dimarts, 16 de novembre del 2010

Castells, patrimoni cultural immaterial de la humanitat




Diari Avui - 16/11/10 - Redacció

La Unesco ha inclòs aquest dimarts a primera hora de la tarda els castells a la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Un comitè d'aquesta organització, reunit a Nairobi (Kenya), els ha triat entre les 51 candidatures que es presentaven, entre les quals la del Cant de la Sibil·la, el flamenc o la dieta mediterrània, que també han estat incloses.

La delegació catalana encapçalada pel president del Parlament, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que ha viatjat a Kenya per defensar els castells han estat els primers en conèixer el veredicte del Comitè de Patrimoni Immaterial de la Unesco. També han viatjat a Nairobi, Miquel Botella, el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, l'editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.

Mentrestant, des de Catalunya, el món casteller ha viscut el nomenament en directe a través de dues pantalles gegants instal·lades a la plaça del Blat de l'Ajuntament de Valls i a la Sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona, respectivament. L'anunci ha estat rebut amb un esclat d'alegria

Els castells, una candidatura amb llarg recorregut

La candidatura portada a la Unesco presentava els castells com una de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d'Europa, i com una excel·lent targeta de presentació de Catalunya al món sota el lema “força, equilibri, valor i seny”.

A més d'explicar l'execució tècnica i la història bicentenària dels castells, la candidatura presentada a la Unesco realçava els valors socials que promou la cultura castellera, com la lluita per l'autosuperació individual i col·lectiva, l'esforça per assolir un objectiu, la solidaritat (tant entre els integrants d'un mateix grup com entre grups) i la integració de gent de totes les edats, condicions i capacitats sota un mateix projecte.

Va ser el passat mes de febrer quan la Unesco va comunicar a la comissió impulsora de la candidatura dels castells que el dossier lliurat era “tècnicament complet”. Aquesta era una passa imprescindible per seguir endavant en un llarg recorregut iniciat l'abril de 2007 a Valls, amb la celebració de la primera Nit de Castells i la primera proclamació d'aquesta aspiració.

El bon suport social rebut arreu del país i la declaració solemne de suport per part del Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups polítics, l'abril de 2008, van fer que la candidatura tirés endavant amb més força.

Malgrat tot, la Unesco és una organització d'estats i per això reclamava que fos l'estat espanyol qui formalitzés oficialment la proposta castellera. Així, a la reunió del Consell de Patrimoni Històric (organisme integrat per representants de totes les comunitats autònomes) de juliol de 2009, es va donar el vistiplau a la candidatura. Finalment, la demanda es va formalitzar el 28 d'agost passat quan es va presentar el Dossier de la Candidatura dels Castells a la seu de la Unesco, a París.

Però els castells no són la primera tradició dels Països Catalans que mereix aquesta distinció. L'any 2001 es va incloure el Misteri d'Elx en aquesta llista formada per 166 expressions culturals. Al 2005 va arribar el torn de la Patum de Berga i més tard ho va fer el Tribunal de les Aigües de València.

Boicot rebutjat

Per altra banda, el comitè ha rebutjat la denúncia presentada pel Grup d'Acció Valencianista que advertia de la participació de menors en la cultura castellera.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Un país dempeus


Pau al País Basc, un repte per a Espanya



E-notícies - 11/10/2010 - Víctor Alexandre

És necessari que l'esquerra abertzale es desmarqui d'ETA i que comprengui que empassar-se l'orgull, condemnar la violència i acceptar les exigències del govern espanyol, no serà una humiliació, sinó un acte d'intel·ligència. S'ha d'adonar que no hi ha cap altra manera de deixar-lo sense arguments per prohibir llistes electorals i per negar-se a traslladar els presos bascos al seu país. Cal, això sí, comptar amb la seva resistència, ja que té intenció de repetir l'estafa electoral en els comicis municipals del maig vinent i això l'obliga a menystenir la voluntat de pau d'ETA i a discrepar de l'optimisme dels observadors internacionals. Fixem-nos que ja han aparegut veus nacionalistes espanyoles, com la d'Antonio Basagoiti, president del PP basc, que demanen un període de quatre anys de manteniment de les mesures actuals per verificar que l'alto el foc és real.

