El govern espanyol destitueix el responsable de l'Oficina Antifrau que va investigar el Gürtel

Diari Ara, Redacció, 1/03/2012

El govern espanyol ha destituït el cap de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) i responsable de la investigació del cas Gürtel, Víctor de la Morena, i els altres cinc caps d'equip, tots ells inspectors d'Hisenda, segons han confirmat a l'ACN fonts de l'Agència Tributària. És el primer cop que es canvien els caps d'equip de l'oficina antifrau, tot i que el responsable sol ser substituït quan hi ha un canvi de govern. En aquest sentit, fonts de l'Agència Tributària han tret importància als canvis i han explicat que el relleu no és excepcional, ja que es tracta de llocs de lliure assignació que es poden canviar lliurement per part del govern.

De la Morena i els altres cinc caps d'equip van ser destituïts ara fa una setmana, dijous passat. Tots ells són inspectors d'Hisenda amb una llarga trajectòria professional i ocupen un lloc de lliure designació i estrictament professional.

Fonts de l'Agència Tributària han assegurat que els canvis corresponen a l'àmbit del personal directiu, com ja ha passat en anteriors ocasions, i que no suposa cap perjudici per a la capacitat professional de l'oficina antifrau.

ajoy suprimeix l'oficina d'atenció a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura

Diari Ara, Joan Rusiñol, 3/03/2012

El govern espanyol ha decidit suprimir l'Oficina de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, que va crear l'any 2009 el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. L'entitat, que depenia del ministeri de Justícia, tenia com a finalitat l'assessorament als damnificats pel franquisme, en qüestions com les fosses comunes. Ara, les funcions de l'oficina es dilueixen a la Divisió de Drets de Gràcia i altres Drets.

L'executiu justifica la nova estructura per guanyar en "coordinació i eficàcia en la gestió". La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría no ha comunicat aquesta decisió a la compareixença posterior al consell. Només apareix a la referència que la Moncloa penja a la pàgina web un cop ha acabat la reunió.

Llums i ombres del mòbil

Diari Avui, Xavi Aguilar, 3/03/2012

L'star system de la telefonia mòbil s'ha concentrat aquesta setmana a Barcelona per exhibir les novetats que ens trobarem en el futur més immediat. També s'ha debatut (i, potser, decidit) el que ens espera una mica més enllà. Un cop superat el Congrés Mundial del Mòbil (CMM), la conclusió és clara: en qüestió de mesos tindrem a l'abast dispositius que milloraran els actuals en tots els aspectes, menys en el preu.

La desaparició dels mòbils tradicionals en favor dels intel·ligents és únicament una qüestió de temps. En funció de les prestacions, entre fabricants i operadors es trobarà un producte per a cada usuari. De fet, al CMM ja s'han vist terminals pensats per a la tercera edat, amb funcions i usos més bàsics, i s'ha especulat amb la possibilitat d'introduir altres models per sota dels 50 dòlars en països en vies de desenvolupament.

Al Primer Món, però, els preus continuaran sent molt més elevats, amb l'agreujant que operadors com ara Movistar ja han anunciat que deixaran de subvencionar el canvi de terminals i es limitaran a finançar un pagament sense interessos. Caldrà veure si, com sembla probable, les altres companyies que operen a l'Estat segueixen el mateix camí. En qualsevol cas, aquesta mesura podria fer que, d'ara en endavant, els usuaris s'hi miressin una mica més abans de canviar compulsivament de terminal, ja que s'hauran de gratar més la butxaca.

D'incentius, però, no en faltaran. A la fira s'han vist aparells molt interessants. Un exemple és l'Eluga de Panasonic, que destaca pel seu disseny, extremadament prim i lleuger, i perquè afegeix la impermeabilitat a les prestacions que comparteix amb molts altres terminals. També és força interessant el concepte del Padfone d'Asus, un mòbil que es pot inserir en una tauleta, a la qual podem afegir un teclat, de manera que tenim tres productes en un. I és que els processadors dels nous models, alguns amb quatre nuclis, permeten un rendiment equiparable a molts ordinadors de taula.

