimecres, 17 de novembre del 2010

Yo votaré a Joan Laporta




La Vanguardia – 17/11/2010 - X. SALA I MARTÍN


Si las encuestas no vuelven a fallar estrepitosamente, faltan sólo 11 días para que se acabe la pesadilla y el peor gobierno de la historia de Catalunya abandone finalmente el poder. Y es que todo apunta a que el tripartito no sumará y no podrá volver a castigarnos con su existencia. Curiosamente, parece que ICV se mantendrá. Digo curiosamente porque durante la pasada legislatura y a pesar de contar sólo con el 9% de los votos, ha impuesto un chantaje ideológicocuyo exponente más claro ha sido coser a multas a los que circulaban a 80 km/h con un argumento medioambiental que nadie ha conseguido demostrar.


También parece que ERC se hundirá en el abismo, lo cual es lógico dada la traición sistemática a sus principios a cambio de 30 miserables monedas de poltrona.


El probable descalabro del PSC es mucho más interesante. Al fin y al cabo, la mayor catástrofe económica, social y política del país ha sucedido mientras los socialistas tenían el monopolio del poder. Esta vez no pueden dar las culpas a los 23 años de Pujol porque gobernaban en todos (repito, ¡todos!) los grandes ayuntamientos del país, las mayoría de las diputaciones, la Generalitat y el Gobierno de España. El absolutismo socialista ha presidido la mayor caída del PIB, el mayor aumento del paro, el mayor endeudamiento de la Generalitat en las peores condiciones financieras, el mayor aumento de la pobreza, el mayor deterioro institucional y el mayor ejercicio de censura de los medios: hay que “arrancar la costra nacionalista”, dijo el portavoz del PSC, Joan Ferran, antes de despedir a los líderes de audiencia Antoni Bassas, Jaume Barberà, Jordi Basté y Toni Clapés. “Barbeta, ¡estás muerto y no lo sabes!”, amenazó el quijotesco director de comunicación, Antonio Bolaño, un aprendiz de profesor Moriarty a la postre abandonado por sus colegas por su falta de talla. Por suerte, todo indica que ese abuso e incompetencia llegarán a su fin el 28-N.


Las encuestas dan como ganador a Ar- tur Mas. Mas será un buen presidente. A diferencia de Montilla, tiene estudios, es capaz, inteligente, honrado, trabajador, es políglota y ha leído (y no me refiero al Zoo de’n Pitus). No tiene el carisma de Pujol, pero seguramente será mucho mejor gestor. En circunstancias normales, yo votaría a Mas. Pero las circunstancias no son normales. Son especiales. No es la hora de la buena gestión. Es la hora de evitar que haya mayorías absolutas, es la hora de echar a los socialistas del poder y es la hora de la valentía. Por esas razones, yo no votaré a Artur Mas. Me explico.


Las mayorías absolutas siempre han sido malas, tanto las del PSOE o CiU en los ochenta como la del PP en el 2000: la soberbia y la falta de control hacen que el gobernante se comporte como un dictador cuando tiene la mayoría. No es bueno, pues, votar a CiU cuando parece que está al borde de la mayoría absoluta.


La pregunta es: y si no la tiene, ¿con quién va a pactar Mas? Me consta que gente de peso dentro de la coalición apuesta por una alianza con el PSC. Los poderes económicos y mediáticos también quieren la sociovergencia. Pero ya he explicado que es importantísimo que los socialistas sean expulsados de la Generalitat. Y votar a CiU no garantiza esa expulsión. La única manera de garantizar que CiU no tenga mayoría absoluta ni dependa del PSC es que dependa de otra fuerza nacionalista. Eliminada ERC por su manifiesta traición a sus propios ideales, sólo nos quedan Solidaritat Catalana (Joan Laporta) y Reagrupament (Joan Carretero).


Lo que nos lleva al tercer tema: la valentía. La sentencia del Tribunal Constitucional ha cerrado toda opción de mejorar dentro del marco actual, por lo que ha llegado el momento de tomar decisiones comprometidas y valientes. CiU es un partido esencialmente cobarde porque tiene demasiados flancos y demasiadas deudas. Necesitamos personas nuevas y valientes.


En este sentido, Laporta es muy superior a Carretero. He trabajado con él durante siete años y les puedo asegurar que, digan lo que digan algunos medios, Joan Laporta es un hombre íntegro y honesto, extraordinariamente inteligente y, además, es de las personas más valientes del mundo. ¿Quién, si no, se hubiera presentado a estas elecciones pudiendo haberse sentado a saborear los éxitos conseguidos con el Barça, a sabiendas de que la política conllevación de todo tipo de noticias distorsionadas, intencionadamente negativas, cuyo objetivo es evitar que obtenga representación parlamentaria?


