E-Notícies - 05 / 11 / 2010 - Redacció
L'actor càntabre, Eduardo Noriega, ha denunciat en una entrevista a la cadena Ser el veto de "les altes esferes" a un fragment de només 20 segons en català de la seva darrera pel·lícula, Agnosia.
L'actor explica com, en estar desenvolupada el film a la Barcelona del segle XIX, va proposar incloure una petita conversa en català, fet que el director, també català, va acceptar. "Era una frase que no necessitava ni subtítols", descriu Noriega.
L'actor explica que ha pres classes de català i mirava pel·lícules -a més de llegir llibres- en aquesta llengua per millorar la pronunciació. "Quan vaig arribar a Barcelona em vaig deixar anar i em vaig adonar que em podia expressar en català", recorda.
"Els personatges de la pel·lícula es diuen Joana, Carles, Artur, Vicens. Era una escena amb Sergi Mateu i li vaig dir al director que, en un moment amb aquella intimitat, perquè no la fem en català. Al director li va encantar la idea", explica.
"Per motius de distribució que se m'escapen, per l'estrena comercial ha quedat en castellà", lamenta, a més de criticar que "he hagut d'anar a Madrid fa deu dies a doblar aquesta escena".
"No he entès en cap moment el motiu, és una desició d'altes esferes, jo sóc un manat. A ningú que havia vist la pel·lícula li havia cridat l'atenció, si són catalans es normal que parlin en català. Jo crec que tenien por que la gent pensés que la pel·lícula era en català, una cosa molt paleta", sentència.
"A mi no se m'ocorre veure 'Pa negre' en un altre idioma que no sigui català, la història és catalana, passa a Catalunya i l'idioma utilitzat és el català. És com si escoltéssim una cançó i algú ens la traduís per sota". "Espero que ara que el Papa parlarà en català això canviï", ha ironitzat.
L'actor càntabre, Eduardo Noriega, ha denunciat en una entrevista a la cadena Ser el veto de "les altes esferes" a un fragment de només 20 segons en català de la seva darrera pel·lícula, Agnosia.
L'actor explica com, en estar desenvolupada el film a la Barcelona del segle XIX, va proposar incloure una petita conversa en català, fet que el director, també català, va acceptar. "Era una frase que no necessitava ni subtítols", descriu Noriega.
L'actor explica que ha pres classes de català i mirava pel·lícules -a més de llegir llibres- en aquesta llengua per millorar la pronunciació. "Quan vaig arribar a Barcelona em vaig deixar anar i em vaig adonar que em podia expressar en català", recorda.
"Els personatges de la pel·lícula es diuen Joana, Carles, Artur, Vicens. Era una escena amb Sergi Mateu i li vaig dir al director que, en un moment amb aquella intimitat, perquè no la fem en català. Al director li va encantar la idea", explica.
"Per motius de distribució que se m'escapen, per l'estrena comercial ha quedat en castellà", lamenta, a més de criticar que "he hagut d'anar a Madrid fa deu dies a doblar aquesta escena".
"No he entès en cap moment el motiu, és una desició d'altes esferes, jo sóc un manat. A ningú que havia vist la pel·lícula li havia cridat l'atenció, si són catalans es normal que parlin en català. Jo crec que tenien por que la gent pensés que la pel·lícula era en català, una cosa molt paleta", sentència.
"A mi no se m'ocorre veure 'Pa negre' en un altre idioma que no sigui català, la història és catalana, passa a Catalunya i l'idioma utilitzat és el català. És com si escoltéssim una cançó i algú ens la traduís per sota". "Espero que ara que el Papa parlarà en català això canviï", ha ironitzat.
2 comentaris:
El que em sembla subjacent en la critica exposada pel més que conegut sr.Noriega, és que en les industries cinematogràfiques (cosa que ell ja hauria de saber des que el sr.Amenabar li donava llet materna per que comences a crèixer com a actor), així com en qualsevol altra, existeix el rol del que ell denomina com a "alta-esfera". Aquest singular qualificatiu de ben cert es la punta de llança a la que tothom escup (de una manera metafòrica), quan es tracta de trobar exemples anecdòtics sobre la suposada discriminació cap a la nostra llengua en una gran producció Espanyola. En primer lloc m'agradaria escopir (literalment aquest cop) al damunt del magnífic director Català, Noriega dixit. Que situa una pel.lícula a la nostra ciutat comtal, i fent-ho amb els personatges princip. parlant en una llengua que no es la parlada en aquell moment i lloc, i que a mes no se li acut la idea de afegir-ne parts de guio, sino que es un dels actors el que li te que proposar la idea. En segon lloc, tornaré a salivar per saludar la hipocresia cada cop mes creixent d'aquest grupuscle de persones que senten la seva llengua atacada en moments de gran creixement del nostre cinema en llengua i guions originals, i que es dediquen a modificar les grotesques "lleis del cinema", per tal d'ensabonar la incultura també creixent de una massa de persones que es llencen a criticar el doblatge en Castellà per fer el mateix en Català. Matem porcs, per no matar vedelles, o encara millor, matem porcs Catalans, i no espanyols ??? La qüestió desvirtua absolutament els defensors del cinema com a llenguatge, missatger socio-cultural, i fins i tot art en alguns (pocs) casos. Quan una pel.lícula es fa en Castellà, i això es una decisió del director, o del guionista, o "dels de dalt", encara que no els hi sembli be als simbòlics defensors dels patrons de la nostra llengua, seguirá sent així. El que ens hauria de preocupar fins al fons de la nostra pseudo-consciencia pompeu fabresca aplicada al criteri cinematogràfic, es si "els de dalt" respecten els drets de creació autoral, la decisió del creador, en quan a llengua del guió, fotografia, continguts, i producció.I això en qualsevol producció projectada al nostre país. I no de tornar a repetir els mateixos errors que van cometre el feixistes en limitar-nos a veure les poques pel.liculetes que passaven la censura, i a fer-ho doblades en la lengua del imperio.