És a dir, que, preveient que aquest mateix 2010 ETA pot declarar un alto el foc unilateral, permanent i verificable de la lluita armada, com demana el grup de mediadors que van firmar la Declaració de Brussel·les, ja es parla de "quarantena" per tal que tot continuï igual com fins ara. La frase de Basagoiti, dient que per acabar amb ETA cal impedir que l'esquerra abertzale "pugui concórrer a les eleccions municipals" perquè té objectius polítics que podrien suposar un projecte "antidemocràtic", és tota una declaració de principis totalitaris en aquest sentit, atès que criminalitza tota via política que no passi per l'Espanya única i indivisible que Franco va intentar deixar lligada i ben lligada. Al PP en saben força d'aquestes coses, tenint en compte que el seu fundador, Manuel Fraga, precisament va ser ministre d'aquell règim. Un règim que signava sentències de mort contra els demòcrates catalans i bascos que defensaven els drets nacionals de Catalunya i d'Euskal Herria. Per això cal perseverar en la pau, perquè només la pau pot posar en evidència davant del món la baixíssima qualitat de la democràcia espanyola.

Les decisions de Roures i Del Bosque


El 9 Esportiu - 13/11/2010 - Jordi Basté

1.

NO CALDRIA
ovacionar la decisió de Jaume Roures de canviar la data del Barça-Real Madrid i posar-la dilluns per molt que hi ha gent que, raonadament, es queixa de la nova data del dia 29 a les 9 de la nit? Tant costa de veure que qui es va equivocar greument va ser el president de la Generalitat posant les eleccions catalanes el cap de setmana del gran clàssic?

2.

NO CALDRIA
aplaudir que Jaume Roures hagi racionalitzat el partit i el col·loqui en la dimensió que es mereix un espectacle com aquest que, cada any que passa, augmenta la seva força ja no només amb els fitxatges dels futbolistes, sinó també ara amb el pols a les banquetes amb dos caràcters radicalment diferents?

3.

SABÍEU
que no hi ha cap jugador del Barça ni cap membre del cos tècnic que hagi estat cridat per ser membre de cap mesa electoral ja sigui com a president, com a vocal o com a suplent? Sabíeu que Guardiola deixarà anar a votar els jugadors que ho vulguin fer el dia de les eleccions catalanes, és a dir, el dia abans del clàssic?

4.

APLAUDIM
també Pep Guardiola per no entrar mai en el joc de les manifestacions de José Mourinho parlant del Barça? I ovacionem també Gerard Piqué per haver declarat a Mundo Deportivo que «si el Real Madrid hagués guanyat vuit títols i tinguessin vuit jugadors que haguessin guanyat el mundial, seria insuportable»?

5.

QUANTA
mala llet ha de tenir acumulada l'entrenador de l'Sporting de Gijón, Manolo Preciado, per dir que Mourinho és un canalla? No penseu que el millor càstig per a Mourinho és la indiferència i que qualsevol opinió donada contra ell és una victòria del portuguès que busca precisament aquesta reacció?

6.

NINGÚ
no veu que l'expulsió de Mourinho contra el Múrcia està absolutament orquestrada perquè hi hagi la reacció mediàtica (i el debat) d'aquests últims dies i que arribi virginal al partit contra el Barça? Algú ha comprovat que el currículum que va donar Mourinho en la roda de premsa de Mateo Lahoz sigui veritat?

7.

QUI
és del Barça que va escampant que hi ha un grup de periodistes filolaportistes que estan atacant Sandro Rosell i que no n'hi passen ni una? Algú del club pot agafar un micròfon i dir, sense embuts, els noms i cognoms d'aquests periodistes, què és el que han dit que sigui tan greu i deixar-los d'emmerdar a través del clavegueram? És que l'empastifada comença a ser desagradable....

8.

SE SAP
quan hi haurà aquest tan explicat nou portaveu oficial que arreglaria molts d'aquests problemes que ara es deixen podrir en un club que no s'explica? Com és possible que en tants pocs mesos haguem passat d'un club que no callava a un de mut? No hi ha un terme mitjà?

9.

NO
hi ha ningú que pugui dir al seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, què li passa a Xavi Hernández per culpa de la sobrecàrrega de partits, que deixi de convocar-lo per a costellades i que eviti riscos innecessaris? Ho fa a posta aquest home o no està informat?

10.

NO CALDRIA
ovacionar, si us plau, l'extennista Carles Moyà, exemple sempre de professionalitat, de ser un comentarista esportiu –via Twitter– excepcional, que es mulla, provocador, analista i que opina de tots els esports? Recomano a tothom que tingui Twitter que el segueixi. És un crack al marge de ser un malalt culer. És @charlymoya.

divendres, 5 de novembre del 2010

Veto al català a la pel·lícula 'Agnosia'


E-Notícies - 05 / 11 / 2010 - Redacció

L'actor càntabre, Eduardo Noriega, ha denunciat en una entrevista a la cadena Ser el veto de "les altes esferes" a un fragment de només 20 segons en català de la seva darrera pel·lícula, Agnosia.