Però més important que els ginys són les seves funcions. Segons el que s'ha vist al CMM, en breu els telèfons intel·ligents ens faran la vida més fàcil de mil maneres possibles: trucaran a urgències si tenim un accident de trànsit, transmetran les constants vitals dels malalts crònics a l'hospital, detectaran si hem begut massa per conduir, localitzaran els fills dels pares patidors...

Millorar el rendiment de les bateries perquè durin més enllà d'un dia continua sent l'assignatura pendent. Mentre això no arriba, que arribarà, ja han inventat unes superfícies per carregar-los només amb el contacte, ideal per inserir-les a les taules de bars o restaurants.

Tots els mòbils del mercat, com la majoria dels aparells de consum electrònic, tenen a dins circuits fets amb coltan, un mineral superconductor, car i escàs. Per sort o per desgràcia, el 80% de les reserves del planeta són a la República Democràtica del Congo, on des del 1998 hi ha un conflicte bèl·lic originat, principalment, per l'explotació dels recursos naturals del país, entre els quals també hi ha els diamants, l'or i altres minerals preuats. És per aquest motiu que, durant els quatre dies del CMM, un grup de ciutadans congolesos s'ha manifestat a les portes de la Fira, reclamant als fabricants de mòbils un gest per aturar la guerra, en la qual també han intervingut Ruanda i Uganda i que, segons algunes fonts, ha deixat més de cinc milions de víctimes.

Els manifestants sostenien que el món occidental està finançant una guerra que les organitzacions de drets humans consideren més sagnant que la Segona Guerra Mundial. Per acabar-ho d'adobar, el coltan, també conegut com a or gris, s'extreu de les mines en condicions infrahumanes, amb explotació infantil, inseguretat i jornades laborals extenuants per un preu irrisori. Després, aquest material estratègic per a les noves tecnologies es ven a uns 300 dòlars el quilo, tot i que se n'han arribat a pagar 700 en pics de demanda.

A poc a poc, diverses iniciatives mundials han començat a fer-se'n ressò per intentar que les grans empreses es conscienciïn i determinin l'origen dels materials que utilitzen en els seus components. De fet, algunes ja han començat a reaccionar, mentre que d'altres continuen alienes a un problema que continua provocant morts dia rere dia.

Excés de radiació

D'altra banda, l'expert en contaminació electromagnètica Joan Carles López indica que la proliferació de telèfons intel·ligents està exposant els usuaris a un excés de radiació que provoca “irritabilitat, falta de concentració, cansament, apatia i, fins i tot, migranyes”. Segons explica, en les primeres generacions de mòbils, les ones es concentraven bàsicament durant les trucades. Ara, però, els telèfons intel·ligents s'estan connectant constantment a diversos servidors de la xarxa, encara que els usuaris no els estiguin utilitzant. “El flux d'ones és constant i en breu apareixeran noves patologies, especialment en les generacions més joves”, hi afegeix. L'expert en radiacions no vol desterrar els mòbils de la societat –ell mateix n'utilitza–, però sí que reclama “un ús molt més responsable i no caure en el joc de les grans empreses, que ara ens volen fer passar del 3G al 4G perquè algú vol veure un partit de futbol en HD des del telèfon, cosa que no té cap sentit”.

Neix una plataforma d'entitats contra Eurovegas

Diari Avui, Rosa M. Bravo, 3/03/2012

Eurovegas, el complex de casinos i hotels que el magnat Sheldon Adelson es planteja instal·lar al delta del Llobregat –és una possibilitat, ja que encara no s'ha decidit entre aquests terrenys i els madrilenys– portarà al territori màfies i prostitució, destruirà un aqüífer vital per a èpoques de sequera, eliminarà els conreus de l'horta, malmetrà l'hàbitat dels ocells i lluny de crear ocupació per als catalans, suposarà un pas enrere en els drets laborals. Aquest és el negre panorama que dibuixaven ahir els representants de la vintena d'entitats que es van aplegar a Viladecans per tractar de posar en comú idees que ajudin a aturar “un projecte extraordinàriament insostenible”, tal com va qualificar-lo un del centenar d'assistents.

