Carta al President Obama

Traducció al Català de l'original anglès de la súbdita nordamericana establerta a Catalunya, Susan M. di Giàcomo

Benvolgut President Obama:

Em dirigeixo a vostè no només en la seva qualitat de president dels EstatsUnits, sinó també en la seva qualitat d'antic professor de dretconstitucional. M 'impressiona molt la seva visió d'aquest document,expressada en el seu llibre The Audacity of Hope, que contempla lademocràcia nord-americana, no com una casa a construir, sinó com unaconversa a mantenir. La constitució nord-americana, en paraules seves,organitza la manera com debatem el nostre futur, i implícit en la sevaestructura s ' hi troba un rebuig a la veritat absoluta, la infal.libilitat dequalsevol idea o ideologia o teologia que obligaria a futures generacions aseguir una única i inalterable via.

Em dirigeixo a vostè, doncs, perquè en el país on jo visc i treballo s ' haproduït exactament aquest tipus d ' intent de tancar la conversa al.legant quela casa ja està constitucionalment construïda i parlar-ne més no és ninecessari ni fins i tot legítim. En un estat europeu formalment democràtic,un tribunal constitucional totalment polititzat, quatre membres del qualtenen els mandats caducats inclosa la presidenta, ha trigat quatre anys enemetre una sentència utilitzant la constitució espanyola per esclafar leslegítimes aspiracions nacionals d'un poble i tancar, d ' una vegada per sempremés, el desplegament del procés d 'autogovern que marca el seu estatut d 'autonomia aprovat tres cops : pel seu Parlament, pel parlament de l 'estat, i pel poble en referèndum, apel.lant a la indissoluble unitat de l 'estat.Un atropellament de la democràcia. L 'estat en qüestió és l 'Estat espanyol.El poble en qüestió i el país on visc i treballo és Catalunya.

Als Estats Units, quan la voluntat del poble no ha quedat reflectida en la constitució,la constitució s 'ha modificat: 27 esmenes des de l'any 1791. El que ha fet el Tribunal Constitucional espanyol és exactament el contrari. Consideren que la constitució espanyola és intocable, i n'han fet una lectura tan restrictiva que la democràticament expressada voluntat del poble català nohi té cabuda. Aquí no hi ha ni debat ni conversa, sinó una involució democràtica.

Què és Catalunya? Vostè ja se 'n va fer alguna idea fa molts anys quan vapassar per Barcelona. Catalunya és una antiga nació europea, amb unatradició de govern representatiu igual d 'antic. El Parlament català i eldocument sobre el qual es basa són d 'abans de la Magna Carta anglesa. NomésIslàndia té un parlament més antic. A l 'Edat mitjana Catalunya era unaentitat política independent, i més endavant, la ConfederacióCatalano-Aragonesa tenia un imperi mediterrani que arribava fins a Grècia.Durant el segle XV, el matrimoni de Ferran d ' Aragó i Isabel de Castella vaintegrar Catalunya a les Espanyes, però Catalunya no va perdre les sevesinstitucions polítiques fins l ' any 1714, per força de les armes. No les varecuperar fins més de 200 anys més tard, amb l ' arribada de la II Repúblicaespanyola, i les va tornar a perdre al final de la Guerra Civil espanyola de1936-39. Tot i aquesta història, Catalunya no ha perdut mai el seu caràcterlingüísticament, culturalment, socialment, i econòmicament diferenciat de laresta de l ' Estat espanyol. Amb la mort del General Franco i la sevadictadura l ' any 1975, Catalunya va començar a recuperar les pròpiesinstitucions polítiques i competències d ' autogovern derogades pels feixistesvictoriosos després de la Guerra Civil , i a refer la seva narrativa nacionalen llengua pròpia.

I per què m ' ha d ' afectar la sentència del Tribunal Constitucional, simalgrat viure i treballar aquí conservo la nacionalitat nord-americana ? Perquè conec aquest país des que hi vaig arribar per primer cop a lesacaballes de la dictadura, i vaig viure com a antropòloga el procés deresistència cultural, sindical i política i l ' inici del procés dereconstrucció nacional catalana durant la transició a la democràcia. Perquèamb el pas del temps m ' he convertit en professora d ' una universitat catalanaon imparteixo les meves classes i escric articles en català. I per tant,aquí tinc coses en joc. Moltes coses, començant per la llengua en la qualensenyo i escric, reconeguda en l ' Estatut català com a preferent i vehiculard ' aprenentatge en l ' ensenyament, i ara amenaçada per la sentència delTribunal Constitucional.

El dia 10 de juliol, més d ' un milió de catalans (segons la Guàrdia Urbana ,1.100.000, i segons els organitzadors de la manifestació un milió i mig; lapoblació total és de 7 milions i escaig) vam omplir els carrers més cèntricsde Barcelona, la nostra capital, per rebutjar aquesta sentènciaantidemocràtica i fer sentir la nostra veu: "¡¡ Som una nació. Nosaltresdecidim !!". A la manifestació va quedar palès que cada vegada més catalansoptarien per la plena sobirania, un procés pacífic i negociat de separacióde l ' estat espanyol i establiment d ' un nou estat català dins del marc de laUnió Europea. La història de Kosovo és diferent de la de Catalunya, però enel dret internacional no hi ha res que prohibeixi que els representantsdemocràticament elegits d ' un poble declarin la independència de formaunilateral.

No fa gaire, l ' expresident Jimmy Carter va venir a Barcelona per acceptarde mans del president de la Generalitat el Premi Internacional Catalunya, enreconeixement de la seva defensa de la pau, la democràcia i els dretshumans. La seva visita va coincidir de prop amb la sentència del TribunalConstitucional, que el president Carter va qualificar d ' error, i va oferird ' enviar observadors internacionals del Carter Center en cas d ' un referèndumsobre la independència de Catalunya. Més de mig milió de catalans ja hanvotat a favor de la independència en consultes municipals no vinculantsarreu del país. D ' aquestes consultes se ' n faran més.

No li demano que intervingui en aquest procés. Només demano que sen ' informi, que s ' interessi pel que està passant aquí, que en parli amb elsseus assessors i que comenci a establir contactes amb el govern català quesurti de les eleccions de la tardor. Si en això li puc servir, només m ' ho hade demanar. Catalunya necessita interlocutors i visibilitat internacional.

Respectuosament,

Susan M. Di Giacomo