El compromís d'Arenys

Diari Avui - 20/08/10 - Pep Lloveras

Fa gairebé un any Arenys de Munt va deixar l'anonimat d'un poble d'uns 8.000 habitants per situar-se al mapa de la història de Catalunya. El municipi maresmenc va convocar la primera consulta per la independència davant l'expectació de la resta del país. Va ser un salt al buit, sense cap validesa real, però d'un significat enorme i, vist amb perspectiva, d'obertura cap a un nou escenari polític. Era el 13 de setembre del 2009. Com molta altra gent, l'escultor Jaume Rodri es va apropar encuriosit a Arenys de Munt i, tal com narra ell mateix, “sota els plàtans de la riera, al costat de l'amic Barrera”, va veure clar que algú havia de deixar testimoni d'aquell esdeveniment.

Amb el suport de l'Ajuntament, Rodri es va posar a fer una oda a Arenys que el consistori va preferir que fos “un monument a la independència”. L'obra, que s'inaugurarà el 12 de setembre al parc de Can Jalpí, estarà formada per quatre bigues de ferro que simbolitzaran les quatre barres al voltant d'una gran pedra de deu tones que dibuixarà la A en referència a Arenys de Munt. La biga més alta tindrà perforat l'estel símbol de la independència que projectarà una ombra a terra. Cada barra tindrà quatre pedres a la base que procediran dels quatre extrems dels Països Catalans: Salses, Guardamar, Fraga i Maó.

“És una escultura simple, minimalista”, explica el polifacètic Rodri, de 70 anys, escriptor, cineasta ocasional i diputat a principi dels noranta per ERC –“Em vaig equivocar, entrant-hi”, diu. Rodri, independentista de primera hora, creu que Arenys de Munt mereixia un reconeixement perquè és “el primer poble que va dir prou a anar de genolls”. Però tot i l'efervescència de les consultes, que han arribat a la meitat dels municipis de tot Catalunya i han sumat més de 500.000 vots favorables, Rodri és un punt escèptic davant la voluntat dels catalans. “La independència serà possible quan tinguem clar que costa suor i llàgrimes. Hi estem disposats?”, deixa en l'aire.

Arenys de Munt sembla que respon que sí, almenys a continuar-hi treballant, i celebrarà el mateix dia 12 el primer Aplec per la Independència. Una jornada festiva i reivindicativa, amb 250 cantaires, actuacions de Montserrat Carulla i Titot i parlaments de Josep M. Terricabras i Patrícia Gabancho. També es donarà suport a la consulta de Barcelona i s'oferirà als partits polítics la possibilitat d'adreçar-se als presents. ERC i Reagrupament han confirmat la seva presència –Solidaritat també té previst ser-hi– i s'espera que també firmin el document El compromís d'Arenys, on es comprometen a convocar un referèndum a la pròxima legislatura.