L'actor explica com, en estar desenvolupada el film a la Barcelona del segle XIX, va proposar incloure una petita conversa en català, fet que el director, també català, va acceptar. "Era una frase que no necessitava ni subtítols", descriu Noriega.

L'actor explica que ha pres classes de català i mirava pel·lícules -a més de llegir llibres- en aquesta llengua per millorar la pronunciació. "Quan vaig arribar a Barcelona em vaig deixar anar i em vaig adonar que em podia expressar en català", recorda.

"Els personatges de la pel·lícula es diuen Joana, Carles, Artur, Vicens. Era una escena amb Sergi Mateu i li vaig dir al director que, en un moment amb aquella intimitat, perquè no la fem en català. Al director li va encantar la idea", explica.

"Per motius de distribució que se m'escapen, per l'estrena comercial ha quedat en castellà", lamenta, a més de criticar que "he hagut d'anar a Madrid fa deu dies a doblar aquesta escena".

"No he entès en cap moment el motiu, és una desició d'altes esferes, jo sóc un manat. A ningú que havia vist la pel·lícula li havia cridat l'atenció, si són catalans es normal que parlin en català. Jo crec que tenien por que la gent pensés que la pel·lícula era en català, una cosa molt paleta", sentència.

"A mi no se m'ocorre veure 'Pa negre' en un altre idioma que no sigui català, la història és catalana, passa a Catalunya i l'idioma utilitzat és el català. És com si escoltéssim una cançó i algú ens la traduís per sota". "Espero que ara que el Papa parlarà en català això canviï", ha ironitzat.


Ratzinger, benvingut!!



CRIMEN SOLLICITATIONIS - SKA-P


Ciervo de Dios
Ciervo de Dios
Ciervo de Dios

Tocamientos, sacramentos
felaciones, juramientos
te enseño mi doctrina en forma de erección
Abuso de los niños, perversión y puro vicio
bajo mi sotana puedes encontrar a Dios

El confesionario es nuestro "tortuario"
Ay! Padre nuestro líbranos de él
En la sacristía hay mucha pederastia
Ay! Padre nuestro mas líbranos de él

CURAS, Violación, vejaciones a un menor
CURAS, ¡Qué más da! si nadie se va a enterar
CURAS, sin precaución tengo plena protección
CURAS, Meditad! ¿Quién me dio la inmunidad?

JUDAS, MI NOMBRE ES RATZINGER
JUDAS, SOY BENEDICTO XVI
JUDAS, YO LO FORMALICÉ
JUDAS, JUDAS, CERRANDO BOCAS

JUDAS, EN EL NOMBRE DE DIOS
JUDAS, FINANCIAREMOS SU PERDÓN
JUDAS, DÁNDOLE PRIORIDAD
JUDAS, A TAPAR ESCÁNDALOS

Miembros de la Curia, párrocos del sufrimiento
Crueles violaciones que al final se lleva el viento
Babosos violadores, carecéis de sentimientos
Los llantos de los niños que el pontífice ha encubierto

Oremos mis infantes por detrás y por delante
Todos desnuditos a los ojos del señor
Se encargan mis hermanos, los perros del Vaticano
de maquillar la mierda, que no llegue el mal olor

El confesionario es nuestro "tortuario"...

CURAS, Violación, vejaciones a un menor...

JUDAS, MY NAME IS RATZINGER
JUDAS, SOY BENEDICTO XVI
JUDAS, YO LO FORMALICÉ
JUDAS, JUDAS, CERRANDO BOCAS

JUDAS, EN EL NOMBRE DE DIOS
JUDAS, FINANCIAREMOS SU PERDÓN
JUDAS, DANDOLE PRIORIDAD
JUDAS, A TAPAR ESCÁNDALOS

Miembros de la Curia, párrocos del sufrimiento...

1 y 2, es tu religión, 3 y 4, tu alma ya está a salvo
5 y 6, silencio a lo que veis, 7 y 8, Lágrimas y Gozos
CRIMEN SOLLICITATIONIS
1 Y 2, que no te vea Dios, 3 y 4, malditos bastardos
5 y 6, cuidao con lo que hacéis, 7 y 8 Lágrimas y Gozos
¡Basta de tiranos! ODIO AL VATICANO

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Lipdub per la independència de Catalunya - World Record


Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic. Aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya és una nació i com a tal necessita la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Obrint Pas.

Kataluniaren eta Països Catalans herrialde osoaren independentziaren alde egindako lipdub-a, 2010eko urriaren 24an grabatuta, Vic hirian. Bideo honek lipdub jendetsuenaren errekorra dauka, 5771 pertsona, World Records Academy-ak ziurtatuta. Iniziatiba hau herri kataluniarreko jendearengan sortu da. Mundu guztiari jakinarazi nahi zaio Katalunia nazio bat dela, eta horregatik independetzia behar duela, biziraupena eta etorkizuna ziurtatzeko. Aukeratutako abestia La Flama da, Obrint Pas taldearena.