“No s'hi pot edificar més.” “És un perill per a l'aqüífer.” “La terra és de tota la comunitat.” “Segueix el model del totxo que no ens farà sortir de la crisi.” Aquestes són algunes de les raons que es van sentir ahir i que han fet que entitats ecologistes que treballen al delta, com ara Ecologistes en Acció, Depana i Salvem Olivaretes; partits polítics com ara ERC, ICV i EUiA i sindicats com per exemple Unió de Pagesos iniciïn una campanya per conscienciar la ciutadania de la necessitat d'aturar el projecte.

D'iniciatives, en van sortir unes quantes. Les entitats organitzaran una passejada popular pels terrenys que proposa la Generalitat al magnat. Intentaran que els ajuntaments s'hi pronunciïn amb mocions. Estudiaran una recollida de firmes per dur el cas al Parlament i potser a instàncies europees. Difondran la campanya a les xarxes socials d'internet i intentaran crear assemblees locals de suport.

La dimensió real d'Eurovegas

Diari Avui, Emili Valdero, 29/02/2012

Els darrers dies s'ha parlat molt sobre la possibilitat que s'instal·li a Catalunya el macrocomplex de joc Eurovegas. Per poder valorar-ho amb criteri, cal contextualitzar-lo en la seva dimensió real. Eurovegas és un projecte del grup nord-americà Las Vegas Sands Corporation. El grup té tres casinos a Las Vegas —The Venetian, The Palazzo i Sands Expo—, dos casinos més a Macao –The Venetian Macao i Sands Macao—, el casino Marina Bay Sands a Singapur i, finalment, el casino Sands Bethlehem, a Pennsilvània.

Analitzant el projecte Eurovegas, cal tenir en compte els tres fets següents: 1) A tots els llocs del món on hi ha grans complexos de joc es desenvolupen xarxes de prostitució en mans del crim organitzat. Les màfies que controlen la prostitució dels casinos també acostumen a traficar amb armes, drogues i immigració il·legal de dones.

En els darrers mesos, els casinos del grup Sands han estat objecte de diverses operacions policials amb detencions massives de prostitutes (desembre del 2010 a Macao, juny del 2011 a Singapur, i el 26 de gener passat a Bethlehem) i han hagut de pagar importants multes. Això es pot trobar fàcilment a Google.

2) El model de negoci del grup Sands es basa en l'explotació i importació de mà d'obra de països del Tercer Món. El casino els facilita allotjament en cases especials per a treballadors i cobren un sou miserable per jornades laborals de més de 12 hores al dia. Els treballadors estrangers estan temporalment al complex, generalment amb rotacions cada sis o dotze mesos, bé fent de paletes en la fase de construcció, o bé fent de personal de neteja i serveis un cop el casino ja està en marxa. Aquest és el cas de Singapur, on el grup Sands va portar-hi 11.000 treballadors xinesos, vietnamites i de Bangla Desh, o el de Macao, on va portar-hi 5.000 treballadors xinesos. Vegeu a Youtube el vídeo de la BBC News Marina Bay Sands Migrant Chinese Construction Workers Exploited. En el cas d'Eurovegas, per fer això, necessitaria un permís especial del govern espanyol, que és el que té competències exclusives en el tema d'immigració.

3) He llegit en algun lloc que el projecte Eurovegas comportaria la creació de fins a 276.000 llocs de treball. Això és una exageració majúscula que no s'aguanta d'enlloc: tot el sector de l'hostaleria, a Catalunya, va ocupar 225.000 persones el tercer trimestre del 2011, segons dades de l'Institut Català d'Estadística, Idescat. La majoria de llocs de treball que es crearien serien coberts per treballadors temporals immigrants, com ja ha fet Sands en altres llocs del món, i la resta serien llocs de treball de nul valor afegit, amb sous inferiors als 1.000 euros al mes, majoritàriament de cambrers i personal de neteja.

Finalment, cal advertir el lector que el grup Sands es troba actualment sota la investigació del Departament de Justícia i de la comissió del mercat de valors nord-americana, la Securities and Exchange Commission, per violació de la llei de pràctiques corruptes a l'estranger (Foreign Corrupt Practices Act), en què s'acusa els casinos Sands de subornar càrrecs governamentals i de tenir relació amb les tríades xineses.

Amb aquesta informació, que cadascú es respongui a ell mateix si aquest és el model de desenvolupament econòmic que vol per a Catalunya.