En aquest cas es insultant, de ben cert, que encara hi puguin haver persones que es dediquin a estandarditzar guions, amb raons comercials, i estic d'acord amb el fet que això es te que fer saber, i criticar-ho. Però companyes/nys, no siguem hipòcrites. El que tants Catalans han aplaudit com a una millora, o un avenç per la nostra cultura (i parlo del famós doblatge al Català), no es mes que el paroxisme desmesurat de la critica feta pel sr. Noriega. Defensem la nostra cultura, però fem-ho obrint les portes a tots els interventors culturals del mon, i no reduint-los a la nostra concepció neo-franquista del cinema doblat. No al doblatge! En cap llengua! No a la la falsa ètica cultural de les indústries de l'entreteniment ! I si a una Cultura lliure i a una Cultura Catalana vivint en harmonia !!
El que em sembla subjacent en la critica exposada pel més que conegut sr.Noriega, és que en les industries cinematogràfiques (cosa que ell ja hauria de saber des que el sr.Amenabar li donava llet materna per que comences a crèixer com a actor), així com en qualsevol altra, existeix el rol del que ell denomina com a "alta-esfera". Aquest singular qualificatiu de ben cert es la punta de llança a la que tothom escup (de una manera metafòrica), quan es tracta de trobar exemples anecdòtics sobre la suposada discriminació cap a la nostra llengua en una gran producció Espanyola. En primer lloc m'agradaria escopir (literalment aquest cop) al damunt del magnífic director Català, Noriega dixit. Que situa una pel.lícula a la nostra ciutat comtal, i fent-ho amb els personatges princip. parlant en una llengua que no es la parlada en aquell moment i lloc, i que a mes no se li acut la idea de afegir-ne parts de guio, sino que es un dels actors el que li te que proposar la idea. En segon lloc, tornaré a salivar per saludar la hipocresia cada cop mes creixent d'aquest grupuscle de persones que senten la seva llengua atacada en moments de gran creixement del nostre cinema en llengua i guions originals, i que es dediquen a modificar les grotesques "lleis del cinema", per tal d'ensabonar la incultura també creixent de una massa de persones que es llencen a criticar el doblatge en Castellà per fer el mateix en Català. Matem porcs, per no matar vedelles, o encara millor, matem porcs Catalans, i no espanyols ??? La qüestió desvirtua absolutament els defensors del cinema com a llenguatge, missatger socio-cultural, i fins i tot art en alguns (pocs) casos. Quan una pel.lícula es fa en Castellà, i això es una decisió del director, o del guionista, o "dels de dalt", encara que no els hi sembli be als simbòlics defensors dels patrons de la nostra llengua, seguirá sent així. El que ens hauria de preocupar fins al fons de la nostra pseudo-consciencia pompeu fabresca aplicada al criteri cinematogràfic, es si "els de dalt" respecten els drets de creació autoral, la decisió del creador, en quan a llengua del guió, fotografia, continguts, i producció.I això en qualsevol producció projectada al nostre país. I no de tornar a repetir els mateixos errors que van cometre el feixistes en limitar-nos a veure les poques pel.liculetes que passaven la censura, i a fer-ho doblades en la lengua del imperio.
En aquest cas es insultant, de ben cert, que encara hi puguin haver persones que es dediquin a estandarditzar guions, amb raons comercials, i estic d'acord amb el fet que això es te que fer saber, i criticar-ho. Però companyes/nys, no siguem hipòcrites. El que tants Catalans han aplaudit com a una millora, o un avenç per la nostra cultura (i parlo del famós doblatge al Català), no es mes que el paroxisme desmesurat de la critica feta pel sr. Noriega. Defensem la nostra cultura, però fem-ho obrint les portes a tots els interventors culturals del mon, i no reduint-los a la nostra concepció neo-franquista del cinema doblat. No al doblatge! En cap llengua! No a la la falsa ètica cultural de les indústries de l'entreteniment ! I si a una Cultura lliure i a una Cultura Catalana vivint en harmonia !!
Publica un comentari a l'entrada