Yo he visto a Joan Laporta enfrentarse al todopoderoso Florentino Pérez y ganar (arrancó a Eto'o de sus garras y Samuel acabó dándonos no una sino dos Champions). He visto a Laporta luchar contra todos para desbancar a nuestros rivales de sus puestos de privilegio en UEFA, FIFA y diferentes comités arbitrales y defender los intereses del Barça en esos foros con una valentía que a veces hasta daba miedo. Y le he visto, todos le hemos visto, transformar al Barça de Gaspart en el Barça de las seis copas.


Lo que necesitamos es esa valentía y esa determinación. Ya basta de quedar bien, de pedagogía, de seny, de encajes, de ser la parte moderada del debate y de cumplir las reglas impuestas por otros. Jordi Pujol dijo hace unos días que ya no encontraba argumentos contra la independencia. President, ¡es que a lo mejor no los hay! Y cuando no hay argumentos, uno debe pasar a la acción. Para ello, se necesitan líderes valientes y sin deudas políticas. Por eso, el 28-N votaré a Solidaritat Catalana. Votaré a Joan Laporta.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Castells, patrimoni cultural immaterial de la humanitat




Diari Avui - 16/11/10 - Redacció

La Unesco ha inclòs aquest dimarts a primera hora de la tarda els castells a la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Un comitè d'aquesta organització, reunit a Nairobi (Kenya), els ha triat entre les 51 candidatures que es presentaven, entre les quals la del Cant de la Sibil·la, el flamenc o la dieta mediterrània, que també han estat incloses.

La delegació catalana encapçalada pel president del Parlament, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que ha viatjat a Kenya per defensar els castells han estat els primers en conèixer el veredicte del Comitè de Patrimoni Immaterial de la Unesco. També han viatjat a Nairobi, Miquel Botella, el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, l'editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.

Mentrestant, des de Catalunya, el món casteller ha viscut el nomenament en directe a través de dues pantalles gegants instal·lades a la plaça del Blat de l'Ajuntament de Valls i a la Sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona, respectivament. L'anunci ha estat rebut amb un esclat d'alegria

Els castells, una candidatura amb llarg recorregut

La candidatura portada a la Unesco presentava els castells com una de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d'Europa, i com una excel·lent targeta de presentació de Catalunya al món sota el lema “força, equilibri, valor i seny”.

A més d'explicar l'execució tècnica i la història bicentenària dels castells, la candidatura presentada a la Unesco realçava els valors socials que promou la cultura castellera, com la lluita per l'autosuperació individual i col·lectiva, l'esforça per assolir un objectiu, la solidaritat (tant entre els integrants d'un mateix grup com entre grups) i la integració de gent de totes les edats, condicions i capacitats sota un mateix projecte.

Va ser el passat mes de febrer quan la Unesco va comunicar a la comissió impulsora de la candidatura dels castells que el dossier lliurat era “tècnicament complet”. Aquesta era una passa imprescindible per seguir endavant en un llarg recorregut iniciat l'abril de 2007 a Valls, amb la celebració de la primera Nit de Castells i la primera proclamació d'aquesta aspiració.

El bon suport social rebut arreu del país i la declaració solemne de suport per part del Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups polítics, l'abril de 2008, van fer que la candidatura tirés endavant amb més força.

Malgrat tot, la Unesco és una organització d'estats i per això reclamava que fos l'estat espanyol qui formalitzés oficialment la proposta castellera. Així, a la reunió del Consell de Patrimoni Històric (organisme integrat per representants de totes les comunitats autònomes) de juliol de 2009, es va donar el vistiplau a la candidatura. Finalment, la demanda es va formalitzar el 28 d'agost passat quan es va presentar el Dossier de la Candidatura dels Castells a la seu de la Unesco, a París.

Però els castells no són la primera tradició dels Països Catalans que mereix aquesta distinció. L'any 2001 es va incloure el Misteri d'Elx en aquesta llista formada per 166 expressions culturals. Al 2005 va arribar el torn de la Patum de Berga i més tard ho va fer el Tribunal de les Aigües de València.

Boicot rebutjat

Per altra banda, el comitè ha rebutjat la denúncia presentada pel Grup d'Acció Valencianista que advertia de la participació de menors en la cultura castellera.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Un país dempeus


Pau al País Basc, un repte per a Espanya



E-notícies - 11/10/2010 - Víctor Alexandre

És necessari que l'esquerra abertzale es desmarqui d'ETA i que comprengui que empassar-se l'orgull, condemnar la violència i acceptar les exigències del govern espanyol, no serà una humiliació, sinó un acte d'intel·ligència. S'ha d'adonar que no hi ha cap altra manera de deixar-lo sense arguments per prohibir llistes electorals i per negar-se a traslladar els presos bascos al seu país. Cal, això sí, comptar amb la seva resistència, ja que té intenció de repetir l'estafa electoral en els comicis municipals del maig vinent i això l'obliga a menystenir la voluntat de pau d'ETA i a discrepar de l'optimisme dels observadors internacionals. Fixem-nos que ja han aparegut veus nacionalistes espanyoles, com la d'Antonio Basagoiti, president del PP basc, que demanen un període de quatre anys de manteniment de les mesures actuals per verificar que l'alto el foc és real.