Matar-nos a pessics

Diari Avui, Xevi Xirgo, 29/02/2012

Ja ho han sentit. Vénen més retallades. El dèficit de l'Estat es veu que és un escàndol (un 8,5%, molt lluny del 4,4 que ens demana Europa), i ara ens avisen que ara haurem de retallar més. Ahir surt la Soraya i anuncia a bombo i platerets que vindran més retallades, i que ens preparem. I jo em pregunto: i què carai hem estat fent fins ara? Que ens volen matar a pessics o què? Hem tancat sales d'operacions, pagarem per tenir medicaments, als funcionaris públics els han retallat el sou en diverses ocasions, s'han augmentat les taxes universitàries, ja han deixat clar que això dels interins a l'administració s'ha acabat, no es veu cap nova obra pública enlloc, hi ha menys alts càrrecs, ens han endarrerit l'edat de jubilació fins als 67 anys, ens han abaratit l'acomiadament, ens han suprimit el xec nadó, ens han augmentat l'IRPF, comprar un pis ja no desgrava, l'IVA va passar del 12 al 18%, el preu de la benzina es va encarir una altra vegada perquè s'hi han sumat nous impostos, ens han anunciat que durant uns anys no hi haurà noves escoles, no es cobreixen baixes a l'administració, s'han retallat les ajudes per la llei de la dependència, s'han ajornat les noves convocatòries de bombers, les subvencions a entitats culturals i esportives s'han reduït dràsticament, ens han apujat el preu de l'aigua, del gas, de la llum, dels peatges, i s'han encarit un munt de coses de tal manera que quan vas a comprar per passar la setmana et preguntes cada vegada si la caixera s'ha equivocat en dir-te l'import. I ara ens avisen que ens preparem que vindran noves retallades. Ens acollonen? Que no ho veuen que ja fa temps que ens preparem?

Roberto Saviano: "Si Catalunya acollís l'Eurovegas, es convertiria en el centre de reciclatge mafiós d'Occident"

Diari Ara, Redacció, 24/02/2012

El periodista i autor del llibre 'Gomorra', Roberto Saviano, ha advertit avui dijous a través de Twitter que si finalment Catalunya aprovés el gran projecte d'Eurovegas "es convertiria en el centre de reciclatge mafiós d'Occident".

Saviano considera, doncs, que l'obertura d'un complex a l'estil Las Vegas a la Unió Europea obriria la porta "oficialment" al "reciclatge mafiós". Les xarxes socials van avui plenes de tota mena de comentaris al voltant de la possibilitat que s'instal·li a l'àrea metropolitana de Barcelona un macrocomplex d'oci que donaria feina a 276.000 persones, però que genera dubtes sobre el model econòmic i turístic del país.

Spain and the Blame Game

Huffington Post, Carles Boix, 23/02/2012

As Spain confronts the reality of its economic woes, it's becoming increasingly difficult to separate economic fact from political fiction. Last Thursday, Spain's minister of economy admitted that the 2011 budget deficit had missed the 6% of GDP target by about 2 percentage points and doubted that Spain could comply with the EU-imposed deficit target for 2012. With its debt risk still at high levels, the strategy of the new Spanish government is to shift the blame to the regional governments, like Catalonia, and at the same time use the crisis to grab back the power that was devolved to the regions in the 1980s. Unfortunately, the international media are starting to buy it.

Yet, while it may be true that some Spanish regions have overspent their means, in the case of Catalonia (capital: Barcelona) this is far from the truth.

In the past few years, Catalonia has been incredibly fiscally responsible, despite a no-win financial structure imposed by the country. One of the most productive regions in Spain (contributing 18.7% of Spain's GDP), it actually pays to the central government a staggering amount more in taxes than it receives from the central government in spending.

The imbalance has grown so large as to imperil Catalonia's own well-being. A 2005 report released by the Catalan government stated that Catalans had contributed 47 billion euros to the central government but had received only 30 billion euros in spending, resulting in a fiscal imbalance of almost 17 billion euros, or 9.8% GDP. A study released by the Spanish central government itself concurred, estimating the deficit to be 8.7% GDP. In other words, each year the equivalent of some US $21 billion goes directly from Catalan taxpayers to the central government. This makes it impossible for the Catalan government to make ends meet, despite the fact that it is responsible for delivering a wide range of services to its citizens -- responsibilities that have grown as the central government devolves (without cutting its own civil servant workforce!)

