Melancolía

Víctor Alexandre, Tot Sant Cugat

L'atzar ha volgut que l'estrena de Melancolía coincideixi amb el pas a prop de la Terra d'un asteroide de 400 metres de diàmetre que ha estat considerat una amenaça per al nostre planeta. La diferència és que Melancolía no és el nom de cap asteroide sinó el d'un planeta que s'acosta inevitablement cap a nosaltres i que esborrarà per sempre tot vestigi de vida. Davant d'això, les misèries humanes, a banda d'absurdes, apareixen ridícules i esperpèntiques, per bé que només un dels personatges n'és conscient. Es tracta de Justine, la núvia del casament que els ha reunit allà. Però un casament no deixa de ser una reunió familiar en què es retroben persones que van viure entre elles cataclismes emocionals, alhora que és un aparador de la banalitat del món que hem construït. I no hi ha res com la proximitat de la fi del món per prendre consciència del fracàs de l'espècie humana atrapada en una espiral que només pot provocar melangia i nostàlgia d'un futur impossible. Exquisidament hipnòtica.