És a dir, que, preveient que aquest mateix 2010 ETA pot declarar un alto el foc unilateral, permanent i verificable de la lluita armada, com demana el grup de mediadors que van firmar la Declaració de Brussel·les, ja es parla de "quarantena" per tal que tot continuï igual com fins ara. La frase de Basagoiti, dient que per acabar amb ETA cal impedir que l'esquerra abertzale "pugui concórrer a les eleccions municipals" perquè té objectius polítics que podrien suposar un projecte "antidemocràtic", és tota una declaració de principis totalitaris en aquest sentit, atès que criminalitza tota via política que no passi per l'Espanya única i indivisible que Franco va intentar deixar lligada i ben lligada. Al PP en saben força d'aquestes coses, tenint en compte que el seu fundador, Manuel Fraga, precisament va ser ministre d'aquell règim. Un règim que signava sentències de mort contra els demòcrates catalans i bascos que defensaven els drets nacionals de Catalunya i d'Euskal Herria. Per això cal perseverar en la pau, perquè només la pau pot posar en evidència davant del món la baixíssima qualitat de la democràcia espanyola.

Les decisions de Roures i Del Bosque


El 9 Esportiu - 13/11/2010 - Jordi Basté

1.

NO CALDRIA
ovacionar la decisió de Jaume Roures de canviar la data del Barça-Real Madrid i posar-la dilluns per molt que hi ha gent que, raonadament, es queixa de la nova data del dia 29 a les 9 de la nit? Tant costa de veure que qui es va equivocar greument va ser el president de la Generalitat posant les eleccions catalanes el cap de setmana del gran clàssic?

2.

NO CALDRIA
aplaudir que Jaume Roures hagi racionalitzat el partit i el col·loqui en la dimensió que es mereix un espectacle com aquest que, cada any que passa, augmenta la seva força ja no només amb els fitxatges dels futbolistes, sinó també ara amb el pols a les banquetes amb dos caràcters radicalment diferents?

3.

SABÍEU
que no hi ha cap jugador del Barça ni cap membre del cos tècnic que hagi estat cridat per ser membre de cap mesa electoral ja sigui com a president, com a vocal o com a suplent? Sabíeu que Guardiola deixarà anar a votar els jugadors que ho vulguin fer el dia de les eleccions catalanes, és a dir, el dia abans del clàssic?

4.

APLAUDIM
també Pep Guardiola per no entrar mai en el joc de les manifestacions de José Mourinho parlant del Barça? I ovacionem també Gerard Piqué per haver declarat a Mundo Deportivo que «si el Real Madrid hagués guanyat vuit títols i tinguessin vuit jugadors que haguessin guanyat el mundial, seria insuportable»?

5.

QUANTA
mala llet ha de tenir acumulada l'entrenador de l'Sporting de Gijón, Manolo Preciado, per dir que Mourinho és un canalla? No penseu que el millor càstig per a Mourinho és la indiferència i que qualsevol opinió donada contra ell és una victòria del portuguès que busca precisament aquesta reacció?

6.

NINGÚ
no veu que l'expulsió de Mourinho contra el Múrcia està absolutament orquestrada perquè hi hagi la reacció mediàtica (i el debat) d'aquests últims dies i que arribi virginal al partit contra el Barça? Algú ha comprovat que el currículum que va donar Mourinho en la roda de premsa de Mateo Lahoz sigui veritat?

7.

QUI
és del Barça que va escampant que hi ha un grup de periodistes filolaportistes que estan atacant Sandro Rosell i que no n'hi passen ni una? Algú del club pot agafar un micròfon i dir, sense embuts, els noms i cognoms d'aquests periodistes, què és el que han dit que sigui tan greu i deixar-los d'emmerdar a través del clavegueram? És que l'empastifada comença a ser desagradable....

8.

SE SAP
quan hi haurà aquest tan explicat nou portaveu oficial que arreglaria molts d'aquests problemes que ara es deixen podrir en un club que no s'explica? Com és possible que en tants pocs mesos haguem passat d'un club que no callava a un de mut? No hi ha un terme mitjà?

9.

NO
hi ha ningú que pugui dir al seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, què li passa a Xavi Hernández per culpa de la sobrecàrrega de partits, que deixi de convocar-lo per a costellades i que eviti riscos innecessaris? Ho fa a posta aquest home o no està informat?

10.