Lipdub por la independencia de Catalunya y el resto de los Països Catalans, realizado el 24 de octubre del 2010 en la ciudad de Vic. Este video tiene el récord mundial de más gente participando en un lipdub, 5.771 personas, acreditadas por la World Records Academy. La iniciativa surge de la gente del pueblo catalán. Se quiere hacer saber, a todo el mundo, que Catalunya es una nación y como tal necesita la independencia para asegurarse la supervivencia y el futuro. La canción escogida ha sido La Flama, del grupo Obrint Pas.

Lip dub for the independence of Catalonia and the rest of the Catalan Countries, recorded October the 24th 2010 in the city of Vic. Achieving a total amount of 5.771 participants, the World Records Academy awarded the World Record for being the lip dub with highest participation ever. The initiative was born by a group of Catalans, whose aim is to let the whole world know that Catalonia is a nation, and without its independence it cannot be assured its survival and future. The chosen song was composed by the group "Obrint Pas" and its title is "La Flama".

Lipdub pour l'indépendance de la Catalogne et le reste des Pays Catalans, réalisé le 24 octobre 2010 à la ville de Vic. Ce video possède le record mondial du plus grand nombre de participants sur un Lipdub, 5771 personnes selon la World Records Academy. L'iniciative a surgit des gens du peuple catalan.On veut faire savoir à tout le monde que la Catalogne est une nation qui en tant que telle a besoin de l'indépendance afin d'assurer sa survie et son futur. La chanson choisie es "La Flama" du groupe Obrint Pas.

Lipdub per l'indipendenza della Catalogna e per il resto dei Paesi Catalani, girato il 24 ottobre 2010 nella città di Vic. Questo video detiene il record mondiale del maggior numero di persone partecipando in un lipdub, 5.771 persone, secondo il World Records Academy . L'iniziativa sorge dalla gente del popolo catalano. Ci si vuole fare sapere per tutto il mondo, che la Catalogna è una nazione e come a tale ha bisogno della indipendenza per garantire la sua sopravvivenza ed il suo futuro. Il brano selezionato è stato "La flama", del gruppo Obrint Pas.

Lipdub pola independencia de Catalunya e o resto dos Països Catalans, realizado o 24 de outubro de 2010 na cidade de Vic. Este vídeo ten o record mundial de máis xente participando nun lipdub, 5.771 persoas, segundo a World Records Academy. A iniciativa xorde da xente do pobo catalán. Quérese amosar, a todo o mundo, que Catalunya é unha nación e como tal necesita a independencia para asegurar a súa supervivencia e o seu futuro. A canción escollida foi La Flama, do grupo Obrint Pas.

dijous, 28 d’octubre del 2010

Generalidad de Cataluña


Diari Avui - 28/10/2010 - Joan Antoni Poch (JAP)

Joan Solà, un clàssic de la llengua catalana



El Punt - 28/10/2010 - Editorial

El punt final de la vida de Joan Solà no serà la conclusió de la seva obra faraònica en la construcció del català modern. D'aquí a pocs mesos sortirà el darrer volum de l'obra completa de Pompeu Fabra, que Solà va enllestir conjuntament amb Jordi Mir. També l'editorial Empúries té en procés d'edició el llibre L'última lliçó, que aplega els discursos i textos escrits per Joan Solà en els darrers mesos. Seran els epílegs de l'obra singular d'un intel·lectual que va aplegar la disciplina científica de la lingüística i la filologia amb la divulgació a la premsa. En el seu últim article, fa una setmana al suplement Cultura de l'Avui, editat pel Grup Hermes, el mestre recordava que des de fa 36 anys havia publicat més de mil articles a la premsa, des de començament dels setanta. Són gairebé quatre dècades de fidelitat als lectors catalans, que se sumen a la seva llarga trajectòria professional com a docent. Els seus alumnes són una legió i el recorden amb afecte i admiració. La notícia de la seva desaparició ha coincidit amb el retrocés i les prohibicions que patirà el català en les administracions, les retallades provinents de l'aplicació de l'Estatut mutilat. És una doble i pèssima notícia, que es pot interpretar en clau dins un dia nefast per al país. No obstant, a part del seu llegat en tants terrenys, cal reivindicar també l'actitud: l'optimisme i el vitalisme, el somriure i la ironia. El caràcter de lluitador ha de ser un exemple. Joan Solà no serà oblidat perquè queda la seva obra.