Not only is the funding too little, it is erratically paid; for example, so far Spain has refused to hand over 759 million euros -- ($1 billion USD) -- that had already been approved and included in the central budget. Catalonia's Minister of Economy accused the Spanish government of withholding the funds owed to Catalonia to both make Spain's debt look better and Catalonia's worse.

Since Catalonia has no relevant tax-collecting power of its own to make up for this lack of funding, its regional government has had to cut its budget by 10% -- incurring the wrath of many of its citizens. It tried to institute cuts its own way -- instead of immediately attaining the goal of 1.3% fiscal deficit demanded by Madrid, it chose a two year plan, with a 2.4% deficit for the first year, and 1.3% the next. Not wanting the regions to have such autonomy, the Spanish minister of economy recently announced that all new budgets from the regions would have to be approved by the Spanish executive branch -- something akin to requiring California's state budget to be approved by President Obama.

Despite the fact that it provides more funds to Spain than it takes in, Catalonia must sit by and watch the central government fund projects that do not help Catalan citizens. The Spanish government spent $60 billion building high-speed rail lines that link low density communities with marginal demand, like the connection between Toledo (population 80,000) to Cuenca (population: 56,000) which was finally canceled in June, 2011, because it cost around $22,000 per day to run, and over six months, had had only 2,796 passengers.

Meanwhile, there is no high-speed rail service at all from major port cities Barcelona (metro population: 5 million) to Valencia (2.3 million) or to the French border. Unfortunately, that is one example among many. Free highways, brand new schools, and empty airports abound all over Spain while Catalonia's commuters must pay exorbitant tolls, their schools are old and overcrowded, and the Barcelona airport is restricted from flying to certain international destinations in favor of Madrid's Barajas.

Add that to the palpable scorn expressed by too many Spanish politicians (and Spanish Twitter users!) for Catalonia, and you will realize why Catalan independence is now polling higher than ever before: around 44% would vote in favor of an independent Catalan state, in contrast with around 28% who would vote against. A week ago, the heretofore extremely cautious Catalan president alerted, in an interview with theFinancial Times, about the growing emotional divorce between Catalonia and Spain and announced plans to achieve full fiscal sovereignty.

Indeed, with the 21 billion dollars that an independent Catalonia would save in a single year, it could wipe out its entire public debt in two years and still build a new airport in Barcelona, a much needed high-speed rail line to the French border, as well as several hospitals, schools and top-rate research centers.

The Spanish government must be concerned about losing its cash cow -- and is responding by doing its best to tamp down any independence Catalonia enjoys and convince the world that the Spanish deficit is Catalonia's fault. Don't believe a word of it.

Com es fan els iPads? Una televisió entra a la fàbrica xinesa acusada d'explotar treballadors

El síndic de greuges rep més de 20.000 queixes per l'actuació policial

Diari Avui, Redacció, 22/02/2012

El síndic de greuges i defensor del Menor del País Valencià, José Cholbi, ha explicat que ha rebut més de 20.000 queixes per l'actuació policial en les mobilitzacions estudiantils de l'última setmana. En concret s'han registrat 500 queixes directes i al voltant de 20.000 reclamacions per internet sobre aquest tema.

Cholbi s'ha reunit aquest matí amb la delegada del govern, Paula Sánchez de León per a recaptar dades per elaborar un informe i donar resposta a les queixes.

Entre les denúncies rebudes els ciutadans exposen al síndic la necessitat que “prenga contacte amb una realitat que li afecta molt directament pel tema del menor”.

En principi, la sindicatura té previst emetre una única resolució que done resposta a aquestes reclamacions perquè “no hi ha un cas únic i singular”, sinó solament “dos o tres que ixen un poc del tema”.

Cholbi no ha volgut pronunciar-se sobre la principal demanda dels denunciants, la dimissió de Sánchez de León. “La meua obligació és mantindre una gran objectivitat i professionalitat”, ha matisat.

El síndic també s'ha reunit amb representants d'alumnes, pares i professors de l'IES Lluís Vives.