NO CALDRIA
ovacionar, si us plau, l'extennista Carles Moyà, exemple sempre de professionalitat, de ser un comentarista esportiu –via Twitter– excepcional, que es mulla, provocador, analista i que opina de tots els esports? Recomano a tothom que tingui Twitter que el segueixi. És un crack al marge de ser un malalt culer. És @charlymoya.

divendres, 5 de novembre del 2010

Veto al català a la pel·lícula 'Agnosia'


E-Notícies - 05 / 11 / 2010 - Redacció

L'actor càntabre, Eduardo Noriega, ha denunciat en una entrevista a la cadena Ser el veto de "les altes esferes" a un fragment de només 20 segons en català de la seva darrera pel·lícula, Agnosia.


L'actor explica com, en estar desenvolupada el film a la Barcelona del segle XIX, va proposar incloure una petita conversa en català, fet que el director, també català, va acceptar. "Era una frase que no necessitava ni subtítols", descriu Noriega.

L'actor explica que ha pres classes de català i mirava pel·lícules -a més de llegir llibres- en aquesta llengua per millorar la pronunciació. "Quan vaig arribar a Barcelona em vaig deixar anar i em vaig adonar que em podia expressar en català", recorda.

"Els personatges de la pel·lícula es diuen Joana, Carles, Artur, Vicens. Era una escena amb Sergi Mateu i li vaig dir al director que, en un moment amb aquella intimitat, perquè no la fem en català. Al director li va encantar la idea", explica.

"Per motius de distribució que se m'escapen, per l'estrena comercial ha quedat en castellà", lamenta, a més de criticar que "he hagut d'anar a Madrid fa deu dies a doblar aquesta escena".

"No he entès en cap moment el motiu, és una desició d'altes esferes, jo sóc un manat. A ningú que havia vist la pel·lícula li havia cridat l'atenció, si són catalans es normal que parlin en català. Jo crec que tenien por que la gent pensés que la pel·lícula era en català, una cosa molt paleta", sentència.

"A mi no se m'ocorre veure 'Pa negre' en un altre idioma que no sigui català, la història és catalana, passa a Catalunya i l'idioma utilitzat és el català. És com si escoltéssim una cançó i algú ens la traduís per sota". "Espero que ara que el Papa parlarà en català això canviï", ha ironitzat.


Ratzinger, benvingut!!



CRIMEN SOLLICITATIONIS - SKA-P


Ciervo de Dios
Ciervo de Dios
Ciervo de Dios

Tocamientos, sacramentos
felaciones, juramientos
te enseño mi doctrina en forma de erección
Abuso de los niños, perversión y puro vicio
bajo mi sotana puedes encontrar a Dios

El confesionario es nuestro "tortuario"
Ay! Padre nuestro líbranos de él
En la sacristía hay mucha pederastia
Ay! Padre nuestro mas líbranos de él

CURAS, Violación, vejaciones a un menor
CURAS, ¡Qué más da! si nadie se va a enterar
CURAS, sin precaución tengo plena protección
CURAS, Meditad! ¿Quién me dio la inmunidad?

JUDAS, MI NOMBRE ES RATZINGER
JUDAS, SOY BENEDICTO XVI
JUDAS, YO LO FORMALICÉ
JUDAS, JUDAS, CERRANDO BOCAS

JUDAS, EN EL NOMBRE DE DIOS
JUDAS, FINANCIAREMOS SU PERDÓN
JUDAS, DÁNDOLE PRIORIDAD
JUDAS, A TAPAR ESCÁNDALOS

Miembros de la Curia, párrocos del sufrimiento
Crueles violaciones que al final se lleva el viento
Babosos violadores, carecéis de sentimientos
Los llantos de los niños que el pontífice ha encubierto

Oremos mis infantes por detrás y por delante
Todos desnuditos a los ojos del señor
Se encargan mis hermanos, los perros del Vaticano
de maquillar la mierda, que no llegue el mal olor

El confesionario es nuestro "tortuario"...

CURAS, Violación, vejaciones a un menor...

JUDAS, MY NAME IS RATZINGER
JUDAS, SOY BENEDICTO XVI
JUDAS, YO LO FORMALICÉ
JUDAS, JUDAS, CERRANDO BOCAS

JUDAS, EN EL NOMBRE DE DIOS
JUDAS, FINANCIAREMOS SU PERDÓN
JUDAS, DANDOLE PRIORIDAD
JUDAS, A TAPAR ESCÁNDALOS

Miembros de la Curia, párrocos del sufrimiento...

1 y 2, es tu religión, 3 y 4, tu alma ya está a salvo
5 y 6, silencio a lo que veis, 7 y 8, Lágrimas y Gozos
CRIMEN SOLLICITATIONIS
1 Y 2, que no te vea Dios, 3 y 4, malditos bastardos
5 y 6, cuidao con lo que hacéis, 7 y 8 Lágrimas y Gozos
¡Basta de tiranos! ODIO AL VATICANO