dissabte, 29 de desembre del 2007

Cau l'imperi Rijkaard

El Reial Madrid, el rivalíssim, s’ha tornat a imposar al camp nou! El Barça portava 15 victòries invicte al camp nou, però ha hagut de ser el que fa més mal, que trenqués l’estadistica. Aquesta en el fons m’és igual, la qüestió és que el dolor és màxim, la tristesa és enorme i la impotència és brutal. Les derrotes sempre fan pensar, fan qüestionar-ho tot, sobretot les que tenen aquestes dimensions. Seran els jugadors, serà l’àrbitre, serà l’entrenador, serà la directiva, serà el rival?


Frank Rijkaard, aquest home moreno, elegant i atractiu, el personatge que ens va fer arribar per segon cap a lo més alt de la carrera esportiva d’aquest club, l’home tranquil, l’home relaxat, el que sempre és dibuixat amb una fulla de maria, no va plantejar el millor partit de la seva vida. Primerament, Puyol ha de ser central sempre, Deco no està al nivell per ser titular, i molt menys Ronaldinho, el primer surt d’una lesió i de festa, i el segon surt de festa i de més festa. L’efecte sorpresa de posar en Ronnie de titular em va agradar però aguantar-lo tot el partit, mentre ensopegava i s’arrossegava pel camp, no. Iniesta, probablement el millor jugador del món en la seva posició no el pots fer jugar d’extrem, tot i que no tinc cap queixa pel millor de partit. I per acabar, en Rijkaard sempre té la mania de fer els canvis tard, doncs contra el Madrid lo mateix, treure a Bojan a 10 minuts pel final, és surrealista!


Pel que fa els jugadors, les anomenades vaques sagrades, haurien d’anar deixant pas a les noves generacions perquè no tenen res a pelar amb aquesta actitud passota. Deco i Ronaldinho ja no es mereixen vestir aquesta samarreta. Ja ho han guanyat tot, ja ho tenen tot, estan forrats, son deus, doncs es hora de deixar pas a Bojan i Dos Santos.

El Real Madrid va plantejar bé el partit, si! Pels defensors del catenacho va ser perfecte, tancat en defensa, jugant al contra atac, marcant la única oportunitat de gol que van tenir, destruint el joc, fent faltes, apassionant per un italià o fins i tot un grec! Crec que el futbol és alguna cosa més que condició física i contacte. Ara si, jo no puc perdonar la lesió de Raul a Puyol que molt malintencionadament va fer. Això si l’arbitre el va perdonar a l’instant! Pobre Raul, no li volia rebentar el genoll al Puyol, si son companys de selecció! Quina vermella et vas menjar! A part de totes les faltes que vas permetre fer sobre Iniesta, que si no s’ha quedat coix és perquè hi havia la verge mirant el partit!

10mil